Jo Spence (Londres, 1934-1992) ha estat una artista crucial en els debats sobre la fotografia i la crítica de la representació dels anys setanta i vuitanta. El seu treball, que s'inspira en Bertolt Brecht i en John Heartfield entre d’altres, explora les formes de construcció de les identitats socials a través de la imatge, i proposa una reapropiació subjectiva dels usos dominants i populars del mitjà. Autora i model de les seves sèries, Spence fa de la fotografia un instrument de rebel·lió i de teràpia enfront de les patologies generades per les formes de vida normalitzada que reprodueixen les imatges dominants en l'esfera cultural.
"La práctica documental a examen. El signo como espacio de conflicto" va ser la interveció de Jo Spence al primer Congrés Nacional de Fotografia, organitzat per l’Arts Council britànic a Salford i celebrat el 3 d’abril de 1987. El text ha estat prèviament publicat al catàleg de l’exposició Jo Spence. Más allá de la imagen perfecta. Fotografía, subjetividad, antagonismo.
