Direcció Acadèmica

Lucía Egaña

Formada en arts, estètica i documental, és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu i investiga sobre temes relacionats amb els feminismes i el transfeminisme, la representació, la postpornografia, la tecnologia, el programari lliure i l’error. Desenvolupa processos pedagògics en àmbits institucionals i informals i el seu treball artístic s’ha presentat a Mèxic, Uruguai, Xile, Alemanya, Espanya, França, Noruega, Equador, Colòmbia, entre altres països. Actualment és resident de llarga durada del Centre de producció Hangar (Barcelona). Ha publicat els llibres Atrincheradas en la carne. Lecturas en torno a las prácticas pospornográficas (Ed. Bellaterra, 2017) i Enciclopedia del amor en los tiempos del porno (juntament amb Josefa Ruiz-Table, Cuarto propio, 2014) i col·labora amb diversos col·lectius i artistes principalment de l’àmbit de la performance. Participa en el grup d’investigació FIC (Fractalitats en Investigació Crítica, UAB) i ha realitzat, al costat de Miriam Solá, el projecte d’investigació «Máquinas de Guerra, políticas transfeministas de la representación» (2014-2015).

Marina Garcés

És filòsofa i professora a la Universitat Oberta de Catalunya. El seu treball se centra en l’àmbit de la política i el pensament crític, i en la necessitat d’articular una veu filosòfica capaç d’interpel·lar i comprometre. Amb aquest objectiu desenvolupa la seva filosofia com una àmplia experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual. És autora, entre d’altres, dels llibres Un mundo común (Edicions Bellaterra, 2013), Filosofía inacabada (Galaxia Gutenberg, 2016) i Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (Arcàdia, 2016), Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017) i Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg, 2018). Des de 2002 impulsa i coordina el projecte «Espai en Blanc», una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.

Dora García

És artista i investiga els paràmetres i les convencions de la presentació de l’art, la qüestió del temps –real i fictici– i els límits entre representació i realitat. Fa servir diversos suports per generar contextos en què l’esquema tradicional de comunicació –emissor-missatge-receptor– queda alterat, cosa que modifica la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’audiència. El 2011 va ser representant d’Espanya a la Biennal de Venècia amb el projecte Lo inadecuado i en la 56 edició de 2015 va presentar el projecte de performance i instal·lació The Sinthome Score, basat en la transcripció del seminari XXIII de Jacques Lacan Le Sinthome. Jacques Lacan és una de les referències dels seus treballs recents. Hi va arribar gràcies a l’escriptor James Joyce, sobre el qual ha reflexionat profundament en obres com la pel·lícula The Joycean Society. El 2018 el MNCARS va programar Segunda Vez, un recorregut obert per molts dels seus treballs anteriors que adopta el títol del relat de 1974 de Julio Cortázar i presenta els projectes de l’artista a l’entorn de la figura d’Oscar Masotta. Actualment treballa a RED LOVE, un projecte expositiu i editorial iniciat el 2018 a Tensta Konsthall, Estocolm, que investiga l’amor com a comú i els possibles modes alternatius de vida que produeix. Dora García ha exposat de manera individual al CGAC (Santiago de Compostela, 2009), Index Stockholm (2009), Kunsthalle Bern, Suïssa (2010), Kunsthaus Bregenz (2013), la Universidad Torcuato di Tella (Buenos Aires, 2014) i Toronto Power Plant (Toronto, 2015) i a MNCARS (Madrid, 2018). La seva obra està representada per ProjecteSD (Barcelona), Galería Juana de Aizpuru (Madrid), Ellen de Bruijne Projects (Amsterdam) i Galerie Michel Rein (París i Brussel·les).

