El Reino. The Kingdom

disponible a la biblioteca

esgotat

Una tasca pendent dels museus d'art contemporani en l'actualitat és la d'integrar-se de debò en el teixit social; la d'estendre's cap al seu entorn i cap als ciutadans tornant-se part de la seva realitat quotidiana. Sota aquesta línia, el MACBA ha intentat des de la seva fundació renovar les seves estratègies d'implicació urbana i social, desacralitzant el seu espai i les seves exposicions. Així, el 2003 Daura García va proposar al museu una suggeridora intervenció artística. Juxtaposant l'espai físic i l'espai simbòlic del MACBA, aquesta artista va revertir enginyosament la seva monumentalitat convertint-lo en un regne-església en el qual es podia conrear i professar un altra visió de l'art. Predir i organitzar el futur a través del museu era la metàfora i la ironia utilitzada per Daura García per desinstitucionalitzar-lo i per criticar la manera en que els museus s'apropien de la història per gestionar el present. El projecte incloïa la realització d'una web i la publicació d'una novel·la en la qual es feia una crònica detallada de la construcció museística del Regne. Aquest 'fascicle futurista' inclou notes de Chus Martínez, Emiliano Battista, Maureen Mooren i Daniel Van Der Velden.

                    
                        mostrar-ne més                    
                    
                        mostrar-ne menys

any de publicació

2003

suport

Imprès

disseny

Disseny de Maureen Mooren, Daniel Van der Velden

autor/s

Emiliano Battista Dora García Chus Martínez Domínguez

pàgines

edicions

Eng/Spa 84-89771-03-0

any de publicació

2003

autor/s

Emiliano Battista Dora García Chus Martínez Domínguez

suport

Imprès

pàgines

disseny

Disseny de Maureen Mooren, Daniel Van der Velden

edicions

Eng/Spa 84-89771-03-0

artista

Dora García

Valladolid, 1965

Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam. Després de viure més de quinze anys a Brussel·les, es va establir a Barcelona, des d’on realitza projectes per a tot el món. Si bé es va iniciar en l’escultura, aviat va ampliar el seu camp d’acció a la performance, el vídeo, el llenguatge, els mitjans electrònics i les xarxes socials. Dora García busca la participació dels espectadors, a qui insta a posicionar-se sovint davant qüestions èticament controvertides. A través de tot tipus de mitjans, així com de l’estricta documentació, els demana que es comprometin a un examen detingut de qüestions no sempre fàcils. Amb una pràctica basada en la investigació, reclama prendre partit davant la història d’alguns moviments antiinstitucionals com l’antipsiquiatria, i també davant la figura de l’artista com a outsider i els mecanismes culturals de producció de significat.

Ha participat en exposicions d’art internacionals com Manifesta (1998), Biennal d’Istanbul (2003), Münster Sculpture Projects (2007), Biennal de Sydney (2008) i Documenta de Kassel (2012), entre d’altres. Va representar l’Estat espanyol a la Biennal de Venècia el 2011. La seva obra s’ha mostrat en museus com el MACBA de Barcelona (2003), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2005), MUSAC de Lleó (2005, 2015), SMAK de Gant (2006), GfZK de Leipzig (2007), CA2M de Móstoles, Madrid (2014), IVAM de València (2018) o Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostel·la (2020), entre molts d’altres.

La seva obra es troba en múltiples col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Fundació “la Caixa” de Barcelona, Centre National des Arts Plastiques de París, Henry Art Foundation de Seattle, MUSAC de Lleó, els FRAC de Metz, Dijon, Montpeller i París, i el MACBA de Barcelona.

llegir-ne més