En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teórica

Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam. Després de viure més de quinze anys a Brussel·les, es va establir a Barcelona, des d’on realitza projectes per a tot el món. Si bé es va iniciar en l’escultura, aviat va ampliar el seu camp d’acció a la performance, el vídeo, el llenguatge, els mitjans electrònics i les xarxes socials. Dora García busca la participació dels espectadors, a qui insta a posicionar-se sovint davant qüestions èticament controvertides. A través de tot tipus de mitjans, així com de l’estricta documentació, els demana que es comprometin a un examen detingut de qüestions no sempre fàcils. Amb una pràctica basada en la investigació, reclama prendre partit davant la història d’alguns moviments antiinstitucionals com l’antipsiquiatria, i també davant la figura de l’artista com a outsider i els mecanismes culturals de producció de significat.

Ha participat en exposicions d’art internacionals com Manifesta (1998), Biennal d’Istanbul (2003), Münster Sculpture Projects (2007), Biennal de Sydney (2008) i Documenta de Kassel (2012), entre d’altres. Va representar l’Estat espanyol a la Biennal de Venècia el 2011. La seva obra s’ha mostrat en museus com el MACBA de Barcelona (2003), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2005), MUSAC de Lleó (2005, 2015), SMAK de Gant (2006), GfZK de Leipzig (2007), CA2M de Móstoles, Madrid (2014), IVAM de València (2018) o Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostel·la (2020), entre molts d’altres.

La seva obra es troba en múltiples col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Fundació “la Caixa” de Barcelona, Centre National des Arts Plastiques de París, Henry Art Foundation de Seattle, MUSAC de Lleó, els FRAC de Metz, Dijon, Montpeller i París, i el MACBA de Barcelona.