Pablo Martínez

Treballa com a Cap de Programes al MACBA des de 2016. Ha estat Responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (2009-2016) i professor associat d’Història de l’Art Contemporani a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid (2011-2015). Dirigeix la col·lecció d’assaig et al. (MACBA-Arcàdia). Entre les seves línies d’investigació es troben el treball educatiu amb el cos, així com la investigació sobre la capacitat de les imatges en la producció de subjectivitat política. És secretari de redacció de la revista d’investigació Re-visiones i forma part del grup de recerca i acció sobre educació, art i pràctiques culturals Las Lindes. Ha publicacions com Arte actual. Lecturas para un espectador inquieto (CA2M, 2011) i No sabíamos lo que hacíamos. Lecturas para una educación situada (CA2M, 2016); ha comissariat exposicions de Werker (2014) i Adelita Husni-Bey (2016), ha participat en nombroses publicacions col·lectives, entre les quals destaquen Visualidades críticas y ecologías culturales (Brumaria, 2018), Patricia Esquivias. A veces decorado (CA2M, 2016), Willem de Rooij. Index (Koenig Books, 2016) i Pensar la Imagen, Pensar con Imágenes (Delirio, 2014).

Jaime Vindel

Doctor europeu en Història de l’Art i Màster en Filosofia i Ciències Socials, és autor de diversos assajos i publicacions (https://shsja.academia.edu/JaimeVindelGamonal).
Ha treballat en universitats de l’Argentina, Xile i Espanya, cosa que li ha permès investigar els encreuaments entre l’art, l’activisme i la política en aquests contextos des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat. És membre de la Red Conceptualismos del Sur i va formar part de l’equip curatorial de l’exposició Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina (MNCARS, 2012). El seu projecte de recerca postdoctoral se centra en alguns episodis i dilemes crítics relacionats amb el marxisme heterodox, les pràctiques culturals i la sensibilitat ecològica des del període de la Guerra Freda fins a l’actualitat. Entre d’altres, destaquen la recuperació de la trajectòria intel·lectual del filòsof hispanomexicà Adolfo Sánchez Vázquez, la reconstrucció de les relacions entre art i maoisme en la Transició espanyola o la proposta de repensar els estudis culturals des d’una perspectiva materialista i decolonial que es faci càrrec de la multidimensionalitat de la crisi ecosocial. És autor dels llibres Transparente opacidad. Arte conceptual en los límites del lenguaje y la política (Brumaria, 2015); La vida por asalto: arte, política e historia en Argentina entre 1965 y 2001 (Brumaria, 2014); i ha editat o coeditat, entre d’altres, els llibres Visualidades críticas y ecologías culturales (Brumaria, 2018) i (al costat de Jesús Carrillo) el volum Desacuerdos 8. Crítica (MACBA, 2014).

Professorat convidat

Franco Berardi «Bifo»

Escriptor, filòsof, agitador cultural i activista dels mitjans de comunicació. El 1977 va fundar la històrica revista A/traverso, un fanzín del moviment creatiu a Bolonya (Itàlia). Va estar implicat en els moviments autònoms italians i en experiències històriques de comunicació alternativa, com ara Radio Alice. Als anys vuitanta va preconitzar la futura explosió de la xarxa com a fenomen social i cultural de gran extensió i des de 2005 ha estat agitador del moviment de les «televisions de carrer» (telestreets) a Itàlia. És autor de nombrosos assajos sobre transformacions del treball, innovació i processos de comunicació en el capitalisme que han estat publicats a diversos països. Alguns d’aquests assajos han estat traduïts al castellà, com ara La fábrica de la infelicidad. Nuevas formas de trabajo y movimiento global (Traficantes de Sueños, 2003), Máquina imaginativa no homologada (Ediciones de Intervención Cultural, 2004), El sabio, el mercader y el guerrero. Del rechazo del trabajo al surgimiento del cognitariado (Acuarela & A. Machado, 2007), La sublevación (Artefakte, 2013), Después del futuro. Desde el futurismo al cyberpunk. El agotamiento de la modernidad (Enclave de Libros, 2014), El trabajo del alma. De la alienación a la autonomía (Cruce Casa Editora, 2016) i Fenomenología del fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017).

