Programa d'Estudis Independents (PEI), 2019-2020

7a Edició. 1 d’abril de 2019 – 30 de juny de 2020

El Programa d’Estudis Independents del MACBA és un dispositiu d’aprenentatge que té com a objectiu fonamental mobilitzar el pensament crític i activar la imaginació política des de la intersecció de pràctiques artístiques, ciències socials i intervencions político-institucionals. Una de les claus del programa consisteix a desenvolupar la capacitat crítica, per tal de facilitar el lliure moviment entre paradigmes de pensament. En aquest sentit el PEI, més enllà de ser un espai per a l’afirmació de representacions i identitats, pretén qüestionar les categories tancades per activar una imaginació antagonista que elabori els seus fronts de lluita estètica i política des de noves formes possibles.

La naturalesa parainstitucional del programa (en el dintre-fora del museu i en el fora de la universitat) permet trencar amb la idea preconcebuda de què és un espai d’«alta formació» i facilita escapar de la lògica d’adquisició de competències o professionalització. El PEI considera l’organització del saber com un espai polític en què els continguts es vinculen amb diverses tradicions d’experimentació pedagògica i discursiva, enteses no tan sols com matèries d’estudi sinó com un conjunt de pràctiques vives capaces de configurar nous espais per al coneixement.

Posició
El programa suposa un repte intel·lectual i vital tant per als estudiants com per a la direcció acadèmica, el professorat i la institució que el promou. Les fissures que obren els estudiants de procedències diferents, amb les seves aportacions d’epistemologies i tradicions de pensament diverses, situen el programa en un reequilibri continu, en què la radicalitat només pot entendre’s com un «anar a l’arrel de les coses» i només pot practicar-se des de l’empatia. Es tracta d’un espai per a la mobilització dels sabers i la reconfiguració dels fers, en el qual estudiants i docents s’enfronten al repte de posar en pràctica una concepció de l’educació com a espai d’experimentació i alliberament.

Un dels interessos fonamentals del programa és pensar com l’estudi genera noves formes de subjectivitat política des de posicions progressistes, feministes, antiracistes i crítiques. El programa assumeix aquest desafiament tan difícil de manera compartida amb els seus integrants, pensant en la investigació com un espai de compromís amb el món i no com un desenvolupament del subjecte-jo-marca semiocapitalista. Responent a aquest compromís amb la vida, el programa, en aquest nou cicle que es va obrir el 2017-2018, es preocupa en especial per activar una imaginació política connectada amb les bases materials de la supervivència, i des de posicions ecofeministes pensa la interdependència i la vulnerabilitat com la base necessària des de la qual respondre a les formes neoliberals de capitalisme que suposen una mobilització total de la vida i que esclaten cada dia en múltiples i diverses crisis: la migratòria, l’ecològica, la institucional, la política...

Direcció acadèmica i matèries
El nou cicle, amb una direcció acadèmica col·legiada, aporta al programa una riquesa i diversitat (i també certa complexitat, cal no negar-ho) que possibilita un pensament farcit d’arestes per abordar les dificultats pròpies dels antagonismes contemporanis. En aquesta edició es continua reflexionant sobre la possibilitat d’establir llaços amb la comunitat del sud d’Europa, amb la intenció d’enfortir les xarxes entre països de l’arc del Mediterrani que comparteixen una realitat geopolítica similar.
El programa no pensa el coneixement des de l’acumulació del saber sinó des del potencial de l’estudi col·lectiu i de l’activació de la teoria, i per aconseguir-ho se serveix de les eines de la teoria crítica, les investigacions artístiques, el materialisme cultural, el pensament i les pràctiques feministes i queer i la crítica decolonial. Tres gran línies troncals —Crítica i pensament, Ecologies culturals i Tecnologies del cos— es relacionen amb altres línies d’exploració, com les pedagogies, les narratives visuals, els sabers indisciplinats i l’escriptura com a eina amb què activar el llenguatge, compartir experiències i articular la investigació.

El programa s’organitza en quatre trimestres, d’abril de 2019 a juny de 2020 (sense classes al juliol, l’agost, la meitat de setembre ni desembre). A més de les classes lectives, s’inclouen uns tallers que tenen com a propòsit endegar projectes concrets d’investigació (col·lectius i individuals), a més d’esdeveniments oberts al públic i en forma de seminaris internacionals, cursos monogràfics i conferències. Al llarg de tot el programa, els alumnes portaran a terme una investigació personal (individual o en grup) acompanyats per un tutor vinculat a la trajectòria del PEI (membres de la direcció acadèmica, exalumnes, professors del programa, comissaris del museu...), i en moments puntuals podran discutir-la de manera col·lectiva amb la resta d’estudiants. Aquestes investigacions poden presentar-se en qualsevol forma final: performativa, fílmica, com a projecte curatorial o com a investigació acadèmica, entre d’altres. A més, durant el programa es desenvoluparan tres projectes d’investigació col·lectiva («Ecologies culturals», amb Jaime Vindel; «Memòries de la dissidència sexual a Barcelona», amb Lucía Egaña, i «AMOR ROIG (Red Love)», grup d’investigació, d’escriptura i de pràctica, amb Dora García). Cada estudiant haurà d’escollir un d’aquests tres grups per fer el seu treball col·lectiu, una tasca essencial en la proposta metodològica del programa, ja que es fonamenta en la idea de cooperació, col·laboració i convivència. Els projectes esmentats generen unes metodologies de treball que sobrepassen la lògica de la producció de coneixement privativa i individualitzada, i desborden les disciplines tradicionals per assentar-se en un lloc indisciplinat.

Dirigit a: persones amb diversa formació, procedència i orientació professional (des d'artistes a professors, arquitectes, historiadors, sociòlegs, antropòlegs, activistes, curadors, psicòlegs ...) que comparteixin l'interès en l'estudi com a experiència d'aprenentatge col·lectiu i que es sentin interpel·lats per projectes que vinculin l'art i les pràctiques artístiques amb les ciències humanes i amb la intervenció social, política o institucional. No hi ha un requisit d'edat ni cap titulació prèvia, però es valoren perfils amb cert recorregut vital, acadèmic o professional, que puguin aportar la seva experiència a la resta del grup.

Direcció acadèmica 2019-2020: Lucía Egaña, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez i Jaime Vindel.

Professorat convidat: Franco Berardi Bifo, Marcelo Expósito, Yayo Herrero, Aurora Fernández Polanco, valeria flores, Daniel Inclán, Germán Labrador, Ana Longoni, Silvia Rivera Cusicanqui, Carmen Romero Bachiller, María Salgado i Emilio Santiago Muiño, entre d’altres.


Foto: Desplegando mapa de mar Mediterráneo, Taller de Ideadestroyingmuros, març 2018. © Dani Cantó

Informació de contacte

Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

Tel.: +34 93 481 33 58
pei@macba.cat

Aquest nou cicle, amb una direcció acadèmica col·legiada, aporta al programa una riquesa i una diversitat que possibilita un pensament situat ple d’arestes, a fi d’abordar les dificultats que travessen els antagonismes contemporanis. El programa no pensa el coneixement des de la idea d’acumulació de saber sinó des de la potència de l’estudi col·lectiu i de la posada en acció de la teoria. A aquest efecte se serveix de les eines i les metodologies de la teoria crítica, les investigacions artístiques, el materialisme cultural, el pensament i les pràctiques feministes i queer o la crítica decolonial.
Tres grans línies troncals (Crítica i pensament, Ecologies culturals i Tecnologies del cos) es relacionen i s’entrecreuen amb altres línies d’exploració com ara les pedagogies, les narratives visuals, els sabers indisciplinats i l’escriptura com a eines per activar el llenguatge, compartir l’experiència i articular la investigació.
El programa consisteix en classes lectives, tallers i altres esdeveniments oberts al públic en forma de seminaris internacionals, cursos monogràfics i conferències.

