El Programa d’Estudis Independents del MACBA és un dispositiu d’aprenentatge que té com a objectiu fonamental mobilitzar el pensament crític i activar la imaginació política des de la intersecció de pràctiques artístiques, ciències socials i intervencions político-institucionals. Una de les claus del programa consisteix a desenvolupar la capacitat crítica, per tal de facilitar el lliure moviment entre paradigmes de pensament. En aquest sentit el PEI, més enllà de ser un espai per a l’afirmació de representacions i identitats, pretén qüestionar les categories tancades per activar una imaginació antagonista que elabori els seus fronts de lluita estètica i política des de noves formes possibles.

La naturalesa parainstitucional del programa (en el dintre-fora del museu i en el fora de la universitat) permet trencar amb la idea preconcebuda de què és un espai d’«alta formació» i facilita escapar de la lògica d’adquisició de competències o professionalització. El PEI considera l’organització del saber com un espai polític en què els continguts es vinculen amb diverses tradicions d’experimentació pedagògica i discursiva, enteses no tan sols com matèries d’estudi sinó com un conjunt de pràctiques vives capaces de configurar nous espais per al coneixement.

Posició

El programa suposa un repte intel·lectual i vital tant per als estudiants com per a la direcció acadèmica, el professorat i la institució que el promou. Les fissures que obren els estudiants de procedències diferents, amb les seves aportacions d’epistemologies i tradicions de pensament diverses, situen el programa en un reequilibri continu, en què la radicalitat només pot entendre’s com un «anar a l’arrel de les coses» i només pot practicar-se des de l’empatia. Es tracta d’un espai per a la mobilització dels sabers i la reconfiguració dels fers, en el qual estudiants i docents s’enfronten al repte de posar en pràctica una concepció de l’educació com a espai d’experimentació i alliberament.

Un dels interessos fonamentals del programa és pensar com l’estudi genera noves formes de subjectivitat política des de posicions progressistes, feministes, antiracistes i crítiques. El programa assumeix aquest desafiament tan difícil de manera compartida amb els seus integrants, pensant en la investigació com un espai de compromís amb el món i no com un desenvolupament del subjecte-jo-marca semiocapitalista. Responent a aquest compromís amb la vida, el programa, en aquest nou cicle que es va obrir el 2017-2018, es preocupa en especial per activar una imaginació política connectada amb les bases materials de la supervivència, i des de posicions ecofeministes pensa la interdependència i la vulnerabilitat com la base necessària des de la qual respondre a les formes neoliberals de capitalisme que suposen una mobilització total de la vida i que esclaten cada dia en múltiples i diverses crisis: la migratòria, l’ecològica, la institucional, la política...

Descarregar el Programa [en castellà]

Direcció acadèmica i matèries

El nou cicle, amb una direcció acadèmica col·legiada, aporta al programa una riquesa i diversitat (i també certa complexitat, cal no negar-ho) que possibilita un pensament farcit d’arestes per abordar les dificultats pròpies dels antagonismes contemporanis. En aquesta edició es continua reflexionant sobre la possibilitat d’establir llaços amb la comunitat del sud d’Europa, amb la intenció d’enfortir les xarxes entre països de l’arc del Mediterrani que comparteixen una realitat geopolítica similar.

El programa no pensa el coneixement des de l’acumulació del saber sinó des del potencial de l’estudi col·lectiu i de l’activació de la teoria, i per aconseguir-ho se serveix de les eines de la teoria crítica, les investigacions artístiques, el materialisme cultural, el pensament i les pràctiques feministes i queer i la crítica decolonial. Tres gran línies troncals —Crítica i pensament, Ecologies culturals i Tecnologies del cos— es relacionen amb altres línies d’exploració, com les pedagogies, les narratives visuals, els sabers indisciplinats i l’escriptura com a eina amb què activar el llenguatge, compartir experiències i articular la investigació.

El programa s’organitza en quatre trimestres, d’abril de 2019 a juny de 2020 (sense classes al juliol, l’agost, la meitat de setembre ni desembre). A més de les classes lectives, s’inclouen uns tallers que tenen com a propòsit endegar projectes concrets d’investigació (col·lectius i individuals), a més d’esdeveniments oberts al públic i en forma de seminaris internacionals, cursos monogràfics i conferències. Al llarg de tot el programa, els alumnes portaran a terme una investigació personal (individual o en grup) acompanyats per un tutor vinculat a la trajectòria del PEI (membres de la direcció acadèmica, exalumnes, professors del programa, comissaris del museu...), i en moments puntuals podran discutir-la de manera col·lectiva amb la resta d’estudiants. Aquestes investigacions poden presentar-se en qualsevol forma final: performativa, fílmica, com a projecte curatorial o com a investigació acadèmica, entre d’altres. A més, durant el programa es desenvoluparan tres projectes d’investigació col·lectiva («Ecologies culturals», amb Jaime Vindel; «Memòries de la dissidència sexual a Barcelona», amb Lucía Egaña, i «AMOR ROIG (Red Love)», grup d’investigació, d’escriptura i de pràctica, amb Dora García). Cada estudiant haurà d’escollir un d’aquests tres grups per fer el seu treball col·lectiu, una tasca essencial en la proposta metodològica del programa, ja que es fonamenta en la idea de cooperació, col·laboració i convivència. Els projectes esmentats generen unes metodologies de treball que sobrepassen la lògica de la producció de coneixement privativa i individualitzada, i desborden les disciplines tradicionals per assentar-se en un lloc indisciplinat.

Dirigit a: persones amb diversa formació, procedència i orientació professional (des d'artistes a professors, arquitectes, historiadors, sociòlegs, antropòlegs, activistes, curadors, psicòlegs ...) que comparteixin l'interès en l'estudi com a experiència d'aprenentatge col·lectiu i que es sentin interpel·lats per projectes que vinculin l'art i les pràctiques artístiques amb les ciències humanes i amb la intervenció social, política o institucional. No hi ha un requisit d'edat ni cap titulació prèvia, però es valoren perfils amb cert recorregut vital, acadèmic o professional, que puguin aportar la seva experiència a la resta del grup.

 

Direcció acadèmica 2019-2020

Lucía Egaña, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez i Jaime Vindel.

 

Professorat convidat

Franco Berardi Bifo, Marcelo Expósito, Yayo Herrero, Aurora Fernández Polanco, valeria flores, Daniel Inclán, Germán Labrador, Ana Longoni, Silvia Rivera Cusicanqui, Carmen Romero Bachiller, María Salgado y Emilio Santiago Muiño, entre otros.

Claustre