Marcelo Expósito

El seu treball com a artista s’ha expandit habitualment cap als territoris de la teoria crítica, el treball editorial, la curadoria, la docència i la traducció. Ha format part del claustre del PEI des que va contribuir a la seva fundació el 2006, i en va ser codirector acadèmic de la quarta edició (2012-2013). Ha impartit docència en institucions acadèmiques o autònomes d’Europa i l’Amèrica Llatina com ara la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), l’Escola Elisava (Barcelona), la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Castilla-La Mancha (Conca), el Museo Universitario de Arte Contemporáneo de la UNAM (MUAC), el Centro de Investigaciones Artísticas (Buenos Aires) o les universitats de Buenos Aires (UBA) i La Plata (Argentina).

Cofundador i editor de la revista Brumaria entre 2002-2006, des de 2006 forma part del col·lectiu editorial del webzine multilingüe transversal, editat per l’eipcp (European Institue for Progressive Cultural Policies); i ha participat així mateix en xarxes d’investigació militant com la Universidad Nómada i la Red Conceptualismos del Sur. Ha escrit o editat, sol o en col·laboració, llibres sobre teoria crítica, activisme cultural i història de les avantguardes artístiques com Plusvalías de la imagen. Anotaciones (locales) para una crítica de los usos (y abusos) de la imagen (Rekalde, 1993), Chris Marker. Retorno a la inmemoria del cineasta (Ediciones de la Mirada, 2000), Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa (Ediciones Universidad de Salamanca, 2001), Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella (Ediciones de la Mirada, 2001), Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional (Traficantes de sueños, 2008), Los nuevos productivismos (Barcelona, MACBA, UAB, 2010), Walter Benjamin, productivista (Consonni, 2013), Desinventario. Esquirlas de Tucumán Arde en el archivo de Graciela Carnevale (Ocho libros, 2015) i Conversación con Manuel Borja-Villel (Turpial, 2015).

Implicat com a activista en moviments contra el neoliberalisme i pels drets socials i polítics des dels anys noranta, actualment exerceix el càrrec de diputat a les Corts Generals i de Secretari Tercer del Congrés dels Diputats.

Aurora Fernández Polanco

Doctora en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtica en Història de l’Art Contemporani. Les seves línies d’investigació són els canvis perceptius en l’apreciació de l’art actual i els problemes que lliguen la visualitat, el pensament i l’escriptura; sobre aquests temes ha treballat en articles, conferències, cursos, seminaris i llibres, com ara Formas de mirar en el arte actual (Edilupa, 2004), Otro mundo es posible ¿Qué puede el arte? (2007) i “Pensar con imágenes: historia y memoria en la época de la googleización” a Arte y Política. Argentina, Brasil, Chile y España, 1989-2004 (Editorial Complutense, 2010). A més, és editora de la revista indexada Re-visiones i ha comissariat exposicions per al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Arts Santa Mònica i el Centro de Arte Dos de Mayo, entre d’altres.

valeria flores

Escriptora, investigadora i activista lesbiana, va treballar com a mestra de primària durant quinze anys en diverses escoles públiques de la ciutat de Neuquén (Patagònia). El seu camp d’interessos, el travessen: l’escriptura assagística i poètica com a intervenció política i estètica; l’activisme; la teoria feminista i de la dissidència sexual, i les pedagogies antinormatives. Va formar part de l’equip que va crear, a l’Argentina, l’Arxiu Digitalitzat de l’Activisme Lèsbic Potencia Tortillera (2011) i va formar part de Fugitivas del desierto (2004-2008), un grup de lesbianes feministes d’intervenció política, estètica i teòrica. És autora de Notas lesbianas. Reflexiones desde la disidencia sexual (Editorial Hipólita, 2005), Deslenguada. Desbordes de una proletaria del lenguaje (Ají de Pollo, 2010), Lenguaraz (La Mondonga Dark, 2012) juntament amb Macky Corbalán i Bruma coja (La Mondonga Dark, 2012), i compiladora de Chonguitas. Masculinidades de niñas (La Mondonga Dark, 2013) juntament amb Fabi Tron i Desmontar la lengua del mandato, criar la lengua del desacato (Colectivo Utópico de Disidencia Sexual, 2014), entre altres articles i assaigs publicats en diverses revistes i llibres.

