al

Aquesta és l'audaç hipòtesi amb què Walter Mignolo inicia una relectura crítica de la història de la modernitat: l'agenda oculta del Renaixement i de la narrativa civilitzatòria de la Il·lustració no era l'humanisme, sinó la colonialitat. La «matriu colonial» no és un accident de la modernitat, sinó el fonament epistèmic del capitalisme i de la seva expansió global. Aquesta complicitat entre coneixement modern i règim de poder, deixa entreveure una fractura política insalvable en el si del projecte universalista de la modernitat occidental i permet entendre la urgència de la desobediència epistèmica. Si durant 500 anys la colonialitat va ser creada, gestionada i transformada des d'Europa, els estats imperials de l'Atlàntic Nord i els Estats Units, a partir de la Conferència de Bandung, el 1955, dos contraprojectes, alhora complementaris i oposats, acabaran posant en qüestió la legitimitat del que la retòrica de la modernitat promet. D'una banda, els arguments a favor de la “desoccidentalització” guanyen força a l'est i el sud-est asiàtics. De l'altra, els projectes de la “descolonització” aposten per un desmuntatge de la raó racial i patriarcal i de la seva lògica diferencial de progrés. Quin lloc ocupen les institucions culturals en la narrativa de la modernitat colonial? Pot ser el museu un lloc d' descolonització del coneixement i de la sensibilitat o continua essent avui un espai de regulació i control de la producció de significat i de subjectivitat?

Auditori

Programa

2, 3 I 4 DE JUNY, DE 18 A 21 h

Colonialitat, el costat més fosc de la modernitat
Dilluns 2 juny de 2014, a les 18 h

La primera conferència explora com s'imposa i es gestiona, al llarg dels últims 500 anys, la “matriu colonial del poder”, indicant també els moments d'insurrecció descolonials que puntegen, en tensió, aquest procés. L'arquitectura de la matriu colonial s'articula al voltant d'una retòrica doble. D'una banda, el discurs teològic de la promesa del cel predica la salvació ; l'altra, una narrativa secular de progrés i desenvolupament identifica benestar material i felicitat. Aquest doble mecanisme gestiona i controla l'economia, la política i la subjectivitat en tots els seus àmbits: gènere, sexualitat, etnicitat, espiritualitat i sensibilitat. Des del segle XVI, es generen respostes crítiques a aquestes pràctiques i discursos que indiquen ja dues tendències generals: “anti” ( rebel•lions contra la invasió i dominació ) i “des” (activitats teoricoargumentatives que busquen descolonitzar la retòrica de la modernitat). Dos casos d'estudi: Guamán Poma d'Ayala, a finals del segle XVI i principis del XVII en el Virregnat del Perú; i Ottobah Cugoano, al segle XVIII, a Àfrica, Jamaica i Londres. De manera que la descolonialitat sorgeix en el si mateix de la colonialitat. No cal esperar el “post”.

Decolonialitat i desoccidentalització: la distribució racial del diner i del coneixement
Dimarts 3 de juny de 2014, a les 18 h

La segona conferència dibuixa un mapa de les reaccions crítiques a la modernitat colonial posteriors a la Conferència de Bandung. Una part dels projectes desoccidentalitzants estan lligats a l'auge econòmic de les últimes dècades a l'est asiàtic i als Emirats del Golf. S'introdueixen aquí distincions entre les relacions interestatals, intercorporatives, la politització de la societat civil - insurreccions indígenes a l'Equador i Bolívia a principis del segle XXI que han derrocat diversos presidents, les intifades del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, els indignats de Grècia, Itàlia, Espanya, Occupy, Gezy Park a Turquia, Veneçuela 2014, Ucraïna, Tailàndia - i l'emergència de la societat política global.

Museus, arts, exhibicions, biennals... a l'horitzó colonial de la modernitat: la distribució racial del sentir i del comprendre
Dimecres 4 juny de 2014, a les 18 h

Si les dues primeres conferències analitzaven la colonialitat des de la seva dimensió política i econòmica, aquesta tercera estudia les relacions entre política i estètica / aestèsica, entre la matriu colonial i el domini de la sensibilitat i dels afectes en les seves diferents manifestacions (art, espiritualitat, etc.). Explorarem l'emergència de la societat política global en l'esfera del “art” ; és a dir, del “fer” en el sentit d’“El hacedor” de Borges o de l'“autofer” (autopoiesi) de Maturana. Esbossarem primer una cartografia general de la reemergència de les polítiques epistèmiques -des de La Via Campesina i el Zapatisme, fins al moviment feminista internacional, la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex), els manifestos de les Primeres Nacions del Canadà o els mal anomenats “Native” American –per passar després a explorar les polítiques culturals -museus, biennals, exposicions– desoccidentalitzants i descolonials.

