Participants PEI 2023-2024 | Programa d'Estudis Independents (PEI) | MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Wafa Aoun Nascuda a l’Aràbia Saudita de pares libanesos, Wafa Aoun va créixer a Jidda abans de traslladar-se a Beirut a la fi de la guerra civil, un retorn que originaria un sens fi de partences. La seva obra està travessada per esdeveniments personals, culturals, geopolítics i territorials, així com per les trobades que l’autora ha viscut i els països que ha conegut. Aoun és llicenciada en Disseny de Moda i Patronatge per l’ESMOD (París i Beirut) i té dos màsters, un en Disseny de Moda i Complements de l’Institut Français de la Mode de París i un altre en Arqueologia i Història de l’Art de la Université Paris-Sorbonne (Paris IV). En la seva tesi va explorar el cos com a procés de construcció. Aoun parteix dels tèxtils i les peces de roba com a experiències físiques i pràctiques culturals, i situa el seu treball en el límit entre les arts visuals i les arts vives.

Felipx Asfura Ripoll És una persona trans no binària, infermera de formació. Ha dedicat gran part de la seva carrera a treballar en el narcomon i en la reducció del dany associat al consum de substàncies. El seu projecte artístic s’anomena Translocura i actualment tracta temes relacionats amb el gènere i la sexualitat a escoles de Catalunya. Se’l pot trobar a totes les xarxes com a TRANSLOCURA i a la seva pàgina web www.translocura.com.

Javiera Luisina Cádiz Bedini Comissària independent, investigadora i consultora de projectes, va néixer a Xile i va créixer a l’Argentina i a Sud-àfrica. La seva investigació se centra en les històries connectades de la producció artística i la resistència a l’Àfrica, Europa i l’Amèrica Llatina. Recentment, ha creat i col·laborat en projectes i exposicions a Parallel – European Photo Based Platform (Portugal), Fondazione Modena Arti Visive (Itàlia), V&A Waterfront – Zeitz Museum of Contemporary Art Africa (Sud-àfrica), el Ministeri d’Educació, Ciència i Tecnologia de Corea del Sud, MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona), Arxiu Antoni Muntadas i The Green Parrot (Espanya). Viu a Barcelona, va formar part de la 9a edició del Programa d’Estudis Independents del MACBA i actualment codirigeix la Sala d’Art Jove, institució artística de la Generalitat de Catalunya.

Feña Celedón (Norma Mor / Muerte a la Norma) De nacionalitat xilena, Celedón és una artista transvestida i activista per les dissidències. La seva pràctica gira entorn de la performance del gènere i la direcció d’art, i en el camp de la performance investiga els límits de la performativitat del gènere a través del transformisme i les pràctiques escèniques relacionades amb el drag, amb l’objectiu d’expandir les polítiques de la performativitat i de la imatge i donar noves possibilitats d’acció a la pràctica drag. Proposa didàctiques i metodologies pedagògiques per descolonitzar el gènere des de la pràctica drag. Com a directora d’art treballa en projectes audiovisuals relacionats amb la comunitat LGBTQ+. És llicenciada en Arts de la Representació Teatral per la Universidad Finis Terrae, titulada com a actriu i amb un postgrau en Pedagogia Teatral de la Universidad de las Américas (Santiago de Xile). Feña Celedón, més coneguda com a Norma Mor o Muerte a la Norma en la seva identitat drag, és resident de La Escocesa juntament amb Monster Lab, directora del projecte Kobra Kuir i actualment vicepresidenta de l’Associació Drag de Barcelona.