CRÍTICA I PENSAMENT
Un dels objectius clau del PEI és adquirir una capacitat crítica que possibiliti el lliure moviment entre paradigmes de pensament. No ens interessen els apriorismes ideològics ni les categories tancades. El PEI no és un espai d’autorepresentació, sinó de qüestionament de les representacions ja donades, perquè una imaginació política antagonista ha de ser capaç d’elaborar els seus fronts de lluita estètica i política d’una manera acollidora i creativa, sense caure en l’hostilitat i en l’agressivitat pròpies del capitalisme global.
Elaborar una posició crítica, avui, implica un treball pacient d’escolta, d’aprenentatge compartit i de reciprocitat entre llenguatges. Per això proposem els seminaris següents. Cadascun abordarà un repte diferent del pensament actual, des de metodologies de treball diverses. L’objectiu és anar més enllà del coneixement d’autors i continguts per desenvolupar, també, diferents aproximacions a l’exercici de pensar per un/a mateix/a i plegats.

ECOLOGIES CULTURALS
La proposta d’aquest bloc tracta de la necessitat de repensar avui els vincles entre la imaginació, la cultura i l’ecologia. Si els estudis culturals van intentar diagramar una resposta a la crisi de la cultura política del moviment comunista internacional als primers temps de la Guerra Freda, avui requerim «ecologies culturals» que ens atorguin brúixoles noves i eines en un període si és possible encara més apressant per als antagonismes contemporanis. La cesura històrica representada per la caiguda del Mur de Berlín va implicar el col·lapse del breu segle XX (per dir-ho com Eric Hobsbawm) i, alhora, de la utopia comunista afí a (o crítica amb) la Revolució d’Octubre i la història de la Unió Soviètica, el decurs distòpic de la qual és en l’origen de la rèplica que van articular alguns intel·lectuals de la nova esquerra com E.P. Thompson, Raymond Williams i Stuart Hall. El que avui amenaça de col·lapsar no és una determinada variant de la modernitat, com va succeir en el cas de l’anomenat socialisme real, sinó el conjunt de la «civilització» que s’ha estès arreu del planeta durant els darrers cinc segles, pel cap baix. El problema rau en el fet aquesta entropia de civilització pot destruir no sols els romanents d’altres cultures precapitalistes o els febles equilibris que sostenen –allà on perviuen– els estats socials de mercat, sinó una bona part de la vida que conté l’ecosistema terrestre: això, de fet, ja està passant. A partir de la segona meitat dels anys cinquanta, els estudis culturals van situar la cultura com a ancoratge d’una visió totalitzadora de la realitat social que havia de qüestionar tant el tosc reduccionisme de les anàlisis economicistes del marxisme ortodox com les restriccions del camp disciplinari de les humanitats –encara deutores de l’òrbita de la cultura clàssica i de l’autonomia de les expressions artístiques i literàries–, amb la intenció d’inscriure de nou l’anàlisi de l’especificitat de les pràctiques culturals en la trama més àmplia de les seves interrelacions amb l’economia, la política i la societat de l’època. Amb un desig semblant, en l’actualitat necessitem implementar una revisió ecològica del projecte històric de la crítica cultural. L’ampliació culturalista de l’estudi dels aspectes que configuren les societats humanes s’ha d’estendre a l’anàlisi de la sostenibilitat sociometabòlica de les nostres formes d’organitzar la vida en comú. Aquest diagnòstic pot impulsar l’aparició d’una imaginació materialista amb vocació ecosocial que actualitzi críticament l’herència de les articulacions entre l’art, l’estètica i la política que van diagramar les avantguardes del segle XX.

Aquesta línia disposa així mateix d’un grup d’investigació col·lectiva per a aquelles participants especialment interessades en les ecologies culturals, a fi que puguin posar en pràctica una investigació situada en el diàleg entre la història, la imaginació, la cultura i l’ecologia.

TECNOLOGIES DEL COS
Aquesta línia revisa certes eines analítiques que tracten el cos, la sexualitat i la construcció del gènere en un context travessat pel capitalisme, el colonialisme i els mecanismes de control biopolític. L’àrea estudia els feminismes, la dissidència sexual i altres plantejaments teòrics i pràctics que ens proporcionen dispositius crítics per a l’anàlisi social, micropolítica i subjectiva, així com la manera en què aquests dispositius són susceptibles d’esdevenir eines i inputs per a la pròpia producció discursiva. Un enfocament important serà el caràcter dissident dels discursos revisats, en el moment que es constitueixen com a força opositora a les lògiques hegemòniques del capitalisme, l’heteronormativitat, l’androcentisme, el colonialisme, el racisme i l’eurocentrisme del discurs modern que s’amaga darrere la construcció del subjecte europeu contemporani. Són discursos que desafien els sistemes de control diagramats per la construcció social moderna i que indaguen pràctiques de resistència que emergeixen de l’activisme i la producció cultural.

Aquesta línia disposa així mateix d’un dels grups d’investigació col·lectiva del programa, dedicat a recuperar memòries de la dissidència sexual de Barcelona.

A més de les línies centrals el programa disposa de seminaris transversals que tracten les narratives visuals, les pedagogies i els sabers indisciplinats. Amb la intenció de desafiar els marcs disciplinaris de la història de l’art o de l’estètica, així com els de les pràctiques tradicionals de l’assaig, l’art o el comissariat, en el programa es tracta la manera en què la disposició, intervenció, multiplicació i socialització mediàtica de les imatges incideixen amb força en la nostra realitat quotidiana i configura, així, ficcions i narratives, produeix cossos i identitats i suscita noves formes de subjectivitat política. Des de posicions clarament indisciplinades, es tracta la manera en què les pràctiques artístiques i la producció d’imatges activen no només imaginaris, sinó també formes de veure, d’entendre i de situar-se en un món format pel règim escòpic de la societat en xarxa. Al llarg de diversos seminaris, tallers i tutories es ressalta la faceta epistémico-crítica de les imatges, així com les seves relacions amb l’art, la política i el poder. L’anàlisi de la temporalitat de les imatges, en la seva capacitat per redefinir les articulacions entre imaginació i història, és un element clau per entendre’n la centralitat en la producció de relats contrahegemònics i en la reconfiguració de l’exposició com a dispositiu narratiu i d’intervenció política. En aquesta mateixa direcció el programa revisa la tradició pedagògica que té les seves arrels en una crítica al model d’educació il·lustrada i que s’endinsa en les possibilitats de la pedagogia com a pràctica política i d’alliberament. En aquest sentit, s’incideix en el qüestionament de les categories fixes en l’esfera educativa, així com de la concepció de l’aprenentatge com a acumulació de coneixements i captació de professionals en el marc del capitalisme cognitiu. Es tracta l’organització del saber com un espai polític que desafia les jerarquies d’allò que s’aprèn o no s’aprèn.

Dins d’aquest marc s’enquadra el grup d’investigació AMOR ROJO, una futura publicació en format de reader, engegada per l’artista Dora García, per a aquelles participants especialment interessades en el treball d’escriptura i de pràctica artística.

