Programa

Primer trimestre, abril-juny de 2019

Cos i pensament: seminari a càrrec de Marina Garcés. Sis sessions entre abril i maig de 2019.

Derives Barcelona: Recorreguts per Barcelona, del centre a la perifèria. Tres sessions l’abril de 2019.

Seminario pedagogies i emancipació: A càrrec de Pablo Martínez i Yera Moreno. Cinc sessions l’abril de 2019.

Cos i construcció de la diferència sexual: Seminari a càrrec de Lucía Egaña. Dues sessions l’abril de 2019 + sessió de presentació del projecte col·lectiu d’investigació.

Ecologies culturals I:* Cultura, història i natura. De Gramsci al postmarxisme populista. Seminari a càrrec de Jaime Vindel. Dues sessions el maig de 2019 + sessió de presentació del projecte col·lectiu d’investigació.

Seminari amb Yayo Herrero I: Dues sessions el maig de 2019.

Seminario a càrrec de Franco Berardi «Bifo»: Tres sessions el juny de 2019. 

Investigación colectiva

Memòries de la disidència sexual de Barcelona, amb Lucía Egaña

Amor rojo (Red Love):*  grup d’investigació, d’escriptura i de pràctica amb Dora García

Ecologies culturals*, amb Jaime Vindel

Presentació dels grups el maig de 2019. Tres sessions de treball per grup el juny.

Segon trimestre, setembre-desembre de 2019

Pensament i reciprocitat: Seminari a càrrec de Marina Garcés. Cinc sessions entre octubre i novembre de 2019.

Seminari amb Carmen Romero Bachiller: Quatre sessions l’octubre de 2019.

Seminari amb Silvia Rivera Cusicanqui: Set sessions l’octubre de 2019.

Ecologíes culturals II:Entropia, estètica i malestar. De la utopia de la societat del treball a la síndrome de fatiga crònica.* Seminari a càrrec de Jaime Vindel. Tres sessions el novembre de 2019.

Taller d'escriptura: A càrrec de val flores, el novembre de 2019.

Taller d'escriptura: A càrrec de María Salgado, el novembre de 2019.

Investigació col·lectiva

Sis sessions de treball per grup (repartides entre setembre, octubre i novembre de 2019).

Tercer trimestre, gener-abril de 2020

Assajar el pensament: Seminari a càrrec de Marina Garcés. Cinc sessions entre gener i març de 2020.

Seminari modernitats alternatives: A càrrec de Daniel Inclán. Quatre sessions el gener de 2020.

Cos i construcció de la diferència sexual II:  A càrrec de Lucía Egaña. Tres sessions el febrer de 2020.

Talleres autogestió porca: Tres sessions el febrer de 2020.

Ecologies culturals III: Natura i cultura. De Darwin al perspectivisme amerindi.* Tres sessions el gener a càrrec de Jaime Vindel.

Seminario con Emilio Santiago Muiño: Tres sessions el febrer de 2020.

Seminari amb Yayo Herrero II: Tres sessions el març de 2020.

Seminari amb Athenea Athanasiou: Tres sessions el març de 2020. GLOSSARI. Taller amb Pablo Martínez. Tres sesiones entre enero y abril de 2020.

Seminari amb Ana Longoni: Cuatro sesiones en marzo de 2020.

Investigació col·lectiva

Seis sesiones de trabajo por grupo (repartidas entre enero, febrero y marzo de 2020). Puesta en común de los grupos: cuatro sesiones a finales de marzo.

Investigació individual

Primera puesta en común de las investigaciones individuales en enero. En este trimestre se intensifican las tutorías colectivas e individuales con relación al proyecto personal.

Quart trimestre, abril-maig de 2020

Seminari amb Germán Labrador. Quatre sessions l’abril.

Investigació individual

  • Abril: tutoria.
  • Finals de maig: lliurament de la investigació personal
  • A mitjan juny: presentació de les investigacions individuals.

 

* Aquesta activitat forma part d'Education from Below, un projecte amb el suport del programa Europa Creativa de la Unió Europea.

Co-funded by the Creative Europe Programme of the European Union

 

Descarregar el programa

 


Seminaris

Primer trimestre, abril-juny de 2019

Cos i pensament

Seminari a càrrec Marina Garcés.

Sis sessions entre abril i maig de 2019

Una de les grans fal·làcies del pensament occidental hegemònic és que només la ment pensa. No és així: pensem amb tot el cos. No és un descobriment nou, encara que el pensament contemporani hagi reivindicat amb força la corporalitat. En aquest seminari treballarem amb alguns textos que trenquen la dualitat cos/ment des de tradicions filosòfiques i culturals diverses i situarem els reptes que avui planteja una concepció no dualista. Alguns dels autors de referència seran Lucreci, Spinoza, Diderot, Nietzsche, Merleau-Ponty, Arendt, Deleuze i Judith Butler.
Metodologia: lectura creativa. La base principal del seminari seran textos que mirarem de comprendre i analitzar: en diàleg amb els assistents compartirem quines preguntes ens plantegen i quins pensaments generen.

