Fons de la Col·lecció

Proyecto Niágara I (Jota Be y Erre O)

Projecte Niàgara I (Jota Be i Erra O)

Fecha:
1993
Tipo obra:
Instal·lació
Material:
Cautxú i grafit
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit Brondesbury Holdings Ltd.
Registre núm:
2754

Niágara és una de les sèries més ambicioses de l’artista i amb més significat dins la seva trajectòria. Consisteix en una sèrie de composicions de símbols i elements diversos, disposats com un mosaic en forma de quadrícula i amb un llenguatge pròxim al pop. Amb un significat autobiogràfic, juga amb la universalitat de símbols com el tarot, els signes del zodíac o el dibuix de les fulles d’una rosa, i la dimensió privada d’algunes imatges. La sèrie parla de la vida de l’artista, la seva infància, la relació amb la seva família i la malaltia que el va marcar sempre, el desordre bipolar. Per a l’artista suposava una crònica completa de la seva vida.

El títol és un homenatge a la pel·lícula protagonitzada per Marilyn Monroe, Niágara (1954), un prototipus de bellesa femenina que l’artista sempre va admirar. Obregón es va informar en llibres de botànica sobre les roses silvestres que havien florit el mes del seu naixement i va reproduir la paraula rosa en anglès, xinès, japonès, rus, àrab i hebreu. Va buscar parelles de personatges significatius a la seva vida i va seleccionar marques de productes comercials com perfums, aliments i d’altres per reproduir-ne els logos. Tot aquest material el va anar situant en una retícula o estructura de vuit caselles i dos nivells. Són les seves Niágaras, una conversa simbòlica entre diferents personatges o una trobada imaginària entre els àmbits públic i privat de l’artista. «A Niágara pretenc retratar alguns fantasmes de la vida estrictament personal i altres de la cultura massiva, barrejats i tots al mateix nivell, sense categories», explicava Obregón.

La Niágara que forma part de la Col·lecció MACBA conté setze formes traçades en color negre damunt d’un fons blanc, dividides per una línia: l’espai superior representa el cel i l’inferior la terra. Hi ha formes orgàniques com pètals de rosa i també signes aràbics. Les figures humanes corresponen a les siluetes de Jorge Luis Borges i el mateix artista, que es miren en diàleg des d’un extrem a l’altre de la composició, al costat de les lletres de les seves inicials. Es tracta d’un relat visual fragmentat i xifrat que posa en joc l’entorn afectiu de l’artista: una trobada de diverses figures del seu imaginari personal.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.