al

Com a part de l’obra, Le Camion de Zahïa. Conversations après le paradis perdu de Mireia Sallarès, que gira al voltant dels canvis urbans i el seu impacte en la vida de les persones, l’artista ha fet una selecció de documentals per projectar-los damunt d’aquest mateix camió en una sèrie de sessions gratuïtes cada divendres al vespre durant els mesos d’abril i maig. La selecció mostra la transformació de la ciutat de Barcelona i les conseqüències que ha tingut en els seus habitants al llarg dels darrers deu anys.

Els documentals es projectaran subtitulats en anglès o en castellà, i es comptarà amb la presència dels realitzadors o de persones vinculades per poder obrir un debat al final de cada sessió.

Le Camion de Zahïa. Conversations après le paradis perdu de Mireia Sallarès. Foto: Lisbeth Salas

Programa

DEL 18 D'ABRIL AL 23 DE MAIG

DIVENDRES 18 D'ABRIL, A LES 21 h
De nens, de Joaquim Jordà, 2004
188 min
La història del Barri Xino de Barcelona, des de la transició entre dictadura i democràcia dels anys setanta fins avui, i la resistència dels veïns contra l’anorreament i la modernització a l’aburgesat Raval. En aquest context s'exposa un cas de pedofília, un cas que va sacsejar la Barcelona dels noranta. El judici va acabar amb tan sols dues condemnes, però molts innocents van quedar marcats de per vida.

DIVENDRES 25 D'ABRIL, A LES 21 h
El Forat, de Chema Falconetti Peña, 2004
75 min
L’empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella va expropiar a baix preu diverses illes de cases de la Ribera. Després les va enderrocar. Els veïns van batejar el nou espai buit, sorgit on abans hi havia les seves cases, com «el Forat de la Vergonya». Amb això van denunciar una situació que consideraven degradant per moltes raons i van iniciar una llarga lluita pel territori que encara no s’ha acabat.

DIVENDRES 2 DE MAIG, A LES 21 h
Barcelona 2006: L’any del civisme, de Jordi Oriola, 2007
30 min
El 2006 l’Ajuntament de Barcelona va començar a aplicar una ordenança municipal per garantir la convivència. L’ordenança s’havia aprovat després d’un intens debat social sobre l’incivisme a la ciutat. El documental s’endinsa en la polèmica explorant les opinions dels ciutadans, els afectats per l’ordenança i els
polítics. De fons, el debat sobre l’ordenació i la seguretat.

Sombras Xinas, de Raquel García Muñoz, Francesco Salvini, Míriam Sol i Torelló, Clarisa Velocci i Mamadou Diagne, del col·lectiu Postcul, 2011–2012
16 min
Durant la construcció de la Filmoteca de Barcelona s’aixequen velles llambordes que destapen relats dels qui habiten aquests carrers, rumors que ens expliquen la vida al barri del Raval, entramats que constitueixen ombres subalternes.

Roquetes: Memòries que fan barri, de Laura Villaplana i Jordi Oriola, 2011
27 min
Roquetes compta amb una potent memòria de barri. El seu origen està marcat per les lluites i conquestes veïnals i això ha calat en la construcció de la seva identitat com a barri. Però els temps canvien i, amb ells, també canvien les necessitats. De quina manera influirà aquesta forta memòria col·lectiva a l’hora
d’afrontar els reptes del present?

DIVENDRES 9 DE MAIG, A LES 21 h
El barri s’ha de defensar, de Cristina Mora i Neus Ràfols, 2013
40 min
Crònica de la lluita que el veïnat de la Barceloneta ha protagonitzat des del 2005, amb la imposició de l’anomenat «Pla dels Ascensors» –que expulsava mil famílies– fins a les actuals mobilitzacions contra la reforma del Port Vell. La resistència d’uns veïns i unes veïnes que no volen que el seu barri, d’origen treballador i pescador, es converteixi en un parc temàtic per al turisme.

Encaixonats, de Marta Saleta, 2011
52 min
La pèrdua d’uns carrers, d’unes llars i d’un estil de vida que han existit fins ara al barri barceloní de Vallcarca. Acompanyem un veí, abans que sigui traslladat, durant els darrers mesos que passa a la casa on ha viscut els últims cinquanta anys. També coneixem els espais que aniran desapareixent, les persones que encara formen part de la Plataforma Salvem Vallcarca, i altres veïns del barri que encara hi treballen i hi viuen.

DIVENDRES 16 DE MAIG, A LES 21 h
Fragmentos de una fábrica en desmontaje, de Roberto García Rodríguez, Guillermo Beluzo i Isaac Marrero-Guillamón, 2007
47 min
Can Ricart va ser una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers al segle XX. A principis del XXI, l’aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou en va preveure l’enderroc per a la construcció d’edificis d’oficines. Aleshores es va convertir en un objecte de litigi.

La Bomba Ninja, de Li Zompantli, 2013
23 min
Una antiga nau industrial del Poblenou de Barcelona serveix de refugi i lloc de treball per a diverses persones, la majoria provinents de l’Àfrica negra. Des d’allà denuncien les seves condicions de vida i de treball, la segregació i agressions de les quals són objecte. I ens ofereixen una clara visió de la societat que els discrimina i de la ciutat on viuen.

Aquí es aparcamiento, del col·lectiu Taller de Ficció, 2012
16 min
Aquesta peça audiovisual «colonitza» l’aparcament que hi ha sota la plaça de Las Navas. Basada en converses telefòniques reals, les veus dels clients pertanyen, però, a tres personatges construïts al nostre taller, els quals encarnen la precarietat, l’afany seguritari o la gentrificació que es donen cita al barri. El vincle entre ficció i realitat esdevé així una tensió entre allò que vol normalitzar l’espai urbà i les alteritats que s’hi resisteixen.

DIVENDRES 23 DE MAIG, A LES 21 h
Ciutat morta, de Xavier Artigas i Xapo Ortega, 2013
120 min
Qui era la Patricia Heras? Per què va decidir treure’s la vida? I el més important: què hi té a veure Barcelona amb la seva mort? Una acció de desobediència, amb un fort contingut simbòlic i un gran impacte mediàtic, que busca —a través de la història de la Patricia— donar a conèixer l’altra cara de Barcelona, la ciutat morta.


Exposició