Desacuerdos 8. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español. Crítica

La crítica ha tingut un espai incert en la configuració del sistema de l’art contemporani en l’Estat espanyol. La demanda d’una «veritable crítica» ha estat constant a l’hora de dotar de consistència a una escena artística percebuda com a fràgil i dependent d’interessos espuris. Aquest volum proposa un recorregut per alguns episodis, textos i contextos de la crítica d’art des de la darreria del franquisme per donar compte dels dilemes, debats i negociacions que van acompanyar el seu desenvolupament. La imatge parcial i fragmentada que se’n deriva ens ajuda a entendre com és d’inútil renovar aquesta mateixa demanda en el present, ja que la crítica exigeix una autonomia que poques vegades s’ha produït en la nostra estructura de l’art. A l’hora de preguntar-nos sobre el lloc de la crítica en el present, potser caldria buscar en aquells espais on s’assaja una imaginació política nova.