Metodologia: lectura creativa. La base principal del seminario serán textos que intentaremos comprender y analizar: en diálogo con los asistentes compartiremos qué preguntas nos plantean y qué pensamientos generan.

Derives Barcelona

Tres sessions l’abril de 2019. Recorreguts per Barcelona, del centre a la perifèria.

Pedagogies i emancipació

Seminari a càrrec de Pablo Martínez y Yera Moreno

Cinc sessions l’abril de 2019

Aquest seminari tracta, des de la lectura col·lectiva i a través de l’experimentació metodològica, una aproximació a alguns textos fonamentals de la tradició pedagògica que té les seves arrels en una crítica al model d’educació il·lustrada i que s’endinsa en les possibilitats de la pedagogia com a pràctica política i d’alliberament. En aquest sentit, s’incidirà en el qüestionament de les categories fixes en l’esfera educativa, així com en la concepció de l’aprenentatge com a acumulació de coneixements i capacitació de professionals en el marc del capitalisme cognitiu. L’objectiu del seminari és respondre les preguntes «Què volem aprendre juntes?» i «Quines són les noves vies possibles per a l’emancipació social?».

Metodologia: lectura i discussió creativa. El seminari es desenvoluparà en diversos espais i incorporarà la deriva, el menjar i la beguda com a possibles eines per explorar el significat de l’estudi independent.

Cos i construcció de la diferència sexual

Seminari a càrrec de Lucía Egaña

Dues sessions l’abril de 2019

Aquest seminari indaga preguntes com «Quan es comença a tenir un cos, un gènere?» i «Quins han estat els cossos de l’experimentació, els cossos del feminisme?».

Revisarem alguns dispositius que incideixen en la construcció del cos i la seva condició sexuada. A través del concepte de tecnologies del gènere vinculat a la representació (Teresa de Lauretis) es tractaran també els efectes i paradigmes de les tecnologies maquíniques i capitalistes en la construcció de la nostra sexualitat i la nostra vida quotidiana. Es revisaran els límits entre allò que és humà, allò que és animal i allò que és maquínic (Donna Haraway), així com diversos enllaços i relacions possibles entre cos i tecnologia.

Ecologies culturals I. Cultura, història i natura. De Gramsci al postmarxisme populista

Seminari a càrrec de Jaime Vindel

Dues sessions el maig de 2019

Aquest primer seminari se centrarà en les relacions entre el marxisme, la cultura i el concepte de natura en l’arc cronològic que s’estén des del període d’entreguerres fins a l’actualitat. Amb aquesta intenció, ens servirà de pigall la figura d’Antonio Gramsci, central en la redefinició cultural practicada pel marxisme occidental. En una primera part analitzarem la relectura de la seva concepció de la filosofia de la praxi en l’obra d’antropòlegs com Ernesto de Martino o de cineastes com Pier Paolo Pasolini, per al qual els pobles meridionals d’Itàlia representaven una forma de resistència a la modernització capitalista articulada a través d’una sèrie d’imaginaris i rituals comuns que convocaven el potencial aspecte revolucionari de la tradició. L’ecologia cultural d’aquestes comunitats, no exempta d’ambivalències, emparava una relació amb la natura basada en la concepció cíclica del temps, amb un fort arrelament entre les cultures camperoles, i oposada a la fletxa del temps que associem amb el desplegament de la modernitat. En tensió amb aquesta tradició, el racionalisme historicista de Gramsci havia mirat d’integrar aquestes cultures en un projecte de reforma moral que ampliés la base popular de la revolució comunista. La segona part del seminari reprendrà algunes de les línies mestres del projecte gramscià a través de la seva repercussió en els estudis culturals, el comunisme heterodox espanyol i el postmarxisme populista. La discussió que ens guiarà serà de quina manera l’èmfasi cultural en la concepció gramsciana de la lluita de classes es pot reconciliar amb un projecte polític que situï en el centre la dimensió actual de la crisi ecosocial.

Segon trimestre, setembre-desembre de 2019

Pensament i reciprocitat

Seminari a càrrec de Marina Garcés

Cinc sessions entre octubre i novembre de 2109
Tota la història del pensament està travessada per la frontera entre uns «mateixos» i uns «altres». No és una divisió solament cultural, sinó una geofilosofia establerta a partir de dominis conceptuals que han exclòs determinades maneres de pensar i les han deixat fora. Qui són els altres i les altres del pensament? I què vol dir pensar-nos, junts, des d’aquesta geografia de l’exclusió? En aquest seminari tractarem aquest problema i les seves respostes diverses, intentant d’anar més allà de la contraposició entre posicions universalistes i posicions defensores de les identitats particulars. En el món global, és possible pensar-nos des d’un universal recíproc? Les referències del curs seran, principalment, textos de filosofia no occidental.

Metodologia: discussió. Les sessions del seminari es basaran en la preparació de diàlegs filosòfics a partir de nocions en conflicte. Els recursos per a la preparació d’aquests diàlegs podran ser textos, materials artístics, experiències personals, etcètera.

