Fons de la Col·lecció

Por fabor estamos parados

Por fabor estamos parados

Siusplau, estem aturats

Fecha:
1987
Tipo obra:
Material gràfic
Material:
Tinta impresa sobre paper
Medidas:
17 elements de mides diverses
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Registre núm:
2517

Les accions del col·lectiu anònim Agustín Parejo School van ser pioneres en els anys vuitanta d’una pràctica de l’art com a activisme urbà i social. Prenent com a referents Marcel Duchamp, Joseph Beuys i Art & Language, així com la tradició d’agitació al carrer del futurisme, anomenada agit-prop, l’afterpunk i la Internacional Situacionista, APS va convertir l’espai públic en un camp d’acció col·lectiva a través de la pràctica de l’art i del llenguatge. La distància habitual que separa art i ciutadania quedava així desdibuixada. Eren anys d’atur i de manca d’habitatge: la primera crisi del capitalisme industrial en un context ja de democràcia. Els sorprenents grafits i les inesperades accions al carrer d’APS van cridar l’atenció en una ciutat de províncies que els va rebre amb complicitat. El carrer era també un territori vàlid per a l’art.

Una part de l’activitat artística d’APS va prendre la forma de pintades al carrer. En una hi van pintar la paraula Poezía i en una altra Never Mind the Pollocks. En un context de transició política com el dels anys vuitanta a l’Estat espanyol, amb una gran producció anònima de missatges polítics pintats a les parets, l’element poètic o les referències al món de l’art de les seves pintades constituïen una excepció que subvertia el sentit habitual d’aquestes pràctiques.

En el projecte Málaga Euskadi Da (1986) es van hibridar els tipus nacionals d’aquests dos territoris generant figures com els venedors de clavells amb txapela o els aizkolaris amb vestits de faralaes. Por fabor estamos parados (1986) va consistir en l’edició de postals i d’un calendari que recollien els grafits de carrer pintats per l’Agustín Parejo School. En el projecte Caucus, que es va materialitzar als carrers de Fuengirola el 4 de gener de 1986, un candidat a unes eleccions polítiques es va passejar pels carrers amb un equip de persones que enganxava pasquins i feia pintades, i un cotxe que llençava missatges per megafonia: Vota Moreno. Al darrere d’aquest nom, no hi havia cap candidat. La paròdia era perfecta: la campanya electoral mantenia tota la parafernàlia cerimonial en ús però s’havia buidat de qualsevol referència o identitat política. Al seu torn, el projecte Lenin Cumbe (1992) rebentava el dispositiu de l’autoria. Davant la invitació del Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla l’any en què es commemorava l’arribada dels espanyols a Amèrica, APS va respondre inventant un artista caribeny anomenat Lenin Cumbe. Només els més avesats van saber que es tractava d’una impostura. Agustín Parejo School presenta a Lenin Cumbe constava de 12 televisors amb les pantalles pintades amb escenes i textos al·lusius a l’actualitat llatinoamericana i espanyola. El catàleg que acompanyava l’exposició era una peça clau de l’obra. En un altre projecte, de l’any 1993, APS va fer mofa del concepte que havia posat en circulació el pensador nord-americà Francis Fukuyama editant una serigrafia on es llegia El final de la història a la samarreta d’una noia que era a la platja amb aparença de felicitat.

Un dels projectes més significatius d’Agustín Parejo School va ser Du côte de l’URSS (1985), que va consistir en la posada en marxa de diverses accions, l’edició de postals i la producció de diferents collages. Entre les accions, destaca l’escenificació davant d’una pintada en un carrer de Màlaga. Sobre una tanca des d’on es veia el centre històric de la ciutat, una zona que traspuava conflictivitat, APS va pintar el seu nom a la paret en alfabet ciríl·lic i una plantilla amb el rostre de Lenin. Els membres del grup, equipats amb casc, van córrer davant de la pintada simulant un grup d’artistes soviètics que es dirigien al port de Màlaga a donar la benvinguda a un vaixell rus. La fotografia d’aquesta acció es va reproduir en fanzines i a la premsa.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.