Projecció de The Nine Muses de John Akomfrah Seguida d'una conversa entre John Akomfrah i María Ruido

The Nine Muses parteix de l'Odissea d'Homer per fer una exploració elegíaca de la migració, l'exili, l'alienació i la definició de la llar. Construïda entorn d'imatges de migrants del Carib i africans dels anys cinquanta i seixanta, la pel·lícula fixa la mirada en els qui van ser anomenats "generació Windrush". Combinant quadres de figures solitàries en paisatges estàtics, seqüències dinàmiques d'arxius en 16 mm i un collage sonor de capes musicals i de lectures, l'al·legoria evocadora de la immigració que proposa Akomfrah és més un viatge en si, que un document sobre els viatges.

L'Àrtic gairebé lunar és el punt de partida des del qual es van superposant una diversitat de realitats temporals, psicològiques i físiques. Viatjant simultàniament endavant i endarrere en el temps, Akomfrah teixeix amb destresa fragments d'arxius amb lectures de Dante Alighieri, Samuel Beckett, Emily Dickinson, James Joyce, John Milton, William Shakespeare, Sòfocles, Dylan Thomas, Matsuo Basho, T.S. Eliot, Li Po, Rabindranath Tagore i la música d'Arvo Pärt i els germans Gundecha de l'Índia. L'autor parla d'aquesta obra com "un intent proustià de suggerir la idea de la migració".