Yayo Herrero

És antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola. Exerceix com a professora i col·laboradora de la Càtedra UNESCO d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (UNED) i és sòcia fundadora de Cooperativa Garúa. És una investigadora de relleu en l’àmbit ecofeminista i ecosocialista europeu i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels drets humans i ecologia social, un camp en què ha publicat més d’una vintena de llibres i nombrosos articles. Ha estat directora general de la fundació FUHEM des de 2012 fins a 2018 i coordinadora del Centro Complutense de Estudios e Información Medioambiental de la Fundación General Universitat Complutense de Madrid entre 2009 i 2012. També va ser, a més de membre del consell editorial d’Hegoa i del consell de redacció de Papeles, coordinadora confederal d’Ecologistas en Acción entre 2005 i 2014.

Daniel Inclán

Docent a l’Instituto de Investigaciones Económicas de la Universitat Autònoma de Mèxic, les seves línies d’investigació són la història de la geopolítica a l’Amèrica Llatina i les economies comunitàries i bifurcacions sistèmiques. Forma part de l’Observatorio Latinoamericano de Geopolítica, que té com a objectiu d’investigació el nus crític en què s’enfronten, es disputen i es remodelen els projectes sistèmics o de civilització sobre els quals es construeix l’hegemonia i les relacions de poder des d’una perspectiva que integra la territorialitat com a dimensió bàsica d’organització de la vida social.

Germán Labrador

És professor titular al departament de Llengües i Cultures Lusitanes i Hispàniques de la Universitat de Princeton. Els seus interessos inclouen la història cultural i literària, els estudis de la memòria, la poesia, els moviments socials i les cultures urbanes. La seva àrea d’investigació principal són les cultures ibèriques modernes i contemporànies. Entre les seves nombroses publicacions destaquen Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española (Devenir, 2009), sobre un grup de poetes underground dels anys setanta i la seva relació amb les utopies psicodèliques de 1968 i el consum d’heroïna als anys vuitanta, i Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (Akal, 2017), sobre la importància dels moviments alternatius en la transició democràtica, i la seva defensa de la ruptura amb el franquisme, i la participació ciutadana.

Ana Longoni

És escriptora, investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Argentina), doctora en Arts per la Universitat de Buenos Aires i professora de grau i postgrau en aquesta mateixa institució. Actualment exerceix el càrrec de cap de Programes del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS). Les seves investigacions se situen allà on es troben art i política a l’Argentina i l’Amèrica Llatina des de mitjan segle XX fins avui. Recentment ha publicat, sola o en col·laboració, Del Di Tella a “Tucumán Arde”Vanguardia artística y política en el 68 argentino (El Cielo por Asalto, 2000; reedició: Eudeba, 2008 i 2010), Traiciones. La figura del traidor en los relatos acerca de los sobrevivientes de la represión (Norma, 2007), El Siluetazo (Adriana Hidalgo Editora, 2008), Conceptualismos del Sur/Sul (Annablume, 2009), Romero (Fundación Espigas, 2010), Roberto Jacoby. El deseo nace del derrumbe (La Central - Adriana Hidalgo - MNCARS, 2011), Leandro Katz (Fundación Espigas, 2013) i Vanguardia y revolución. Arte e izquierda en la Argentina de los sesenta-setenta (Ariel, 2014). Des de la seva fundació va impulsar la Red Conceptualismos del Sur. Ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Roberto Jacoby. El deseo nace del derrumbe (MNCARS, Madrid, 2011) i Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina (MNCARS, Madrid, 2012 - Museo de Arte de Lima, Lima, 2013 - Museo de la Universidad Nacional de Tres de Febrero, Buenos Aires, 2014), així com Oscar Masotta. La teoria com a acció (Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2018). És autora de les obres de teatre La Chira (2003) i Árboles (2006), estrenades a Buenos Aires.

