Allan Sekula va néixer a Erie (Pennsilvània) el 1951, i va viure a Los Ángeles des del 1985 fins al 2013, any de la seva mort. Format en els anys de crítica a la guerra del Vietnam i amb teòrics marxistes com Herbert Marcuse, aquest artista i teòric de la fotografia va dur a terme una actualització de la tradició americana de fotografia documental i de crítica social. Si bé es va iniciar amb instal·lacions, amb els anys es va centrar en la fotografia i els textos d’assaig, que li permetien analitzar la lògica capitalista en el món global i el tràfic de vides humanes en l’àmbit laboral. Especialment crític envers el model productivista i la forma en què aquest condiciona el nostre cos i les nostres maneres de viure, va fotografiar treballadors de grans factories i de companyies marítimes. Part de la seva obra es va centrar en el mar com a lloc oblidat, on el tràfic internacional de grans multinacionals desplega la lògica salvatge del capital.
Des de la seva primera exposició individual, al California Institute of the Arts de Valencia (1973), els seus treballs s’han presentat en espais destacats d’Amèrica i d’Europa. A manera de síntesi: al Folkwang Museum d’Essen (1984), al PS1 del MoMA de Nova York (1987), al Witte de With de Rotterdam (1995), al Centro Cultural de Belém, Lisboa (2001), a la Camera Austria de Graz (2005), al MuHKA d’Anvers (2010), a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (2013), al Museu Tàpies de Barcelona (2017) i al Walker Art Center de Minneapolis (2023). Les fotografies de Sekula formen part de nombroses col·leccions d’art. Entre moltes altres, la del Centre Pompidou de París, el Columbus Museum of Art d’Ohio, el Getty Research Institute de Los Angeles, el MoMA de Nova York, el Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam i el MACBA de Barcelona.