Luiza Fagá Ha treballat com a guionista i muntadora en documentals exhibits a diversos festivals de l’Amèrica Llatina, l’Amèrica del Nord i Europa, com els llargmetratges documentals Germino pétalos en el asfalto, de Coraci Ruiz i Julio Matos, estrenat al festival Tiradentes el 2022, i Umbral, de Coraci Ruiz, estrenat al MIX Brasil el 2020 i exhibit posteriorment a festivals i mostres nacionals i internacionals, com Hot Docs (Canadà, 2021). Entre els seus treballs com a autora destaquen el curtmetratge experimental El presente es un animal que vive en mi estómago, exhibit a l’Images Festival (Canadà, 2015); Tánato, programat en el cicle Dimarts de vídeo 2024 (Centre d’Arts Santa Mònica), i Embotellados, exhibit a TV Cultura el 2009. És llicenciada en Periodisme per la Faculdade Cásper Líbero (São Paulo) i té un postgrau en Cinema per l’Acadèmia de Cinema dels Països Baixos (Amsterdam). Va estudiar Anàlisi del Discurs a la Universitat de Buenos Aires i actualment participa en el Programa d’Estudis Independents del MACBA (Barcelona).

Néstor García És artista i curador independent. Va estudiar Teatre a l’Institut del Teatre (Barcelona) i Coreografia a P.A.R.T.S (Brussel·les). Després de graduar-se va produir algunes peces escèniques que han estat presentades en contextos com el Tanz im August (Berlín), el Batârd Festival (Brussel·les) i el Zürcher Theater Spektakel (Zúric). A partir de 2012 la seva producció va virar cap a les arts visuals a conseqüència de la seva implicació sostinguda en projectes de Tino Sehgal i Dora García. Com a curador és membre fundador i codirector de Pols, espai d’art independent a València. Ha treballat en la construcció dels programes performatius de l’IVAM Posar el cos (2020), Esplai IVAM (2020) i Passat continu (2021), ha co-curat les XXVII Jornades d’Estudi de la Imatge del CA2M i l’exposició coreografiada La impostura (Una exposición temporal). Ha estat co-curador del Festival Sâlmon de les edicions 2023 i 2024.

Fernanda González Herrada Activista sexedissident i pornògrafa nascuda a Melipilla (Xile), província rural intensament industrialitzada i contaminada en l’última dècada que constitueix el seu principal territori d’activisme. És dissenyadora teatral per la Universitat de Xile i dissenyadora d’il·luminació per l’institut ARS LUX (Buenos Aires). Fotògrafa i il·lustradora autodidacta, artista marcial de formació mixta i tallerista de defensa personal contra crims d’odi. El seu treball està centrat en la creació de projectes escènics i interdisciplinaris en diàleg amb problemàtiques relatives al lesbianisme, el treball sexual, les dissidències sexuals i de gènere, el feminisme comunitari, la memòria i els drets humans. Des de 2019 es dedica a la pornografia, que utilitza com a eina per exposar i tensar la relació entre la sexualitat i la violència.

Salima (Fatima) Jirari El Kouaihi Professional de l’audiovisual nascuda a Barcelona d’ascendència marroquina. Col·labora amb diferents empreses assessorant en diversitat i inclusió. Ha format part de diversos programes i laboratoris impulsats per Netflix, DAMA, Academia de Cine, CCCB, Dones Visuals, Proimágenes Colombia, Festival de Sant Sebastià i Coofilm, on ha impartit sessions com a tallerista a l’entorn dels biaixos inconscients en el procés creatiu i ha assessorat els projectes participants. També ofereix sessions sobre perspectiva en diversitat i gènere en l’audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Jaume I, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Blanquerna – Universitat Ramon Llull i l’Escola de Cinema de Barcelona, així com l’assignatura Perspectiva de Gènere i Interseccionalitat en el màster de Creació Literària del Laboratori de Lletres. Amb més de deu anys d’experiència en diferents àrees del sector, ha estat responsable de distribució i programadora del Festival DocsBarcelona, executiva d’adquisicions a la distribuïdora de Selecta Visión i responsable de comunicació i promoció de la Barcelona Film Commission (ICUB – Ajuntament de Barcelona). Actualment forma part del Programa d’Estudis Independents del MACBA, al mateix temps que investiga i explora noves narratives sobre la identitat «mora» a través del llenguatge cinematogràfic.

andi icaza largaespada És artista visual i investigadori del Pacífic centreamericà amb vincles i responsabilitats amb comunitats queer i desplaçades del sud global i en diàspora en l’anomenat Canadà i a Espanya. Treballa en edició impresa, instal·lació fotogràfica, text, audiovisual, tallers i performance tractant pràctiques de dol, memòries de resistències col·lectives contra l’extractivisme, i violències i ecologies entre arxiu/cos/territori. És resident a la fàbrica de creació La Escocesa (Barcelona) i actualment treballa amb fons del Canada Council for the Arts. Constantment col·labora transnacionalment i enyora els seus gossos cada dia.