Programa

Primer trimestre, abril-juny de 2019
COS I PENSAMENT. Seminari a càrrec de Marina Garcés. Sis sessions entre abril i maig de 2019.
DERIVES BARCELONA. Recorreguts per Barcelona, del centre a la perifèria. Tres sessions l’abril de 2019.
SEMINARI PEDAGOGIES I EMANCIPACIÓ. A càrrec de Pablo Martínez i Yera Moreno. Cinc sessions l’abril de 2019.
COS I CONSTRUCCIÓ DE LA DIFERÈNCIA SEXUAL. Seminari a càrrec de Lucía Egaña. Dues sessions l’abril de 2019 + sessió de presentació del projecte col·lectiu d’investigació.
ECOLOGIES CULTURALS I. Cultura, història i natura. De Gramsci al postmarxisme populista. Seminari a càrrec de Jaime Vindel. Dues sessions el maig de 2019 + sessió de presentació del projecte col·lectiu d’investigació.
SEMINARI AMB YAYO HERRERO I. Dues sessions el maig de 2019.
SEMINARI A CÀRREC DE FRANCO BERARDI «BIFO». Tres sessions el juny de 2019.

► INVESTIGACIÓ COL·LECTIVA:
Memòries de la dissidència sexual de Barcelona, amb Lucía Egaña
AMOR ROJO (Red Love): grup d’investigació, d’escriptura i de pràctica amb Dora García
Ecologies culturals, amb Jaime Vindel
Presentació dels grups el maig de 2019. Tres sessions de treball per grup el juny.

Segon trimestre, setembre-desembre de 2019
PENSAMENT I RECIPROCITAT. Seminari a càrrec de Marina Garcés. Cinc sessions entre octubre i novembre de 2019.
SEMINARI AMB CARMEN ROMERO BACHILLER. Quatre sessions l’octubre de 2019.
SEMINARI AMB SILVIA RIVERA CUSICANQUI. Set sessions l’octubre de 2019.
ECOLOGIES CULTURALS II. Entropia, estètica i malestar. De la utopia de la societat del treball a la síndrome de fatiga crònica. Seminari a càrrec de Jaime Vindel. Tres sessions el novembre de 2019.
TALLER D’ESCRIPTURA. A càrrec de val flores, el novembre de 2019.
TALLER D’ESCRIPTURA. A càrrec de María Salgado, el novembre de 2019.

► INVESTIGACIÓ COL·LECTIVA. Sis sessions de treball per grup (repartides entre setembre, octubre i novembre de 2019).

Tercer trimestre, gener-abril de 2020
ASSAJAR EL PENSAMENT. Seminari a càrrec de Marina Garcés. Cinc sessions entre gener i març de 2020.
SEMINARI MODERNITATS ALTERNATIVES. A càrrec de Daniel Inclán. Quatre sessions el gener de 2020.
COS I CONSTRUCCIÓ DE LA DIFERÈNCIA SEXUAL II. A càrrec de Lucía Egaña. Tres sessions el febrer de 2020.
TALLERS AUTOGESTIÓ PORCA. Tres sessions el febrer de 2020.
ECOLOGIES CULTURALS III. Natura i cultura. De Darwin al perspectivisme amerindi. Tres sessions el gener a càrrec de Jaime Vindel.
SEMINARI AMB EMILIO SANTIAGO MUIÑO. Tres sessions el febrer de 2020.
SEMINARI AMB YAYO HERRERO II. Tres sessions el març de 2020.
SEMINARI AMB ATHENA ATHANASIOU. Tres sessions el març de 2020.
GLOSSARI. Taller amb Pablo Martínez. Tres sessions entre gener i abril de 2020.
SEMINARI AMB ANA LONGONI. Quatre sessions el març de 2020.

► INVESTIGACIÓ COL·LECTIVA. Sis sessions de treball per grup (repartides entre gener, febrer i març de 2020). Posada en comú dels grups: quatre sessions a finals de març.
► INVESTIGACIÓ INDIVIDUAL. Primera posada en comú de les investigacions individuals el gener. En aquest trimestre s’intensifiquen les tutories col·lectives i individuals amb relació al projecte personal.

Quart trimestre, abril-maig de 2020
SEMINARI AMB GERMÁN LABRADOR. Quatre sessions l’abril.

► INVESTIGACIÓ INDIVIDUAL: Abril: tutoria. Finals de maig: lliurament de la investigació personal. A mitjan juny: presentació de les investigacions individuals.

Seminaris

Primer trimestre, abril-juny de 2019
COS I PENSAMENT
Seminari a càrrec de Marina Garcés
Sis sessions entre abril i maig de 2019
Una de les grans fal·làcies del pensament occidental hegemònic és que només la ment pensa. No és així: pensem amb tot el cos. No és un descobriment nou, encara que el pensament contemporani hagi reivindicat amb força la corporalitat. En aquest seminari treballarem amb alguns textos que trenquen la dualitat cos/ment des de tradicions filosòfiques i culturals diverses i situarem els reptes que avui planteja una concepció no dualista. Alguns dels autors de referència seran Lucreci, Spinoza, Diderot, Nietzsche, Merleau-Ponty, Arendt, Deleuze i Judith Butler.
Metodologia: lectura creativa. La base principal del seminari seran textos que mirarem de comprendre i analitzar: en diàleg amb els assistents compartirem quines preguntes ens plantegen i quins pensaments generen.
Metodologia: lectura creativa. La base principal del seminario serán textos que intentaremos comprender y analizar: en diálogo con los asistentes compartiremos qué preguntas nos plantean y qué pensamientos generan.

DERIVES BARCELONA
Tres sessions l’abril de 2019. Recorreguts per Barcelona, del centre a la perifèria.

PEDAGOGIES I EMANCIPACIÓ
Seminari a càrrec de Pablo Martínez i Yera Moreno
Cinc sessions l’abril de 2019
Aquest seminari tracta, des de la lectura col·lectiva i a través de l’experimentació metodològica, una aproximació a alguns textos fonamentals de la tradició pedagògica que té les seves arrels en una crítica al model d’educació il·lustrada i que s’endinsa en les possibilitats de la pedagogia com a pràctica política i d’alliberament. En aquest sentit, s’incidirà en el qüestionament de les categories fixes en l’esfera educativa, així com en la concepció de l’aprenentatge com a acumulació de coneixements i capacitació de professionals en el marc del capitalisme cognitiu. L’objectiu del seminari és respondre les preguntes «Què volem aprendre juntes?» i «Quines són les noves vies possibles per a l’emancipació social?».
Metodologia: lectura i discussió creativa. El seminari es desenvoluparà en diversos espais i incorporarà la deriva, el menjar i la beguda com a possibles eines per explorar el significat de l’estudi independent.

COS I CONSTRUCCIÓ DE LA DIFERÈNCIA SEXUAL
Seminari a càrrec de Lucía Egaña
Dues sessions l’abril de 2019
Aquest seminari indaga preguntes com «Quan es comença a tenir un cos, un gènere?» i «Quins han estat els cossos de l’experimentació, els cossos del feminisme?».
Revisarem alguns dispositius que incideixen en la construcció del cos i la seva condició sexuada. A través del concepte de tecnologies del gènere vinculat a la representació (Teresa de Lauretis) es tractaran també els efectes i paradigmes de les tecnologies maquíniques i capitalistes en la construcció de la nostra sexualitat i la nostra vida quotidiana. Es revisaran els límits entre allò que és humà, allò que és animal i allò que és maquínic (Donna Haraway), així com diversos enllaços i relacions possibles entre cos i tecnologia.

