El catàleg de l’exposició de l’artista Jaume Plensa (Barcelona, 1955) planteja un recorregut per l’obra d’un dels escultors catalans amb més projecció internacional. Amb una selecció d’obres que van des de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat la mostra se centra en el diàleg que es produeix entre les obres que representen la figura humana i les obres abstractes. Aquesta tensió és el fil conductor que travessa el conjunt del seu treball, un corpus que posa en relleu la força dels binomis com lleuger/compacte, llum/foscor, silenci/so, esperit/matèria i vida/mort. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El catàleg inclou un reportatge fotogràfic de l’exposició a les sales del MACBA a càrrec de la fotògrafa alemanya Anne Pöhlmann, un text del mateix artista i els assajos del comissari de l’exposició i director del MACBA Ferran Barenblit, de la comissària britànica Clare Lilley, de l’escriptora i crítica d’art Catherine Millet i del compositor contemporani Hèctor Parra.
any de publicació
2019
suport
Imprès
il·lustracions
66
disseny
Disseny de Edicions de l’Eixample
pàgines
100
línia editorial
Exposicions
edicions
Cat 978-84-17593-01-8 , Spa 978-84-17593-02-5 , Eng 978-84-17593-03-2
Mostrar-ne més
Mostrar-ne menys
any de publicació
2019
suport
Imprès
pàgines
100
il·lustracions
66
línia editorial
Exposicions
disseny
Disseny de Edicions de l’Eixample
edicions
Cat 978-84-17593-01-8 , Spa 978-84-17593-02-5 , Eng 978-84-17593-03-2
Mostrar-ne més
Mostrar-ne menys
artista
Nascut a Barcelona el 1955, Jaume Plensa es va formar a l’Escola de la Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts d’aquesta ciutat. Des dels anys vuitanta, ha viscut i treballat a Berlín, Brussel·les, Anglaterra, França i els Estats Units, a més de Barcelona, on avui viu i treballa. Plensa és un dels escultors més reconeguts internacionalment en el tombant del segle XX al XXI. El seu treball es centra en la figura humana, on conflueixen dos vectors essencials: la matèria i la paraula. En els inicis de la seva trajectòria, als primers anys vuitanta, la seva escultura era antropomorfa, amb volumetries expressionistes de ferro forjat o colat que ens transportaven a paisatges humans de ressons totèmics i primitius. Després dels conceptualismes dels anys setanta, l’art es trobava immers en els neoexpressionismes i els nous corrents figuratius. Però l’escultura de Plensa es depura ràpidament. Hi apareixen arquitectures, murs i geometries que la van buidant de matèria i apropant-la a una dimensió literària. L’artista elabora uns petits habitacles translúcids que evoquen l’absència del cos humà i la solitud de l’ésser, i que li permeten l’accés a un nou tipus d’obra que li reportarà un ampli reconeixement. La seva escultura s’anirà desmaterialitzant i els materials inicials com ferro, bronze, alumini, plàstic, alabastre o vidre, donaran pas a la llum, el so i la paraula. Des d’aquest moment, Plensa produeix grans rostres i figures de dones i homes d’arreu del món. Algunes, en una desmaterialització del procés escultòric, han estat elaborades amb un tramat de lletres que deixa veure el buit de l’espai interior. D’altres són figures nues de diferents ètnies que denuncien la vulnerabilitat de l’ésser humà i reivindiquen els drets humans universals.
Des de la seva primera exposició individual el 1980, la seva trajectòria expositiva l’ha portat a destacats espais d’art d’Europa, els Estats Units i l’Àsia. Cal esmentar les realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1996), Galerie nationale du Jeu de Paume de París (1997), Malmö Konsthall de Malmö, Suècia (1997), Kestner Gesellschaft de Hannover (1999), Museo Reina Sofía de Madrid (2000), Nasher Sculpture Center de Dallas (2010), Yorkshire Sculpture Park de West Bretton, Anglaterra (2011), Basílica San Giorgio Maggiore a la Biennal de Venècia (2015) i MMoCA de Madison, Wisconsin (2016). També ha dut a terme projectes per a teatre i òpera, sobretot per a la companyia catalana La Fura dels Baus. Una part significativa de la seva producció es pot veure permanentment en espais públics de ciutats d’Espanya, França, el Japó, Gran Bretanya, Corea, Alemanya, Canadà, Holanda i els Estats Units, entre d’altres.
llegir-ne més
Des de la seva primera exposició individual el 1980, la seva trajectòria expositiva l’ha portat a destacats espais d’art d’Europa, els Estats Units i l’Àsia. Cal esmentar les realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1996), Galerie nationale du Jeu de Paume de París (1997), Malmö Konsthall de Malmö, Suècia (1997), Kestner Gesellschaft de Hannover (1999), Museo Reina Sofía de Madrid (2000), Nasher Sculpture Center de Dallas (2010), Yorkshire Sculpture Park de West Bretton, Anglaterra (2011), Basílica San Giorgio Maggiore a la Biennal de Venècia (2015) i MMoCA de Madison, Wisconsin (2016). També ha dut a terme projectes per a teatre i òpera, sobretot per a la companyia catalana La Fura dels Baus. Una part significativa de la seva producció es pot veure permanentment en espais públics de ciutats d’Espanya, França, el Japó, Gran Bretanya, Corea, Alemanya, Canadà, Holanda i els Estats Units, entre d’altres.
artistes
1 artistes

més informació
02:23
1 diciembre 2018 – 22 abril 2019
Jaume Plensa
ACTIVITATS RELACIONADES
5 resultats

Quin lloc és l’escultura?
Visita-taller Jaume Plensa
Activitat

Jaume Plensa
Visites exclusives per als Amics del MACBA
Activitat

Parlem de Jaume Plensa
Visita comentada
Activitat

Sessió de treball entorn de l’exposició Jaume Plensa
Dirigida a mestres de primària
Activitat

Presentació del catàleg “Jaume Plensa”
Activitat
PUBLICACIONS RELACIONADES
25 resultats

2008 Ag. Tardor
Publicació

Mirades (sobre el Museu)
Publicació

Raymond Pettibon. Tramas entrecruzadas
Publicació

Peter Friedl: Theory of Justice. 1992–2006
Publicació

Alice Creischer. Aparell per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa durant la contemplació de la pobresa
Publicació

The Otolith Group. A long Time Between Suns
Publicació

Amos Gitai. Génesis
Publicació

L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental
Publicació

Espais fotogràfics públics. Exposicions de propaganda, de Pressa a The Family of Man, 1928-1955
Publicació

Rabascall. Producció 1964-1982
Publicació

Ideas recibidas. Un vocabulario para la cultura artística contemporánea
Publicació

Art & Language Uncompleted. The Philippe Méaille Collection
Publicació

Gil J Wolman. Sóc immortal i estic viu
Publicació

Luis Claramunt. El viatge vertical
Publicació

Redefinició del vestíbul del centre d’estudis i documentació MACBA. Selecció de propostes
Publicació

Eugeni Bonet: escritos de vista y oído
Publicació

La passió segons Carol Rama
Publicació

Rosemarie Castoro. Enfocar al infinito
Publicació

Marclay: Compositions
Publicació

Charlotte Posenenske: Work in Progress
Publicació

Climate: Our Right to Breathe
Publicació

Passió i cartografia per a un incendi dels ulls
Publicació

Takis
Publicació

El cos fragmentat. Una genealogia de l’art espanyol dels noranta
Publicació

Melanie Smith. Farsa y artificio
Publicació