Marcos Krämer És poeta, curador i llicenciat en Història de l’Art. Ha comissariat projectes al Museo de Arte Moderno de Buenos Aires i, de manera independent, juntament amb diferents artistes contemporanis. Durant més de deu anys ha dut a terme tasques educatives en institucions com el Museo Etnográfico Juan B. Ambrosetti, el Museo de Artes Plásticas Eduardo Sívori i el Museo Nacional de Bellas Artes (tots tres a Buenos Aires). Actualment és docent universitari. A més de col·laborar en diversos mitjans gràfics argentins, ha publicat els assajos Cortar el horizonte (2014), juntament amb José Luis Landet, i Un reflejo en la penumbra (2015), sobre l’artista Fernando García Curten. És autor de dos llibres de poemes: Mínimo, vital y móvil (2018) i Obra social (2021).

Tania Libertad Després de migrar d’Hondures a Espanya, es va formar en dansa contemporània a Àrea Espai de Dansa i Creació (Barcelona) i en el programa SEEDs de CobosMika Company (Girona). Més tard es va llicenciar en Arts de l’Espectacle, en l’especialització de Dansa, a la Université Paris 8. Com a intèrpret ha treballat amb coreògrafes com Laura Vilar, Aimar Pérez Galí, Peter Mika i Christine Bastin, així com els col·lectius LaCerda, Tixuem i Dimpro, entre altres col·laboracions i performances amb artistes a escala internacional. Ha portat de gira els seus solos Corpografías en esta piel i Preludio, i ha estat artista resident a La Poderosa, L’Estruch i Nun’Art, entre d’altres. Com a docent ha treballat en projectes com Te-dansa, Inund’Art de CobosMika Company, AraArt i ConArte, i a CaixaForum. Actualment forma part del Programa d’Estudis Independents del MACBA.

Thais de Menezes És brasilera i desenvolupa les seves activitats entre les ciutats de Porto, Rio de Janeiro i São Paulo. Porta a terme una investigació curatorial amb aportació descolonial i en la producció artística transita entre la performance i les arts visuals. Des de 2012 pertany al col·lectiu Desdito juntament amb el filòsof Fabio Gomes de Oliveira. És artista convidada i membre estructurador del curs d’extensió Cinema en Colors de la Universidade Federal Fluminense a Santo Antônio de Pádua en diàleg amb l’Escola do Campo des de 2017. Actualment, amb el projecte ATRAVESSA a la ciutat de Porto fa accions basades en el concepte aquilombamento de les zones autònomes temporals. En els alçaments eròtics contracolonials, l’objectiu no és mai central, sinó perifèric.

Antonio Monroy És un artista visual pluridisciplinari que viu i treballa entre el camp i la ciutat. Des d’una praxi heterotòpica, busca qüestionar i subvertir les relacions hegemòniques-occidentals sobre la Terra i el territori. Per això provoca situacions i espais que trastoquen l’ecologia, l’economia i la medicina. El seu treball en el videoart, el dibuix i l’escriptura s’ha presentat en exposicions individuals i col·lectives a França, Itàlia, Espanya, el Canadà, els Estats Units, Costa Rica, Colòmbia i Mèxic. Com a comissari, és membre fundador i codirector de la Biennal Tlatelolca, una iniciativa artística que procura la generació de memòria històrica connectant l’espai físic, cultural i simbòlic a partir d’una ordidura metafòrica, dins i al voltant de l’àrea que comprèn la unitat habitacional Nonoalco-Tlatelolco, símbol de la distopia nacional mexicana entorn de la modernitat.