ECOLOGIES CULTURALS I. Cultura, història i natura. De Gramsci al postmarxisme populista
Seminari a càrrec de Jaime Vindel
Dues sessions el maig de 2019
Aquest primer seminari se centrarà en les relacions entre el marxisme, la cultura i el concepte de natura en l’arc cronològic que s’estén des del període d’entreguerres fins a l’actualitat. Amb aquesta intenció, ens servirà de pigall la figura d’Antonio Gramsci, central en la redefinició cultural practicada pel marxisme occidental. En una primera part analitzarem la relectura de la seva concepció de la filosofia de la praxi en l’obra d’antropòlegs com Ernesto de Martino o de cineastes com Pier Paolo Pasolini, per al qual els pobles meridionals d’Itàlia representaven una forma de resistència a la modernització capitalista articulada a través d’una sèrie d’imaginaris i rituals comuns que convocaven el potencial aspecte revolucionari de la tradició. L’ecologia cultural d’aquestes comunitats, no exempta d’ambivalències, emparava una relació amb la natura basada en la concepció cíclica del temps, amb un fort arrelament entre les cultures camperoles, i oposada a la fletxa del temps que associem amb el desplegament de la modernitat. En tensió amb aquesta tradició, el racionalisme historicista de Gramsci havia mirat d’integrar aquestes cultures en un projecte de reforma moral que ampliés la base popular de la revolució comunista. La segona part del seminari reprendrà algunes de les línies mestres del projecte gramscià a través de la seva repercussió en els estudis culturals, el comunisme heterodox espanyol i el postmarxisme populista. La discussió que ens guiarà serà de quina manera l’èmfasi cultural en la concepció gramsciana de la lluita de classes es pot reconciliar amb un projecte polític que situï en el centre la dimensió actual de la crisi ecosocial.

Segon trimestre, setembre-desembre de 2019
PENSAMENT I RECIPROCITAT
Seminari a càrrec de Marina Garcés
Cinc sessions entre octubre i novembre de 2109
Tota la història del pensament està travessada per la frontera entre uns «mateixos» i uns «altres». No és una divisió solament cultural, sinó una geofilosofia establerta a partir de dominis conceptuals que han exclòs determinades maneres de pensar i les han deixat fora. Qui són els altres i les altres del pensament? I què vol dir pensar-nos, junts, des d’aquesta geografia de l’exclusió? En aquest seminari tractarem aquest problema i les seves respostes diverses, intentant d’anar més allà de la contraposició entre posicions universalistes i posicions defensores de les identitats particulars. En el món global, és possible pensar-nos des d’un universal recíproc? Les referències del curs seran, principalment, textos de filosofia no occidental.
Metodologia: discussió. Les sessions del seminari es basaran en la preparació de diàlegs filosòfics a partir de nocions en conflicte. Els recursos per a la preparació d’aquests diàlegs podran ser textos, materials artístics, experiències personals, etcètera.

ECOLOGIES CULTURALS II. Entropia, estètica i malestar. De la utopia de la societat del treball a la síndrome de fatiga crònica
Seminari a càrrec de Jaime Vindel
Tres sessions el novembre de 2019
Aquest segon seminari plantejarà una reconstrucció crítica de l’impacte de la teoria termodinàmica en els imaginaris del treball des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat. La metàfora del cos humà com a motor de la indústria moderna, basada en la seva capacitat de treball, va ser emparada en origen per la primera llei de la termodinàmica, que descrivia els processos de conversió de l’energia que traspassa l’univers. Per contra, la llei de l’entropia assenyalava la tendència igualment universal a la dissipació de l’energia, cada cop menys disponible per dur a terme un treball útil. L’entropia amenaçava així la realització de la societat del treball i es manifestava en la corporalitat dels treballadors manuals i intel·lectuals amb síndromes com la fatiga o la neurastènia. Partint d’aquest context històric, el seminari analitzarà la repercussió de les imatges de l’energia proteica i l’entropia en els plantejaments de la teoria estètica i de les pràctiques artístiques contemporànies, des del productivisme tecnocultural de Walter Benjamin a l’entropologia visual de Robert Smithson. D’altra banda també rastrejarà les mutacions que s’han produït en les relacions entre treball, cultura i malestar amb motiu del declivi de la imatge del motor humà (Anson Rabinbach), l’automatització i informatització de la producció, la crisi de la societat del treball i l’extensió i diversificació de trastorns psicosocials com ara la depressió, la fatiga crònica, la bipolaritat o el dèficit d’atenció.

Tercer trimestre, gener-abril de 2020
ASSAJAR EL PENSAMENT
Seminari a càrrec de Marina Garcés
Cinc sessions entre gener i març
Pensar no és escriure, però una gran part de les tradicions de pensament que coneixem passen, en part, per l’escriptura. La producció artística també incorpora, cada cop més, moments d’escriptura. El domini de l’escriptura teòrica i l’estandardització de l’escriptura acadèmica ens estan fent oblidar, tanmateix, que escriure es fa de moltes maneres i que sense un treball d’«assaig», en el sentit actiu i experimental, no hi ha escriptura del pensament. En aquest seminari ens aproximarem a diversos tipus d’assaig i d’expressió escrita (personal, col·lectiva i anònima) i assajarem, també, maneres d’escriure i de pensar diferents. Posarem en joc les nostres idees, experimentant amb les seves escriptures.
Metodologia: exercicis d’escriptura. Examinarem diferents tipus de textualitat en què el pensament pren cos, ritme i textures variats, i a partir d’aquests tipus farem exercicis.

COS I CONSTRUCCIÓ DE LA DIFERÈNCIA SEXUAL II
Seminari a càrrec de Lucía Egaña
Tres sessions el febrer

ECOLOGIES CULTURALS III. Natura i cultura. De Darwin al perspectivisme amerindi.. Seminari a càrrec de Jaime Vindel
Tres sessions el gener
Aquest tercer seminari se centrarà en com diversos autors i discursos crítics han contemplat les relacions entre natura i cultura. La discussió partirà d’una breu genealogia de la tradició materialista que va alimentar la reconsideració radical del concepte de natura en el camp de la biologia evolutiva i la teoria social durant el segle XIX, particularment a través de l’aproximació a les obres de Darwin i Marx plantejada, entre d’altres, per autors com E.P. Thompson, Richard Lewontin, Richard Levins, Stephen Jay Gould i John Bellamy Foster. Aquesta proposta permetrà revelar les línies de continuïtat i discontinuïtat entre la natura i la cultura, desfent els llocs comuns que persisteixen en la consideració de tots dos conceptes. D’altra banda, el seminari discutirà les cosmovisions que estableixen una abrupta divisió que escindeix del tot els dominis de la natura i la cultura, les que tendeixen a reduir la natura a una construcció cultural (des de l’Escola de Frankfurt a l’ecologia sense natura de Timothy Morton) o les que obvien la particularitat de la constitució històrico-cultural de les societats humanes (tal com succeeix amb alguns dels plantejaments dels nous materialismes). En aquest context, s’analitzaran aportacions de l’antropologia decolonial, com els treballs d’Eduardo Viveiros de Castro entorn del perspectivisme amerindi o la proposta de Philippe Descola de superar el paradigma naturalista basat en el binomi natura/cultura.

Quart trimestre, abril-maig de 2020
Seminari a càrrec de Germán Labrador
Quatre sessions l’abril de 2020
És professor titular en el Departament de Llengües i Cultures Lusohispàniques de la Universitat de Princeton. Els seus interessos inclouen la història cultural i literària, els estudis de la memòria, la poesia, els moviments socials i les cultures urbanes. La seva àrea d’investigació principal són les cultures ibèriques modernes i contemporànies. Entre les seves nombroses publicacions destaquen Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española (Devenir, 2009), sobre un grup de poetes underground dels anys setanta i la seva relació amb les utopies psicodèliques de 1968 i el consum d’heroïna als anys vuitanta, i Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (Akal, 2017), sobre la importància dels moviments alternatius en la transició democràtica, amb la seva defensa de la ruptura amb el franquisme, i la participació ciutadana. El març de 2018 va oferir la conferència Llums efímeres. Estètiques ciutadanes i ordre neoliberal en el marc del PEI.

