Pièce distinguée n°45 La Ribot: performance i conversa

Les Peces distingides són un concepte desenvolupat a principis dels anys noranta per La Ribot, que fragmenta el seu discurs sobre la dansa contemporània en un nou format coreogràfic basat en la brevetat i enfocat a llarg termini, ja que el seu propòsit era crear cent Peces distingides al llarg de la seva vida. A dia d’avui n’ha creat 53, titulades, numerades i presentades en cinc sèries/espectacles: 13 Piezas distinguidas (1993), Más distingidas (1997), Still Distinguished (2000), PARAdistinguidas (2011) i Another Distinguée (2016).

Des del seu origen i fins a l’any 2000, aquestes peces van ser venudes com a art efímer i adquirides per «propietaris/àries distingits/des», els noms dels quals figuren al costat del títol de la seva peça, arreu del món i per sempre. Amb el pas del temps, el concepte inicial de les Peces distingides s’ha expandit i ha desbordat l’escena per donar lloc a la creació en vídeo d’Another pa amb tomàquet (2002), Despliegue (2001) o el llibre La Ribot (2004), entre d’altres treballs.

Pièce distinguée n°45 és l’única Peça distingida que no pertany a cap sèrie/espectacle. En aquesta ocasió, compta amb la participació de l’actor Juan Loriente, amb qui La Ribot ha col·laborat des de 1993. Es tracta d’una acció única, com una mort anunciada, on l’acte d’estimar, la pulsió de mort i el gest de pintar es fonen en una paradoxa: la que confronta la contemplació i la violència.

«Mengem, ballem, riem, cuidem els nostres cossos agostejats. I mentre ens abracem a la recerca de la nostra meitat perduda, a algú se li acudeix restituir-nos la sang amb pintura. La pintura serà capaç de retornar-nos la vida? La pintura-sang damunt la roba, però, amaga les nostres preuades identitats, adquirides en botigues escollides amb cura, la sang damunt la pell ens priva de la respiració, ens converteix en imatges representades. La sang és l’element comú de la vida complexa, la pintura-sang opera ara com un instrument d’igualació. Les diferències es dissolen fins a l’homogeneïtat, el que és comú es transmuta en unitat. Els cossos vermells bateguen com una víscera, però és una víscera sense vida, un simulacre d’estómac, o un cor fals.»
José Antonio Sánchez (escriptor, investigador i docent de UCLM-Espanya)