Projecció de "Notícies de l’Antiguitat ideològica" de Alexander Kluge

Projecció cinema

Notícies de l’Antiguitat ideològica, preparada per Alexander Kluge per al festival de cinema de Moscou i per al Goethe-Institut de Buenos Aires, es projecta per primera vegada a Espanya, en la seva versió abreujada de 83 minuts, presentada per Oksana Bulgakowa, cineasta i professora de cinema especialitzada en Eisenstein i el cinema rus.

Cineasta, escriptor, assagista i crític cinematogràfic, a més de productor radiofònic i televisiu, Alexander Kluge (Halberstadt, Alemanya, 1932) va ser un dels renovadors del cinema alemany a partir de 1962 i va proposar, així mateix, una estreta col·laboració entre cinema i televisió. La seva tasca cinematogràfica va començar el 1958, com a assistent de Fritz Lang. A partir de 1960 va començar a dirigir i pro-duir curtmetratges. El 1962 va ser un dels promotors del Manifest d’Oberhausen, una cèlebre reacció de diversos directors joves contra el cinema alemany precedent. El 1963 va fundar la seva pròpia productora: Kairos-Film. Amb el seu primer llargmetratge, Abschied von gestern (Adéu a l’ahir, 1966), el seu nom es va convertir per a la crítica en un referent del cinema d’autor dins del Nou Cinema Alemany.

Aquesta nova pel·lícula de Kluge neix d’una idea que el director soviètic Serguei Eisenstein mai no va arribar a realitzar. Pocs dies després del crack de la Borsa de Nova York el 1929, Eisenstein va visitar el novel·lista James Joyce a París per comentar-li un ambiciós projecte, del qual havia començat a prendre notes. Es tractava de filmar El Capital de Karl Marx, i potser la millor forma fóra seguint l’estructura narrativa de l’Ulises de Joyce: un dia qualsevol en la vida d’un treballador. A partir de les notes d’Eisenstein, Kluge porta al cinema l’obra principal de Marx en una sèrie de gairebé deu hores. La versió abreujada inclou les notes d’Eisenstein, fragments originals d’El Capital, un diàleg entre Kluge i H. M. Enzensberger sobre la crisi del 29, una digressió de ficció filmada per Tom Tykwer sobre el fetitxisme de la mercaderia, una escena de l’òpera de Luigi Nono Al gran sole carico d’amore, i conclou amb una visita a la verdadera tomba de Marx a Londres.