Informació de contacte

Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

Tel.: +34 93 481 33 58
pei@macba.cat

DIRECCIÓ ACADÈMICA

En aquesta edició, el PEI compta amb la direcció acadèmica de Lucía Egaña, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez i Jaime Vindel.

LUCÍA EGAÑA
Formada en arts, estètica i documental, és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu i investiga sobre temes relacionats amb els feminismes i el transfeminisme, la representació, la postpornografia, la tecnologia, el programari lliure i l’error. Desenvolupa processos pedagògics en àmbits institucionals i informals i el seu treball artístic s’ha presentat a Mèxic, Uruguai, Xile, Alemanya, Espanya, França, Noruega, Equador, Colòmbia, entre altres països. Actualment és resident de llarga durada del Centre de producció Hangar (Barcelona). Ha publicat els llibres Atrincheradas en la carne. Lecturas en torno a las prácticas pospornográficas (Ed. Bellaterra, 2017) i Enciclopedia del amor en los tiempos del porno (juntament amb Josefa Ruiz-Table, Cuarto propio, 2014) i col·labora amb diversos col·lectius i artistes principalment de l’àmbit de la performance. Participa en el grup d’investigació FIC (Fractalitats en Investigació Crítica, UAB) i ha realitzat, al costat de Miriam Solá, el projecte d’investigació «Máquinas de Guerra, políticas transfeministas de la representación» (2014-2015).

MARINA GARCÉS
És filòsofa i professora a la Universitat Oberta de Catalunya. El seu treball se centra en l’àmbit de la política i el pensament crític, i en la necessitat d’articular una veu filosòfica capaç d’interpel·lar i comprometre. Amb aquest objectiu desenvolupa la seva filosofia com una àmplia experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual. És autora, entre d’altres, dels llibres Un mundo común (Edicions Bellaterra, 2013), Filosofía inacabada (Galaxia Gutenberg, 2016) i Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (Arcàdia, 2016), Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017) i Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg, 2018). Des de 2002 impulsa i coordina el projecte «Espai en Blanc», una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.

DORA GARCÍA
És artista i investiga els paràmetres i les convencions de la presentació de l’art, la qüestió del temps –real i fictici– i els límits entre representació i realitat. Fa servir diversos suports per generar contextos en què l’esquema tradicional de comunicació –emissor-missatge-receptor– queda alterat, cosa que modifica la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’audiència.
El 2011 va ser representant d’Espanya a la Biennal de Venècia amb el projecte Lo inadecuado i en la 56 edició de 2015 va presentar el projecte de performance i instal·lació The Sinthome Score, basat en la transcripció del seminari XXIII de Jacques Lacan Le Sinthome. Jacques Lacan és una de les referències dels seus treballs recents. Hi va arribar gràcies a l’escriptor James Joyce, sobre el qual ha reflexionat profundament en obres com la pel·lícula The Joycean Society. El 2018 el MNCARS va programar Segunda Vez, un recorregut obert per molts dels seus treballs anteriors que adopta el títol del relat de 1974 de Julio Cortázar i presenta els projectes de l’artista a l’entorn de la figura d’Oscar Masotta. Actualment treballa a RED LOVE, un projecte expositiu i editorial iniciat el 2018 a Tensta Konsthall, Estocolm, que investiga l’amor com a comú i els possibles modes alternatius de vida que produeix.
Dora García ha exposat de manera individual al CGAC (Santiago de Compostela, 2009), Index Stockholm (2009), Kunsthalle Bern, Suïssa (2010), Kunsthaus Bregenz (2013), la Universidad Torcuato di Tella (Buenos Aires, 2014) i Toronto Power Plant (Toronto, 2015) i a MNCARS (Madrid, 2018). La seva obra està representada per ProjecteSD (Barcelona), Galería Juana de Aizpuru (Madrid), Ellen de Bruijne Projects (Amsterdam) i Galerie Michel Rein (París i Brussel·les).

PABLO MARTÍNEZ
Treballa com a Cap de Programes al MACBA des de 2016. Ha estat Responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (2009-2016) i professor associat d’Història de l’Art Contemporani a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid (2011-2015). Dirigeix la col·lecció d’assaig et al. (MACBA-Arcàdia). Entre les seves línies d’investigació es troben el treball educatiu amb el cos, així com la investigació sobre la capacitat de les imatges en la producció de subjectivitat política. És secretari de redacció de la revista d’investigació Re-visiones i forma part del grup de recerca i acció sobre educació, art i pràctiques culturals Las Lindes. Ha publicacions com Arte actual. Lecturas para un espectador inquieto (CA2M, 2011) i No sabíamos lo que hacíamos. Lecturas para una educación situada (CA2M, 2016); ha comissariat exposicions de Werker (2014) i Adelita Husni-Bey (2016), ha participat en nombroses publicacions col·lectives, entre les quals destaquen Visualidades críticas y ecologías culturales (Brumaria, 2018), Patricia Esquivias. A veces decorado (CA2M, 2016), Willem de Rooij. Index (Koenig Books, 2016) i Pensar la Imagen, Pensar con Imágenes (Delirio, 2014).

JAIME VINDEL
Doctor europeu en Història de l’Art i Màster en Filosofia i Ciències Socials, és autor de diversos assajos i publicacions (https://shsja.academia.edu/JaimeVindelGamonal).
Ha treballat en universitats de l’Argentina, Xile i Espanya, cosa que li ha permès investigar els encreuaments entre l’art, l’activisme i la política en aquests contextos des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat. És membre de la Red Conceptualismos del Sur i va formar part de l’equip curatorial de l’exposició Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina (MNCARS, 2012).
El seu projecte de recerca postdoctoral se centra en alguns episodis i dilemes crítics relacionats amb el marxisme heterodox, les pràctiques culturals i la sensibilitat ecològica des del període de la Guerra Freda fins a l’actualitat. Entre d’altres, destaquen la recuperació de la trajectòria intel·lectual del filòsof hispanomexicà Adolfo Sánchez Vázquez, la reconstrucció de les relacions entre art i maoisme en la Transició espanyola o la proposta de repensar els estudis culturals des d’una perspectiva materialista i decolonial que es faci càrrec de la multidimensionalitat de la crisi ecosocial.
És autor dels llibres Transparente opacidad. Arte conceptual en los límites del lenguaje y la política (Brumaria, 2015); La vida por asalto: arte, política e historia en Argentina entre 1965 y 2001 (Brumaria, 2014); i ha editat o coeditat, entre d’altres, els llibres Visualidades críticas y ecologías culturales (Brumaria, 2018) i (al costat de Jesús Carrillo) el volum Desacuerdos 8. Crítica (MACBA, 2014).

Informació de contacte

Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

Tel.: +34 93 481 33 58
pei@macba.cat

Informació pràctica

Dates: 1 abril 2019 ‒ juny 2020
Durada: 15 mesos
El curs consta de quatre trimestres, durant els quals s’ofereixen 350 hores presencials entre classes lectives, tallers, grups de recerca i presentacions.
Horari lectiu: De dilluns a divendres, entre les 16 h i les 20 h, es faran tres o quatre classes setmanals de tres hores cadascuna. Els tallers i els seminaris internacionals poden tenir lloc en dissabte.
Publicació programa: Setembre de 2018
Acreditació: El PEI és un programa d'estudis propis que forma part del Centre d’Estudis del MACBA; no està adscrit a cap universitat. Un cop acabat el programa es lliura una acreditació del MACBA. El seu nivell de complexitat equival al d'uns estudis acadèmics predoctorals (postgrau o màster oficial), però no és condició excloent un recorregut d’aprenentatge no reglat.