Roma Murúa Trincado Té una llicenciatura en Arts Plàstiques, en l’especialitat de Dibuix, per la Universidad Nacional de la Plata (Argentina) i imparteix classes d’Arts Visuals. El seu treball proposa generar un espai d’investigació en forma d’arxiu anomenat Mostra. Mostra busca reunir material i documentació (textos, audiovisuals, fotografies) de les experiències polítiques col·lectives i de resistència de la comunitat queer, dissident i migrant que en l’actualitat es generen als marges de la ciutat de Barcelona. Li interessa rescatar l’exercici creatiu convertit en casa okupa, en festa clandestina, en treball informal, en rutes de reciclatge d’aliments; recuperar les experiències assembleàries en què es mesclen transfeminisme, ecologisme, experiències polítiques esquerranes, anarques i diverses del sud global i les seves pràctiques ancestrals.

Mariana Orantes Escriptora i artista. Va formar part de l’exposició Processi 150 de l’Acadèmia d’Espanya a Roma (2022-2023) i del 9è Programa d’Estudis Independents del MACBA. Ha estat becària del Fondo Nacional para la Cultura y las Artes de Mèxic, així com de la Fundación para las Letras Mexicanas. És autora dels llibres de poesia El día del diente de leche i La casa vertebrada, així com dels llibres d’assaig literari La pulga de Satán, Los caballeros se quedan a descansar, Visita guiada al mundo de los muertos i Paniske o cómo todo está lleno de diosas.

elisa ortega montilla Artista originària del sud d’Espanya, actualment viu a Barcelona i desenvolupa la seva pràctica artística entre els Estats Units i Espanya. El 2019, després de més d’una dècada dedicada al treball social, va completar un màster en Belles Arts a la Universitat de Califòrnia. La seva obra es caracteritza per la creació d’escultures i instal·lacions, i qüestiona i transforma la nostra relació amb els objectes, el llenguatge i els materials reapropiant-se del seu significat i el seu simbolisme. Les seves obres s’han mostrat en exposicions col·lectives i individuals i a fires d’art a Espanya, Guatemala, Mèxic, la Xina i els Estats Units: entre d’altres, el Torrance Art Museum, Los Angeles Municipal Art Gallery, el San Luis Obispo Museum of Art i, més recentment, la Biennal d’Art Tèxtil a Madrid. A més, ha comissariat mostres independents i el seu treball ha rebut premis, subvencions i residències de la Fundación Rafael Botí, el California Arts Council, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, el Vermont Studio Center i la Haystack Mountain School of Crafts, entre d’altres. Actualment forma part del Programa d’Estudis Independents del MACBA i és sòcia de La Escocesa.

Yazel Parra Nahmens Performer, investigadora i poeta. Es presenta com una actriu desconstruïda que ha fet moltes coses a la vida, com totes les actrius que coneix; entre d’altres, investigar sobre teatre contemporani fet en comunitats marginals (estudis de màster i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment indaga en les poètiques de tradició oral, musical i gastronòmica que continuen viatjant d’anada i tornada per la ruta del Carib afroandalús i travessant el nostre imaginari popular. La seva investigació s’orienta a revisar el discurs hegemònic sobre la història llatinoamericana que li van explicar, a la recerca de fissures i ressonàncies col·lectives. Actualment és resident a l’àrea de gastronomia del Centre d’Arts Santa Mònica i cursa el Programa d’Estudis Independents del MACBA. A Barcelona ha col·laborat amb Cava-ret, En palabras, Fes! Cultura, Periferia Cimarronas, Tangent Projects, La Escocesa, Centre d’Arts Santa Mònica, Fabra i Coats, Museu del Disseny, Espai Avinyó i La Cuina del MACBA.

