Programa d’Estudis Independents (PEI), 10a edició

«Sol y dar y dad». Aprenentatges col·lectius per a un present inadmissible

Setembre 2025 – Juliol 2026

Cecilia Vicuña, Sol y Dar y Dad, 1974/2023. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. © Cecilia Vicuña
Com estar a la solidaritat quan no hi ha possibilitat de solidesa, quan les coses estan trencades i són fràgils? El poema «Sol y dar y dad», de la sèrie palabrarmas de l’artista Cecilia Vicuña, no és un programa ni una definició, sinó una paraula-dansa d’agitació política. Planteja qüestions urgents per al present inadmissible: què pot significar la solidaritat entre vulnerabilitats per a les persones que la practiquen, que la viuen, que la necessiten? Com es pot ballar quan els cossos es troben fatigats i aïllats, quan se senten pressionats per l’agressió del neofeixisme, actualment en auge, que els esclafa? La solidaritat artística no és representació, sinó ajuntar; l’articulació d’històries de vida i de lluita en tota la seva complicada bellesa i violència, contraatacant. En un context global de criminalització creixent de la solidaritat, aquesta edició del PEI es pregunta com compartir, activar, arxivar, documentar, habitar i crear històries i experiències col·lectives que no només s’oposen al silenciament i a l’aniquilació, sinó que tracen geografies de solidaritat construïdes per lluites i aliances de diverses subalternitats. El PEI planteja aquests qüestions comprenent que la solidaritat també pot ser problemàtica o conflictiva, i que no es tracta d’una unió de semblances, sinó de forjar vincles generatius en la diferència. Posant la solidaritat artística al centre, i partint de la urgència d’investigar i posar en pràctica i en circulació diferents eines capaces d’unir les lluites del passat en i des del present. Articulant, en aquesta pràctica i en aquest treball d’organització, la creació de nous coneixements i vinculacions que puguin fer i refer el món. La 10a edició del PEI, «Sol y dar y dad». Aprenentatges col·lectius per a un present inadmissible, serà una continuació de la investigació col·lectiva que va formar part del projecte del MACBA Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva (2024), un desplegament de constel·lacions vinculants, aliances, xarxes i eines artístiques de solidaritat a través del temps i en diferents geografies. Aquesta edició comptarà amb un comitè pedagògic que desenvoluparà tres línies de treball mitjançant l’organització d’un seguit de seminaris que desembocaran en tres grups d’investigació col·lectiva:

Panafricanismes, a càrrec d’Elvira Dyangani Ose, Tania Safura Adam (Archivos Negros) i Ingrid Blanco, indagarà en la solidaritat anti i postcolonial més enllà de la racialització a través de pràctiques artístiques, estètiques i arxius. En sintonia amb l’exposició Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica, es treballaran continguts vinculats al panafricanisme i a les seves lluites per la solidaritat transnacional i planetària. El grup de recerca indagarà en els Archivos Negros.

Solidaritats de cossxs, a càrrec de Nancy Garín (Equipo re, Cosmografies). Quins són els cossxs que els règims dominants consideren prescindibles? Ressituem en el present la pandèmia del vih/sida, que va polititzar la salut per sempre i que avui afecta d’una manera desproporcionada el Sud Global, per pensar en les pràctiques que continuen mobilitzant xarxes de cures mútues, salut comunitària, farmacologies autonomistes, i activisme cultural i artístic. Col·lectivitats liderades per cossxs racialitzats, disques i generodissidents. Solidaritats d’uns cossxs la mera existència dels quals és resistència.

Contrainformació, a càrrec d’Erick Beltrán – Lumbung Press. La ràdio, el cinema d’agitació i la militància gràfica tenen una llarga trajectòria com a òrgans de solidaritat i resistència. Davant de la suposada «objectivitat» o «neutralitat» de la premsa (o de la «llibertat d’expressió» de les xarxes socials), existeix una profunda i nodrida història de tàctiques i mitjans de contrainformació. En un present en què la càmera, la impremta i l’edició tornen a ser considerades perilloses, la noció de premsa solidària es revisarà des de la pràctica col·lectiva de Lumbung Press.
Aquesta 10a edició del PEI i el seu comitè estaran liderats per María Berríos, directora de Conservació i Recerca del MACBA, que, a més, estarà a càrrec d’un seminari troncal sobre Solidaritats artístiques i internacionalismes. Aquest abordarà experiències museístiques de solidaritat i resistència, aliances d’artistes contra l’apartheid, i múltiples agrupacions i iniciatives actuals i històriques que reconeixen l’art i la cultura com una arma rellevant de resistència, contraatac i revolució.

Les línies d’exploració dels seminaris es veuran complementades, nodrides i entreteixides per contribucions d’artistes, educadors, organitzadors, teòriques i col·lectives convidades, locals i internacionals, per generar punts de trobada interseccionals. Alguns d’aquests docents convidats són: Cecilia Vicuña, Chimurenga-Ntone Edjabe, Diego Falconi, Equipo re (Aimar Arriola, Linda Valdés i Nancy Garín), Grupo Etcétera, Javier García Fernández, Learning Palestine Group, Marwa Arsanios, Pip Day, Radio Alhara i Tricontinental Institute – Vijay Prashad.

Solidaritats infraestructurals: algunes de les organitzacions i institucions col·laboradores locals, regionals i internacionals de la 10a edició del PEI són Hangar centre de producció i recerca artística, AECID, L’Internationale Online, HDK Valand i Fundación María José Jove.
Inscripció: Les bases i dates d’aplicació al programa es podran consultar i descarregar aquí properament. Imatge: Cecilia Vicuña, Sol y Dar y Dad, 1974/2023. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Donació de l’artista.

newsletter

No et perdis cap contingut amb la nostra newsletter.

subscriure’m
Auditori MACBA