Dirigit a: persones amb diversa formació, procedència i orientació professional (des d'artistes a professors, arquitectes, historiadors, sociòlegs, antropòlegs, activistes, curadors, psicòlegs ...) que comparteixin l'interès en l'estudi com a experiència d'aprenentatge col·lectiu i que es sentin interpel·lats per projectes que vinculin l'art i les pràctiques artístiques amb les ciències humanes i amb la intervenció social, política o institucional. No hi ha un requisit d'edat ni cap titulació prèvia, però es valoren perfils amb cert recorregut vital, acadèmic o professional, que puguin aportar la seva experiència a la resta del grup.

PREINSCRIPCIÓ
Dates: Recepció de sol·licituds de l'1 al 31 d’octubre 2018. Ampliació del període d'inscripció fins el 15 de novembre.
Documentació: Les sol·licituds s'hauran d’enviar per correu electrònic a pei@macba.cat, aportant la documentació següent en un sol PDF:
- Formulari de sol·licitud.
- Text de motivació (500 paraules).
- Proposta d'investigació en curs o que es vol desenvolupar (artística, teòrica, pedagògica...) (300 paraules).
- Currículum (en cas que ho consideri necessari, la comissió de selecció podrà requerir la documentació acreditativa).
- Es valorarà el lliurament de cartes de recomanació (opcional).
- Fotocòpia del DNI o passaport.
Només s'acceptaran les sol·licituds rebudes per correu electrònic.
Tots els documents en format PDF s'hauran d'enviar en un mateix correu.

CRITERIS DE SELECCIÓ
El PEI es defineix com un espai d'exploració i activació del saber més que un programa de capacitació professional. El comitè de selecció, format pel cap de Programes, la coordinadora acadèmica i els membres del claustre, valorarà la diversitat dels perfils i trajectòries no sols des d’una perspectiva acadèmica, sinó prenent en consideració les diverses formes en què es produeix el coneixement: la pràctica artística, l’activisme, la investigació, la trajectòria laboral o l’estudi, entre d’altres.
Els criteris de selecció tindran en compte:
‒ Els materials aportats dins el període d’inscripció.
‒ La relació entre l'experiència i l'activitat dels sol·licitants, ja siguin de tipus acadèmic o professional, amb els continguts i els objectius del programa.
- La disponibilitat horària. El programa es presencial, es demana l'assistència al programa del 80%.
- Es indispensable un alt nivell de castellà i d'anglès (oral i escrit).
Barem de selecció:
‒ Formació curricular o de la pràctica (5 punts)
‒ Adequació al programa (5 punts)
‒ Proposta presentada (5 punts)
Si es considera necessari es farà una entrevista (presencial o online).
Comunicació d'acceptats i llista espera: Es comunicarà per correu electrònic abans del 26 de novembre de 2018.

BECA DE MATRÍCULA:
El MACBA ofereix 1 beca de matrícula complerta i 2 beques parcials (la meitat de l'import de la matrícula).
Criteris i barem de selecció:
- Haber estat acceptat per a realitzar el programa (puntuació obtinguda a la selecció)
- Argumentar situació econòmica per a sol·licitar la beca en el formulari de sol·licitut. En el cas de ser seleccionat es demanarà documentació acreditativa. (3 punts)
- Entrevista personal (2 punts)
La selecció es realizarà pels membres del claustre.

Comunicació d'acceptats, beques i llista d'espera: Es comunicarà per correu electrònic a partir del 26 de novembre de 2018 i a la pàgina web el llistat definitiu en el mes de desembre.

MATRICULACIÓ
Dates:
Gener 2019.
Preu de la matrícula: 3000 euros.
Pagament: es realitzarà un únic pagament durant el mes de gener de 2019.
Fraccionament del pagament: Serà possible el fraccionament en dos terminis, sempre que sigui via domiciliació bancària. En el moment de formalitzar la matrícula serà necessari aportar les dades d'una entitat bancària espanyola: codi IBAN i nom i cognoms del titular. El càrrec corresponent al primer pagament es realitzarà durant el mes de gener de 2019 i el segon durant el mes de gener de 2020.
El fet de no pagar la matrícula en els terminis establerts suposarà la suspensió temporal dels drets de l'estudiant i, en el seu cas, a l'anul·lació dels efectes que aquesta hagués produït, sense dret a reintegrament.
El MACBA exigirà com condició a l'expedició de certificats o altres tràmits, el pagament de les quantitats pendents de matrícules.
Places disponibles: 30

Informació de contacte

Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

Tel.: +34 93 481 33 58
pei@macba.cat

Continguts relacionats

Documents

Enllaços

Programa d'investigació

Investigació personal
La investigació personal (individual o en grup) és present en tot el programa, i l’acompanya un tutor vinculat a la trajectòria del PEI (membres de la direcció acadèmica, exalumnes, professors convidats, comissaris del museu...). Al llarg del curs acadèmic es reservaran moments puntuals perquè els alumnes presentin la seva investigació i la discuteixin de manera col·lectiva amb la resta d’estudiants i membres del claustre. Aquestes investigacions poden presentar-se en qualsevol forma final: performativa, fílmica, com a projecte curatorial o com a investigació acadèmica, entre d’altres. La presentació final tindrà lloc al juny de 2020.

Investigacions col·lectives
Els grups d’investigació col·lectiva formen part essencial de la proposta metodològica del programa i es fonamenten en la idea de cooperació, col·laboració i convivència. S’hi generen unes metodologies de treball que desafien la lògica de la producció de coneixement privativa i individualitzada i desborden les disciplines tradicionals per assentar-se en un lloc indisciplinat. Es treballa amb eines que provenen de la investigació i la pràctica artístiques, el treball comunitari, la traducció, l’escriptura col·lectiva, l’arxivística o el treball curatorial. Aquests grups de treball es relacionen amb escriptors, artistes, activistes, investigadors i comissaris, com també amb àrees del museu i altres espais de la ciutat de Barcelona.
Cada grup d’investigació està dirigit per un membre del claustre i vinculat a les matèries del programa. Després de la presentació general del projecte, cada estudiant escollirà un dels tres grups d’investigació col·lectiva, que es desenvoluparan en sessions de dues o tres jornades mensuals des del mes de maig de 2019 fins a la finalització de les investigacions, l’abril de 2020. Al llarg del procés d’investigació cada grup comptarà amb diversos convidats proposats pel tutor i pels estudiants (cada projecte té assignat un pressupost propi). El treball de cada estudiant dintre d’aquests grups pot derivar en la investigació personal final.

Les propostes inicials d’investigació col·lectiva són:
Memòries de la dissidència sexual a Barcelona, amb Lucía Egaña
Es proposa una línia de treball vinculada a les memòries de la dissidència sexual local, que s’articuli com una cartografia amb diferents eixos desplegats sobre el mapa de la ciutat. La idea és investigar a través de les memòries localitzades en una sèrie d’espais que, després de diversos processos de gentrificació i esborrat, ja no evidencien els traços específics dels esdeveniments que hi van tenir lloc. Aquest grup treballarà a partir de metodologies d’investigació situades i encarnades, i el resultat de la feina col·lectiva es mostrarà en format expositiu a la planta baixa del CED.