Ecologies culturals II. Entropia, estètica i malestar. De la utopia de la societat del treball a la síndrome de fatiga crònica

Seminari a càrrec de Jaime Vindel

Tres sessions el novembre de 2019
Aquest segon seminari plantejarà una reconstrucció crítica de l’impacte de la teoria termodinàmica en els imaginaris del treball des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat. La metàfora del cos humà com a motor de la indústria moderna, basada en la seva capacitat de treball, va ser emparada en origen per la primera llei de la termodinàmica, que descrivia els processos de conversió de l’energia que traspassa l’univers. Per contra, la llei de l’entropia assenyalava la tendència igualment universal a la dissipació de l’energia, cada cop menys disponible per dur a terme un treball útil. L’entropia amenaçava així la realització de la societat del treball i es manifestava en la corporalitat dels treballadors manuals i intel·lectuals amb síndromes com la fatiga o la neurastènia. Partint d’aquest context històric, el seminari analitzarà la repercussió de les imatges de l’energia proteica i l’entropia en els plantejaments de la teoria estètica i de les pràctiques artístiques contemporànies, des del productivisme tecnocultural de Walter Benjamin a l’entropologia visual de Robert Smithson. D’altra banda també rastrejarà les mutacions que s’han produït en les relacions entre treball, cultura i malestar amb motiu del declivi de la imatge del motor humà (Anson Rabinbach), l’automatització i informatització de la producció, la crisi de la societat del treball i l’extensió i diversificació de trastorns psicosocials com ara la depressió, la fatiga crònica, la bipolaritat o el dèficit d’atenció.

Tercer trimestre, gener-abril de 2020

Assejar el pensament

Seminari a càrrec de Marina Garcés

Cinc sessions entre gener i març

Pensar no és escriure, però una gran part de les tradicions de pensament que coneixem passen, en part, per l’escriptura. La producció artística també incorpora, cada cop més, moments d’escriptura. El domini de l’escriptura teòrica i l’estandardització de l’escriptura acadèmica ens estan fent oblidar, tanmateix, que escriure es fa de moltes maneres i que sense un treball d’«assaig», en el sentit actiu i experimental, no hi ha escriptura del pensament. En aquest seminari ens aproximarem a diversos tipus d’assaig i d’expressió escrita (personal, col·lectiva i anònima) i assajarem, també, maneres d’escriure i de pensar diferents. Posarem en joc les nostres idees, experimentant amb les seves escriptures.

Metodologia: exercicis d’escriptura. Examinarem diferents tipus de textualitat en què el pensament pren cos, ritme i textures variats, i a partir d’aquests tipus farem exercicis.

Cos i construcció de la diferència sexual II

Seminari a càrrec de Lucía Egaña

Tres sessions el febrer

Ecologies culturals II. Natura i cultura. De Darwin al perspectivisme amerindi.

Tres sessions el gener a càrrec de Jaime Vindel

Aquest tercer seminari se centrarà en com diversos autors i discursos crítics han contemplat les relacions entre natura i cultura. La discussió partirà d’una breu genealogia de la tradició materialista que va alimentar la reconsideració radical del concepte de natura en el camp de la biologia evolutiva i la teoria social durant el segle XIX, particularment a través de l’aproximació a les obres de Darwin i Marx plantejada, entre d’altres, per autors com E.P. Thompson, Richard Lewontin, Richard Levins, Stephen Jay Gould i John Bellamy Foster. Aquesta proposta permetrà revelar les línies de continuïtat i discontinuïtat entre la natura i la cultura, desfent els llocs comuns que persisteixen en la consideració de tots dos conceptes. D’altra banda, el seminari discutirà les cosmovisions que estableixen una abrupta divisió que escindeix del tot els dominis de la natura i la cultura, les que tendeixen a reduir la natura a una construcció cultural (des de l’Escola de Frankfurt a l’ecologia sense natura de Timothy Morton) o les que obvien la particularitat de la constitució històrico-cultural de les societats humanes (tal com succeeix amb alguns dels plantejaments dels nous materialismes). En aquest context, s’analitzaran aportacions de l’antropologia decolonial, com els treballs d’Eduardo Viveiros de Castro entorn del perspectivisme amerindi o la proposta de Philippe Descola de superar el paradigma naturalista basat en el binomi natura/cultura.

Quart trimestre, abril-maig de 2020

Seminari a càrrec de Germán Labrador

Quatre sessions l’abril de 2020

És professor titular en el Departament de Llengües i Cultures Lusohispàniques de la Universitat de Princeton. Els seus interessos inclouen la història cultural i literària, els estudis de la memòria, la poesia, els moviments socials i les cultures urbanes. La seva àrea d’investigació principal són les cultures ibèriques modernes i contemporànies. Entre les seves nombroses publicacions destaquen Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española (Devenir, 2009), sobre un grup de poetes underground dels anys setanta i la seva relació amb les utopies psicodèliques de 1968 i el consum d’heroïna als anys vuitanta, i Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (Akal, 2017), sobre la importància dels moviments alternatius en la transició democràtica, amb la seva defensa de la ruptura amb el franquisme, i la participació ciutadana. El març de 2018 va oferir la conferència Llums efímeres. Estètiques ciutadanes i ordre neoliberal en el marc del PEI.