Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella

Pere Portabella (Figueres, 1927) ha mantingut una presència rellevant en l'àmbit del cinema espanyol des dels anys seixanta, com a productor i també com a cineasta. Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat «realisme crític» cinematogràfic; amb pel·lícules com Los golfos de Carlos Saura (1959) El cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l'Escola de Barcelona. Els seus primers films com a realitzador els va escriure en col·laboració amb el poeta Joan Brossa. Són pel·lícules que uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda catalana vehiculada per Dau al Set amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta i que han estats denominats «nous cinemes». Entre les seves pel·lícules d'aquesta època es troben No compteu amb els dits (1967) i Nocturn 29 (1968), que inauguren una col·laboració ininterrompuda amb el músic Carles Santos. En la primera meitat dels anys setanta, Pere Portabella es va convertir en una figura clau del desenvolupament d'un cine independent, alternatiu i clandestí, el treball cinematogràfic del qual era indissociable de la seva posició política d'oposició al règim franquista. Films com Vampir-Cuadecuc (1970), Umbracle (1971-1972) o la seva sèrie de curtmetratges a propòsit de Joan Miró, juntament amb la seva participació en el Grup de Treball, van suposar intervencions radicals en els àmbits del cinema i de l'art.

Després de la realització d'Informe general (1976), Portabella va obrir un parèntesi en la seva carrera cinematogràfica, que va estar marcat per la seva dedicació a l'àmbit polític i institucional durant l'època de la transició espanyola cap a la democràcia. Després d'aquest interval, va reprendre la seva pràctica com a cineasta –amb pel·lícules com Pont de Varsòvia (1989)– i com a productor de films com Tren de sombras, de José Luis Guerín (1997), entre d’altres. Des de l'any 2000, la trajectòria fílmica de Portabella ha tingut un reconeixement internacional en els circuïts de l'art contemporani. L'any 2000 el MACBA va produir el projecte expositiu Històries sense argument. El cine de Pere Portabella, un projecte que va viatjar l'any 2003 al Musée National Centre Georges Pompidou de París. El 2002 va ser l'únic artista espanyol convidat a la documenta 11 de Kassel. L'any 2007, el MOMA de Nova York va projectar la seva filmografia. Des de llavors, ha rebut nombrosos reconeixements i ha presentat retrospectives a la Tate de Londres (2011), la Cinemateca Portuguesa de Lisboa (2017), el Movie Mutations de Zagreb (2019), el Festival Internacional de Cine (FICUNAM) de Mèxic (2019), la Whitechapel Gallery de Londres (2019) i el Close-Up Film Centre de Londres (2020). Durant els anys 2026 i 2027 es celebra Acció Portabella, un programa internacional d’iniciatives al voltant del cineasta amb motiu dels seus cent anys.

Filmografia

Llargmetratges: No compteu amb els dits (1967), Nocturn 29 (1968), Vampir-Cuadecuc (1970), Umbracle (1972), El sopar (1974-2018), Informe general (1976), Pont de Varsòvia (1989), Die Stille vor Bach (2007) i Informe general II. El nou rapte d’Europa (2015).

Curtmetratges: Miró l'altre (1969), Aidez l'Espagne (1969), Premios Nacionales (1970), Play Back (1970), Poetes catalans (1973), Miró tapís (1972), Miró la forja (1973), Acció Santos (1973), Literatura, Made in Barcelona (1992), Cròniques de la veritat oculta. Pròleg (1996), Art a Catalunya (2003), La tempesta (2003), Lectura Brossa (2004), P.H.N. (Plan Hidrológico Nacional) dins el film col·lectiu Hay motivo (2004), Visca el piano! (No al no) (2006), Mudanza (2008) i Uno de aquellos (2010).

www.pereportabella.com [Consulta: 13 de juliol de 2026]