AMOR ROIG (Red Love): grup d’investigació, d’escriptura i de pràctica, amb Dora García
Aquest grup participarà a RED LOVE, una futura publicació en format de reader, iniciada per l’artista Dora García i que compta amb col·laboradors com Peio Aguirre, Ingo Niermann, Aaron Schuster, Dena Beard i Michele Masucchi. El projecte parteix de les tradicions utòpiques i pràctiques d’Alexandra Kollontai, Charles Fourier i Michael Foucault.
La idea central és l’amor com a procomú i els modes alternatius de vida que produeix (també hi inclouríem per exemple xarxes com The hearing voices network, grups de recolzament mutu com radio Nikosia o associacions de producció d’obra com The Icarus Project o Sensibili alle Foglie). El projecte està molt centrat en la relació d’avantguardes estètiques i polítiques, i per descomptat en la idea d’amor roig o amor dintre d’una economia comunista o comuna.
A més d’aquest treball d’investigació, escriptura, redacció i edició, també s’inclouran seminaris de pràctica i de difusió, especialment tenint com a objectiu la pràctica artística dels participants, en tots els formats possibles i que podrà derivar en la participació en diverses formes de presentació pública.

Ecologies culturals, amb Jaime Vindel
Estretament vinculat a l’àrea de continguts del programa d’ecologies culturals, aquest grup de treball pretén abordar la possibilitat de posar en pràctica una investigació situada en el diàleg entre la història, la imaginació, la cultura i l’ecologia. Mitjançant diferents metodologies provinents de la curadoria, l’escriptura i l’arxivística es desenvoluparà un treball d’investigació, el qual tindrà com a fi generar nous mapes que ajudin a situar les lluites ecologistes de l’Estat espanyol en un marc més ampli, juntament amb altres antagonismes desplegats des de la dècada dels setanta. Historiografiar críticament determinades polítiques artístiques i de comunicació en relació als moviments de lluites ecologistes només pot fer-se des d’unes metodologies noves, que desbordin tant els límits disciplinaris com les presumpcions fragmentàries de les lluites oposicionistes de les últimes dècades del segle XX. Al llarg de tot el procés d’investigació es tindrà present un dels objectius fonamentals de l’àrea: impulsar l’aparició d’una imaginació materialista amb vocació ecosocial, que actualitzi críticament l’herència de les articulacions entre l’art, l’estètica i la política que van diagramar les avantguardes del segle XX.

Informació de contacte

Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

Tel.: +34 93 481 33 58
pei@macba.cat

Professorat convidat

Professorat convidat: Franco Berardi «Bifo», Aurora Fernández Polanco, valeria flores, Yayo Herrero, Daniel Inclán, Germán Labrador, Ana Longoni, Silvia Rivera Cusicanqui, Carmen Romero Bachiller, María Salgado i Emilio Santiago Muiño, entre d’altres.

Franco Berardi «Bifo»
Escriptor, filòsof, agitador cultural i activista dels mitjans de comunicació. El 1977 va fundar la històrica revista A/traverso, un fanzín del moviment creatiu a Bolonya (Itàlia). Va estar implicat en els moviments autònoms italians i en experiències històriques de comunicació alternativa, com ara Radio Alice. Als anys vuitanta va preconitzar la futura explosió de la xarxa com a fenomen social i cultural de gran extensió i des de 2005 ha estat agitador del moviment de les «televisions de carrer» (telestreets) a Itàlia. És autor de nombrosos assajos sobre transformacions del treball, innovació i processos de comunicació en el capitalisme que han estat publicats a diversos països. Alguns d’aquests assajos han estat traduïts al castellà, com ara La fábrica de la infelicidad. Nuevas formas de trabajo y movimiento global (Traficantes de Sueños, 2003), Máquina imaginativa no homologada (Ediciones de Intervención Cultural, 2004), El sabio, el mercader y el guerrero. Del rechazo del trabajo al surgimiento del cognitariado (Acuarela & A. Machado, 2007), La sublevación (Artefakte, 2013), Después del futuro. Desde el futurismo al cyberpunk. El agotamiento de la modernidad (Enclave de Libros, 2014), El trabajo del alma. De la alienación a la autonomía (Cruce Casa Editora, 2016) i Fenomenología del fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017).

Marcelo Expósito
El seu treball com a artista s’ha expandit habitualment cap als territoris de la teoria crítica, el treball editorial, la curadoria, la docència i la traducció. Ha format part del claustre del PEI des que va contribuir a la seva fundació el 2006, i en va ser codirector acadèmic de la quarta edició (2012-2013). Ha impartit docència en institucions acadèmiques o autònomes d’Europa i l’Amèrica Llatina com ara la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), l’Escola Elisava (Barcelona), la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Castilla-La Mancha (Conca), el Museo Universitario de Arte Contemporáneo de la UNAM (MUAC), el Centro de Investigaciones Artísticas (Buenos Aires) o les universitats de Buenos Aires (UBA) i La Plata (Argentina).
Cofundador i editor de la revista Brumaria entre 2002-2006, des de 2006 forma part del col·lectiu editorial del webzine multilingüe transversal, editat per l’eipcp (European Institue for Progressive Cultural Policies); i ha participat així mateix en xarxes d’investigació militant com la Universidad Nómada i la Red Conceptualismos del Sur. Ha escrit o editat, sol o en col·laboració, llibres sobre teoria crítica, activisme cultural i història de les avantguardes artístiques com Plusvalías de la imagen. Anotaciones (locales) para una crítica de los usos (y abusos) de la imagen (Rekalde, 1993), Chris Marker. Retorno a la inmemoria del cineasta (Ediciones de la Mirada, 2000), Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa (Ediciones Universidad de Salamanca, 2001), Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella (Ediciones de la Mirada, 2001), Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional (Traficantes de sueños, 2008), Los nuevos productivismos (Barcelona, MACBA, UAB, 2010), Walter Benjamin, productivista (Consonni, 2013), Desinventario. Esquirlas de Tucumán Arde en el archivo de Graciela Carnevale (Ocho libros, 2015) i Conversación con Manuel Borja-Villel (Turpial, 2015).
Implicat com a activista en moviments contra el neoliberalisme i pels drets socials i polítics des dels anys noranta, actualment exerceix el càrrec de diputat a les Corts Generals i de Secretari Tercer del Congrés dels Diputats.

Aurora Fernández Polanco
Doctora en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtica en Història de l’Art Contemporani. Les seves línies d’investigació són els canvis perceptius en l’apreciació de l’art actual i els problemes que lliguen la visualitat, el pensament i l’escriptura; sobre aquests temes ha treballat en articles, conferències, cursos, seminaris i llibres, com ara Formas de mirar en el arte actual (Edilupa, 2004), Otro mundo es posible ¿Qué puede el arte? (2007) i “Pensar con imágenes: historia y memoria en la época de la googleización” a Arte y Política. Argentina, Brasil, Chile y España, 1989-2004 (Editorial Complutense, 2010). A més, és editora de la revista indexada Re-visiones i ha comissariat exposicions per al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Arts Santa Mònica i el Centro de Arte Dos de Mayo, entre d’altres.

valeria flores
Escriptora, investigadora i activista lesbiana, va treballar com a mestra de primària durant quinze anys en diverses escoles públiques de la ciutat de Neuquén (Patagònia). El seu camp d’interessos, el travessen: l’escriptura assagística i poètica com a intervenció política i estètica; l’activisme; la teoria feminista i de la dissidència sexual, i les pedagogies antinormatives. Va formar part de l’equip que va crear, a l’Argentina, l’Arxiu Digitalitzat de l’Activisme Lèsbic Potencia Tortillera (2011) i va formar part de Fugitivas del desierto (2004-2008), un grup de lesbianes feministes d’intervenció política, estètica i teòrica. És autora de Notas lesbianas. Reflexiones desde la disidencia sexual (Editorial Hipólita, 2005), Deslenguada. Desbordes de una proletaria del lenguaje (Ají de Pollo, 2010), Lenguaraz (La Mondonga Dark, 2012) juntament amb Macky Corbalán i Bruma coja (La Mondonga Dark, 2012), i compiladora de Chonguitas. Masculinidades de niñas (La Mondonga Dark, 2013) juntament amb Fabi Tron i Desmontar la lengua del mandato, criar la lengua del desacato (Colectivo Utópico de Disidencia Sexual, 2014), entre altres articles i assaigs publicats en diverses revistes i llibres.