BIOGRAFIA
Walter Mignolo
(1941, Córdoba, Argentina) és semiòleg i professor de literatura a la Universitat de Duke (Durham, Estats Units ) des de 1993. Doctorat per l'École des hautes études de París, va ser professor a les universitats de Toulouse, Indiana i Michigan. Ha publicat nombrosos treballs sobre semiòtica i teoria literària, i ha explorat conceptes com la colonialitat global, la geopolítica del coneixement o la transmodernitat. Entre les seves aportacions més importants es troba la producció de categories d'anàlisi com “diferència colonial”, “pensament fronterer”, “colonialitat de l'ésser” i la idea d’“hemisferi occidental/l'atlàntic nord». És director de l'Institut Franklin per a estudis interdisciplinaris i internacionals de la Universitat de Duke i del programa Duke als Andes.

BIBLIOGRAFIA GENERAL
- Historias locales / diseños globales. Colonialidad, conocimientos subalternos y pensamiento fronterizo. Madrid: Akal, 2003.
- La idea de América Latina. La herida colonial y la opción decolonial. Barcelona: Gedisa, 2007.
- Desobediencia epistémica. Retórica de la modernidad, lógica de la colonialidad y gramática de la descolonialidad, Ediciones del signo, 2010.
- «La colonialidad: la cara oculta de la modernidad», Modernologías. Artistas contemporáneos investigan la modernidad y el modernismo. Barcelona: MACBA, 2009 [cat. exp.].

BIBLIOGRAFIA DIGITAL
- QP30 "Activar los archivos, descentralizar a las musas" de Walter Mignolo
- «La colonialidad: la cara oculta de la modernidad», Modernologías. Artistas contemporáneos investigan la modernidad y el modernismo. Barcelona: MACBA, 2009 [cat. exp.]: http://www.macba.es/PDFs/walter_mignolo_modernologies_cas.pdf
- «La opción descolonial», Letral, núm. 1 (2008):
http://revistaseug.ugr.es
‎- El lado oscuro del Renacimiento, Durham: Duke University, 2009:
http://www.scielo.org.co/pdf/unih/n67/n67a09.pdf
- «Epistemic Disobedience, Independent Thought and De-colonial Freedom», Theory, Culture & Society, vol. 26 (7-8, 2009).
- «Desobediencia Epistémica (II), Pensamiento Independiente y Libertad
De-Colonial», Otros logos. Revista de estudios críticos, núm. 1 (2010):
http://www.ceapedi.com.ar/otroslogos/Revistas/0001/Mignolo.pdf
- «Geopolitics of Sensing and Knowing. On (De)Coloniality, Border Thinking, and Epistemic Disobedience», eipcp.net (setembre de 2011):
http://eipcp.net/transversal/0112/mignolo/en
- «Neither Capitalism nor Communism, but Decolonization: Interview with Walter Mignolo. Part I», Critical Legal Thinking (març de 2012):
http://criticallegalthinking.com/2012/03/21/neither-capitalism-nor-communism-but-decolonization-an-interview-with-walter-mignolo/
- «Delinking, Decoloniality & Dewesternization: Interview with Walter Mignolo. Part II», Critical Legal Thinking (maig de 2012):
http://criticallegalthinking.com/2012/05/02/delinking-decoloniality-dewesternization-interview-with-walter-mignolo-part-ii/
- Diversos autors: «Decolonial AestheSis», Social Text. Periscope (juliol de 2013):
https://www.udesc.br/arquivos/ceart/id_cpmenu/5800/Decolonial_Aesthetics__Colonial_Wounds_Decolonial_Healings_____Social_Text_15505156052623_5800.pdf
- «Re-Emerging, Decentering and Delinking. Shifting the Geographies of Sensing, Believing and Knowing», Ibraaz (maig de 2013):
http://www.ibraaz.org/essays/59/
- «Sensing Otherwise. A Story of an Exhibition», Ibraaz (setembre de 2013):
http://www.ibraaz.org/projects/57/

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 33 58
pei [at] macba [dot] cat


Continguts relacionats

Imatges

Foto Mapa d'Europa...

Publicacions