Manuela Pereira És investigadora transdisciplinària resident al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, on treballa en el projecte Estirar la llengua. Estratègies subversives des del dadà. Es va graduar en Història de l’Art a la Universitat de Santiago de Compostel·la i va completar un màster en Humanitats, en l’especialització d’Art, Literatura i Cultura Contemporànies. Ha format part de programes curatorials com Bar Project, On Mediation – Platform on Curatorship and Research (Universitat de Barcelona) i La mediació en l’art i la cultura (Escola Massana). A més, ha estat coordinadora de l’espai expositiu The Curators Room i redactora de la revista Cultura sin límites del màster de Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya. En la seva pràctica artística treballa amb l’escriptura i els mitjans audiovisuals per explorar temes com la memòria col·lectiva, el territori, la multiplicitat de la paraula, l’arxiu, la microhistòria i el seu relat.

Iagor Peres Amb una pràctica situada en la fricció dels llenguatges de l’escultura, el vídeo, la instal·lació i la performance, Iagor Peres es pregunta com podem eliminar la idea de cosa a partir de processos de recategorització de la matèria. Com i per què separem les coses del món i alimentem una narrativa creada a partir d’un món revelat per la lluminositat, fenomen que apel·la només a allò que és visual? Membre de CARNI, Colectivo de Arte Negro e Indígena, actualment participa en el Programa d’Estudis Independents del MACBA. És resident del programa Critical Racial Anticolonial Studies Co-Lab de la Universitat de Nova York, dirigit per Denise Ferreira da Silva. Ha estat reconegut amb guardons com el PIPA 2023, el Seed Award 2021, un premi Foco 2022 i el Prêmio EDP nas Artes de l’Instituto Tomie Ohtake 2018.

Rocío Del Pino Lobos Actriu, directora i investigadora xilena. Va participar quatre anys en la companyia de teatre La Oruga, on va desenvolupar una pràctica i una aproximació a l’escena des de la perspectiva del cos. A Xile va exercir diversos rols pedagògics, tant en àrees pràctiques com teòriques, a l’Escuela de Teatro de la Universidad Católica, on també va participar en projectes acadèmics investigant les maneres d’enregistrar els processos creatius escènics. Paral·lelament va treballar com a actriu i investigadora a la companyia Tercer Abstracto, col·lectiu que investiga les avantguardes de les arts visuals i la seva possible aplicació a l’escena. També va fundar un grup de creació anomenat EfectoDesarme per al desenvolupament de processos creatius en diversos formats i disciplines. Amb la primera obra homònima de la companyia, Del Pino va iniciar la seva investigació des de la direcció desenvolupant el seu interès per la pregunta sobre la identitat. Més tard va iniciar una segona etapa d’investigació endinsant-se en el gènere com a terreny en disputa, amb obres com Misandria&Misoginia i Transparente. A Berlín va desenvolupar peces escèniques que mesclen música i teatre i en les quals tractava de nou temes com el gènere, la migració i la memòria del cos. Més tard va crear dues peces escèniques sobre la migració, en el context de la residència d’un any al Nordisk Teaterlaboratorium (Odin Teatret), guiada per Donald Kitt.

Ximena Carla Puppo Arquitecta per la facultat d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme de la Universitat de Buenos Aires. Va treballar com a docent i investigadora a la mateixa universitat i com a docent a la Universidad Nacional de La Matanza. Actualment és investigadora adjunta de l’Observatory on Latin America (OLA), en el programa Conflictes a l’Espai Digital (The New School y OLA). Les seves investigacions giren entorn de conflictes ambientals i tecnologies digitals. Va formar part de la 9a edició del Programa d’Estudis Independents del MACBA, on va desenvolupar, juntament amb Lucía Taibo, una publicació que recull una sèrie de derives que tracten de manera transversal conflictes ambientals, polítiques públiques, processos extractius, capitals transnacionals i lluites territorials que es diversifiquen.

Paloma Caballero Stafford Jo sé dels territoris ocupats de l’illa tortuga. Jo sé de l’illa de Nova York i els espais més rural(s) de la vall; hereva i formada per múltiples comunitats de la diàspora. Visc entre Barcelona i Arnhem. Treballo d’agricultora i cambrera, dues ocupacions que (conscient o inconscientment) donen forma a la meva pràctica. Em dedico als processos de l’organització de xarxes de suport mutu, a la sanció del tall colonial del cos i la terra, a la generació de pràctiques agroecològiques i al suport a les lluitadores per la defensa de la terra. Actualment formo part de la col·lectiva Hacer t/Tierra desenvolupant pràctiques artístiques juntament amb Antonio Monroy i Iris Torruella Segura: llavors silvestres, llavors migratòries, argila, llana, humus i compostatge. I estic completant la meva formació en xiatsu.