Yayo Herrero
És antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola. Exerceix com a professora i col·laboradora de la Càtedra UNESCO d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (UNED) i és sòcia fundadora de Cooperativa Garúa. És una investigadora de relleu en l’àmbit ecofeminista i ecosocialista europeu i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels drets humans i ecologia social, un camp en què ha publicat més d’una vintena de llibres i nombrosos articles. Ha estat directora general de la fundació FUHEM des de 2012 fins a 2018 i coordinadora del Centro Complutense de Estudios e Información Medioambiental de la Fundación General Universitat Complutense de Madrid entre 2009 i 2012. També va ser, a més de membre del consell editorial d’Hegoa i del consell de redacció de Papeles, coordinadora confederal d’Ecologistas en Acción entre 2005 i 2014.

Daniel Inclán
Docent a l’Instituto de Investigaciones Económicas de la Universitat Autònoma de Mèxic, les seves línies d’investigació són la història de la geopolítica a l’Amèrica Llatina i les economies comunitàries i bifurcacions sistèmiques. Forma part de l’Observatorio Latinoamericano de Geopolítica, que té com a objectiu d’investigació el nus crític en què s’enfronten, es disputen i es remodelen els projectes sistèmics o de civilització sobre els quals es construeix l’hegemonia i les relacions de poder des d’una perspectiva que integra la territorialitat com a dimensió bàsica d’organització de la vida social.

Germán Labrador
És professor titular al departament de Llengües i Cultures Lusitanes i Hispàniques de la Universitat de Princeton. Els seus interessos inclouen la història cultural i literària, els estudis de la memòria, la poesia, els moviments socials i les cultures urbanes. La seva àrea d’investigació principal són les cultures ibèriques modernes i contemporànies. Entre les seves nombroses publicacions destaquen Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española (Devenir, 2009), sobre un grup de poetes underground dels anys setanta i la seva relació amb les utopies psicodèliques de 1968 i el consum d’heroïna als anys vuitanta, i Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (Akal, 2017), sobre la importància dels moviments alternatius en la transició democràtica, i la seva defensa de la ruptura amb el franquisme, i la participació ciutadana.

Ana Longoni
És escriptora, investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Argentina), doctora en Arts per la Universitat de Buenos Aires i professora de grau i postgrau en aquesta mateixa institució. Actualment exerceix el càrrec de cap de Programes del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS). Les seves investigacions se situen allà on es troben art i política a l’Argentina i l’Amèrica Llatina des de mitjan segle XX fins avui. Recentment ha publicat, sola o en col·laboració, Del Di Tella a “Tucumán Arde”. Vanguardia artística y política en el 68 argentino (El Cielo por Asalto, 2000; reedició: Eudeba, 2008 i 2010), Traiciones. La figura del traidor en los relatos acerca de los sobrevivientes de la represión (Norma, 2007), El Siluetazo (Adriana Hidalgo Editora, 2008), Conceptualismos del Sur/Sul (Annablume, 2009), Romero (Fundación Espigas, 2010), Roberto Jacoby. El deseo nace del derrumbe (La Central - Adriana Hidalgo - MNCARS, 2011), Leandro Katz (Fundación Espigas, 2013) i Vanguardia y revolución. Arte e izquierda en la Argentina de los sesenta-setenta (Ariel, 2014). Des de la seva fundació va impulsar la Red Conceptualismos del Sur. Ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Roberto Jacoby. El deseo nace del derrumbe (MNCARS, Madrid, 2011) i Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina (MNCARS, Madrid, 2012 - Museo de Arte de Lima, Lima, 2013 - Museo de la Universidad Nacional de Tres de Febrero, Buenos Aires, 2014), així com Oscar Masotta. La teoria com a acció (Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2018). És autora de les obres de teatre La Chira (2003) i Árboles (2006), estrenades a Buenos Aires.

Silvia Rivera Cusicanqui
Sociòloga i activista boliviana. Professora emèrita de Sociologia de la Universitat Mayor de San Andrés de La Paz, ha estat professora visitant en nombroses universitats d’arreu del món. Durant la seva trajectòria ha investigat la teoria anarquista així com les cosmologies quítxua i aimara. Com a activista, treballa directament amb diversos moviments indígenes de Bolívia, com ara el moviment tupacatarista i el dels cocaleros, a través del Taller de Historia Oral Andina, del qual és directora i cofundadora. Els últims anys ha impulsat l’espai El Tambo Colectivo, un centre cultural de La Paz que busca unir els sabers teòrics amb la tasca manual i mediambiental. En la seva obra destaca la combinació de llenguatges, que l’ha portat a utilitzar l’assaig, el documental, la crítica d’art o el comissariat d’exposicions.

Carmen Romero Bachiller
Doctora en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment treballa com a professora. Ha participat en diversos projectes d’investigació sobre migracions transnacionals i reestructuració dels espais urbans i sobre els discursos i les pràctiques biomèdics en la producció de cossos sexuats. Ha publicat diversos articles i ha participat en diferents llibres que recullen el seu interès en àmbits que intercalen les perspectives feministes interseccionals, els estudis postcolonials, els estudis culturals, els estudis socials de la tecnociència i la teoria queer. Actualment treballa en diàspores queer i homonacionalisme, i en la reconfiguració de llars transnacionals i la reconfiguració de les posicions de sexe/gènere en persones migrants que procedeixen de l’Equador i el Senegal instal·lades al barri de Lavapiés (Madrid).

María Salgado
Poeta i investigadora. Treballa amb el llenguatge com a material de textos, audiotextos i accions. Doctorada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Madrid amb una tesi sobre poètiques orientades al llenguatge a Espanya des de 1964. Va iniciar, al costat de Patricia Esteban, el grup d’investigació Seminario Euraca. Ha publicat quatre llibres de poesia: Ferias (Ayuntamiento de San Sebastián de los Reyes, 2007), 31 poemas (Puerta del Mar, 2010; Danke, 2016), ready (Arrebato Libros, 2012) i Hacía un ruido. Frases para un film político (Contrabando, 2016). Des de l’any 2012 treballa amb el compositor Fran MM Cabeza de Vaca.

Emilio Santiago Muiño
Doctor en Antropologia Social amb una tesi sobre la transició sistèmica a Cuba després de la caiguda de la Unió Soviètica. Ha estat investigador doctoral i docent en el departament d’Antropologia Social i Pensament Filosòfic Espanyol de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha format part del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas, dins del projecte HUAMECO (Humanitats ambientals. Estratègies per a l’Empatia Ecològica i la Transició cap a Societats Sostenibles) i també del Consell de l’Instituto Universitario DEMOSPAZ (Universitat Autònoma de Madrid). A més, va participar en el grup motor del manifest “Última llamada” (2013). A les seves publicacions científiques se sumen els llibres No es una estafa, es una crisis (de civilización) (Enclave, 2015) i Rutas sin mapa. Horizontes de transición ecosocial (Los Libros de la Catarata, 2016), amb el qual va guanyar el II Premi Catarata d’Assaig. És fundador del projecte de transformació social Rompe el Círculo (Móstoles) i activista de l’Instituto de Transición Rompe el Círculo. Actualment treballa com a director de Medi Ambient de l’Ajuntament de Móstoles.

Informació de contacte

Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

Tel.: +34 93 481 33 58
pei@macba.cat

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.