Silvia Rivera Cusicanqui

Sociòloga i activista boliviana. Professora emèrita de Sociologia de la Universitat Mayor de San Andrés de La Paz, ha estat professora visitant en nombroses universitats d’arreu del món. Durant la seva trajectòria ha investigat la teoria anarquista així com les cosmologies quítxua i aimara. Com a activista, treballa directament amb diversos moviments indígenes de Bolívia, com ara el moviment tupacatarista i el dels cocaleros, a través del Taller de Historia Oral Andina, del qual és directora i cofundadora. Els últims anys ha impulsat l’espai El Tambo Colectivo, un centre cultural de La Paz que busca unir els sabers teòrics amb la tasca manual i mediambiental. En la seva obra destaca la combinació de llenguatges, que l’ha portat a utilitzar l’assaig, el documental, la crítica d’art o el comissariat d’exposicions.

Carmen Romero Bachiller

Doctora en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment treballa com a professora. Ha participat en diversos projectes d’investigació sobre migracions transnacionals i reestructuració dels espais urbans i sobre els discursos i les pràctiques biomèdics en la producció de cossos sexuats. Ha publicat diversos articles i ha participat en diferents llibres que recullen el seu interès en àmbits que intercalen les perspectives feministes interseccionals, els estudis postcolonials, els estudis culturals, els estudis socials de la tecnociència i la teoria queer. Actualment treballa en diàspores queer i homonacionalisme, i en la reconfiguració de llars transnacionals i la reconfiguració de les posicions de sexe/gènere en persones migrants que procedeixen de l’Equador i el Senegal instal·lades al barri de Lavapiés (Madrid).

María Salgado

Poeta i investigadora. Treballa amb el llenguatge com a material de textos, audiotextos i accions. Doctorada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Madrid amb una tesi sobre poètiques orientades al llenguatge a Espanya des de 1964. Va iniciar, al costat de Patricia Esteban, el grup d’investigació Seminario Euraca. Ha publicat quatre llibres de poesia: Ferias (Ayuntamiento de San Sebastián de los Reyes, 2007), 31 poemas (Puerta del Mar, 2010; Danke, 2016), ready (Arrebato Libros, 2012) i Hacía un ruido. Frases para un film político (Contrabando, 2016). Des de l’any 2012 treballa amb el compositor Fran MM Cabeza de Vaca.

Emilio Santiago Muiño

Doctor en Antropologia Social amb una tesi sobre la transició sistèmica a Cuba després de la caiguda de la Unió Soviètica. Ha estat investigador doctoral i docent en el departament d’Antropologia Social i Pensament Filosòfic Espanyol de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha format part del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas, dins del projecte HUAMECO (Humanitats ambientals. Estratègies per a l’Empatia Ecològica i la Transició cap a Societats Sostenibles) i també del Consell de l’Instituto Universitario DEMOSPAZ (Universitat Autònoma de Madrid). A més, va participar en el grup motor del manifest “Última llamada” (2013). A les seves publicacions científiques se sumen els llibres No es una estafa, es una crisis (de civilización) (Enclave, 2015) i Rutas sin mapa. Horizontes de transición ecosocial (Los Libros de la Catarata, 2016), amb el qual va guanyar el II Premi Catarata d’Assaig. És fundador del projecte de transformació social Rompe el Círculo (Móstoles) i activista de l’Instituto de Transición Rompe el Círculo. Actualment treballa com a director de Medi Ambient de l’Ajuntament de Móstoles.