Lucía Taibo Guzmán És filòsofa per la Universidad Nacional Autónoma de México i artista interdisciplinària. Té un col·lectiu anomenat OLKU juntament amb l’artista sonor Ollin Vázquez. Ha presentat el seu treball al Centre Cultural d’Espanya a Mèxic, The Wrong Biennale, Festival EDGES, el Centro Nacional de las Artes (Ciutat de Mèxic) i el Centro de Cultura Digital de Mèxic (com a membre d’OLKU, Yami Ichi, 2020), entre d’altres. Ha estat becària d’investigació en el projecte «Estètica ambiental. Investigació crítica de la representació del medi ambient i els projectes artístics sobre la crisi ecològica», a càrrec del Dr. Sebastián Lomelí Bravo (2021-2023). Va formar part de la 9a edició del Programa d’Estudis Independents del MACBA, on va desenvolupar, juntament amb Ximena Puppo, una publicació que recull una sèrie de derives que tracten de manera transversal conflictes ambientals, polítiques públiques, processos extractius, capitals transnacionals i lluites territorials que es diversifiquen.

Iris Torruella Segura Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, té un màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual pel Museo Reina Sofía i formació al professorat per la Universitat de Barcelona. Va gaudir de la beca MAEC-AECID en Gestió Cultural al Centre Cultural d’Espanya a El Salvador i actualment forma part de l’equip de l’Antic Teatre. La seva pràctica oscil·la entre la investigació artística i l’educació.

Lluís Vecina Rufiandis Investigador, arxivista i artista. Particularment interessat en la tensa relació entre el fenomen del turisme de masses i la memòria històrica, en l’efecte i la crisi de la classe mitjana i en l’«ona llarga» dels processos d’acumulació capitalistes a l’Estat espanyol. És membre des de 2020 del Col·lectiu Recerca, centrat en la investigació, l’estudi, el debat i la difusió entorn de la història de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió i el franquisme.

Juan Pablo Velásquez Betancur Artista visual, va estudiar Arts Plàstiques a la Universidad Nacional de Colombia a Medellín i a la Universitat de Barcelona. La seva pràctica artística se centra en temes relacionats amb els conceptes d’espai, memòria i imatge, i s’interroga sobre la producció i configuració dels imaginaris territorials i sobre la construcció de la mirada. Treballa a partir de diferents expressions visuals investigant a través de mitjans com la fotografia, el dibuix i el vídeo; d’aquesta manera superposa processos d’anàlisi, creació, significat, construcció i socialització. Ha participat en les exposicions col·lectives Proyecto tesis 2020 amb el seu projecte de grau, Territorio, confluencia en torno el habitar, y el construir un significado del lugar, presentat al Museo de Arte Contemporáneo de Bogotà (2020), i Panográfica con la instalación. Tono medio de lo visible, presentat a la Universidad Nacional de Colombia (2018). Actualment viu i treballa a Barcelona.

Rodrigo Yrigoyen Graduat en Enginyeria de Sistemes per la Universidad Católica de Santa María, (Arequipa), en Publicitat i Multimèdia i en Producció Audiovisual. La seva proposta de treball té un caràcter artístic-col·lectiu que busca perfilar un discurs de visibilització de minories i dissidències llatinoamericanes i globals. Des d’aquí busca relacionar actors i col·lectius afins a aquest discurs amb comunitats de desenvolupament de plataformes autosostenibles de codi obert per a la publicació de contingut amb la finalitat de qüestionar i modelar nous formats digitals de comunicació i expressió. Pren com a base la desconstrucció de la figura masculina i individual en accions performàtiques transgènere.