La vuitena edició del PEI aposta per un pensament que susciti noves formes d’imaginació en relació amb la crisi ecosocial. Des d’aquest desig s’organitzen les línies de recerca, experimentació pràctica i estudi del programa, que tenen com a finalitat principal elaborar un pensament situat, capaç d’analitzar les condicions materials i culturals donades i provocar una activació de la imaginació, a partir de conceptes i aportacions teòriques rellevants tant per al present com per al món que ha de venir.

El programa parteix del paradigma feminista per traçar noves genealogies de la pràctica artística des de l’ecologia política amb el propòsit de fer aportacions als debats del decreixement i la transició ecològica des del camp de l’art. L’estudi de la temporalitat de les imatges i la seva capacitat per redefinir les articulacions entre imaginació i història esdevé un element central en un programa que busca redefinir nocions com creixement, desenvolupament o límits, qüestions centrals per a les lluites culturals i materials en defensa de la vida.

El programa configura un espai per a la mobilització dels sabers i la recomposició de les accions, en què els qui formem la comunitat educativa de cada edició ens enfrontem al repte de posar en pràctica una concepció de l’educació com a espai d’experimentació i alliberament. El PEI es reconeix en la tradició de les pedagogies feministes i emancipadores i en les pràctiques queer, i per això té com un dels horitzons principals fer de l’aprenentatge compartit una pràctica d’implicació, d’estima mútua i de trobada amb allò estrany, tant de cadascun de nosaltres com dels mons que travessem. El programa mateix s’organitza a partir d’una sèrie oberta de qüestions que permeten enllaçar els diferents cursos i seminaris amb les propostes d’investigació dels participants. El mateix desenvolupament del curs crearà, modificarà i sortirà a trobar nous interrogants que mobilitzin l’estudi i l’acció.

Les coordenades que dibuixen el programa són:

  • visualitats crítiques i ecologies artístiques;
  • filosofies de la imaginació;
  • dimensions de la crisi ecosocial.

Aquestes qüestions dibuixen el camp en el qual es desenvoluparan els cursos, seminaris i tallers. No s’entenen com a línies o eixos independents, sinó que s’interrelacionen entre si i miren de respondre les qüestions que mobilitzen els continguts del programa.