A l'hora de plantejar la matèria d'estudi d'aquest nou número, vam partir dels articles sobre feminisme publicats en altres butlletins de Desacuerdos, així com d'exercicis d'arqueologia que ens permetien rastrejar genealogies i rellegir el present. En aquest número es reflexiona sobre com es pot ressituar la singularitat de la modernitat artística de l'Estat espanyol, lligada als avatars sociopolítics del segle passat; com es pot continuar esquerdant l'oposició entre estètica i política, de manera similar a la forma en què la teoria feminista va incidir en la ruptura de codis que s'expressen en dominació i supremacia; i de quina manera la crítica feminista, que juntament amb la institucional va articular les relacions entre patriarcat, capitalisme i producció del coneixement, negocia amb la institució art, poc permeable a les transformacions i orientacions epistemològiques dels feminismes.
