La realitat invocable

L’exposició La realitat invocable explora possibles perspectives de la realitat des de les pràctiques artístiques a través d’una selecció d’obres d’onze artistes de generacions i contextos diversos. Els treballs dels artistes que configuren La realitat invocable s’acosten a la realitat d’una manera subtil, partint de l’«ara i aquí» d’aquesta realitat que es proposen «investigar i conquerir»: incorporant-ne fragments en l’espai expositiu (Roman Ondák), convertint la sala d’exposicions en un espai real (Antonio Ortega), filmant-la (Lutz Mommartz, Jeremy Deller i Mireia Sallarès), provant de dirigir-la (John Smith), buscant connexions en l’espai i en el temps (Enric Farrés-Duran), incidint-hi (Núria Güell), presentant els efectes devastadors d’una realitat mediatitzada (Phil Collins), evidenciant la impossibilitat de la seva representació (Rafel G. Bianchi) o mostrant com convertim la mort en una cosa irreal (Jill Magid). El catàleg reprodueix una sèrie de fotografies del muntatge expositiu, la selecció d’obres del qual es comenta en el text de Montse Badia, comissària de l’exposició, així com l’assaig «Sobre el real» del filòsof francès Clément Rosset.