Programa d'Estudis Independents (PEI), 2019-2020

7a edició, 1 d’abril 2019 ‒ juny 2020

El Programa d’Estudis Independents del MACBA és un laboratori per a la reflexió i la pràctica, un lloc d’experimentació sobre les noves formes de producció de coneixement que té com a objectiu fonamental mobilitzar el pensament crític en la intersecció entre pràctiques artístiques, ciències socials i intervencions politicoinstitucionals. La propera edició reforçarà alguns dels plantejaments i metodologies assajats en les edicions precedents per tal d’activar noves formes d’imaginació política i configurar nous escenaris de resistència crítica. A més de les classes lectives, el programa s’articula a través de tallers que tenen com a propòsit iniciar projectes concrets de recerca, col·lectius i individuals, i d’altres formats oberts al públic com ara seminaris internacionals, cursos monogràfics i conferències. El programa entén l’estudi com una pràctica col·lectiva i se serveix de les eines de la teoria crítica, les investigacions artístiques, el materialisme cultural, el pensament i les pràctiques feministes i queer o la crítica decolonial.

La direcció acadèmica està formada per Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez i Jaime Vindel.

Coordinació acadèmica: Myriam Rubio

La informació definitiva sobre el programa i el professorat es publicarà al llarg del mes de setembre de 2018.

PROFESSORAT EDICIÓ ANTERIOR 2017-2018
Direcció acadèmica a càrrec de un claustre col·legiat format per Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez, Emilio Santiago Muiño, Jaime Vindel.

PROFESSORAT 2017/18
AMOQA (Athens Museum of Queer art), Alfredo Aracil, Xavier Bassas, Ugo Bardi, Franco Berardi Bifo, María Berríos, Maria Elisa Cebasco, Antonio Centeno y Raúl de la Morena, Paula Cobo Guevara, Stefano Harney, Yayo Herrero, Equipo Palomar, Aurora Fernández Polanco, valeria flores, María García Santesmases, Carmo Gê Pereira, Ideasdestroyingmuros, Daniel Inclán, Razmig Keucheyan, Germán Labrador, Ana Longoni, Jordi Maiso, Silvia Maglioni y Graeme Thomson, Yera Moreno, Laura Mulvey, Sofía Olascoaga, Javier Peñafiel, Raqs Media Collective, Pantxo Ramas, Jorge Riechmann, Silvia Rivera Cusicanqui, Montserrat Rodríguez Garzo, Carmen Romero, María Ruido, Francesc Ruiz, Duen Sacchi, Jorge Sáez, Nico Sguiglia, Miriam Sola, Jordi Solé Blanch, Isabel Stengers, Enzo Traverso, Francesc Torres, The Army of Love, Alicia Valero, Fefa Vila, Eyal Weizman.

Foto: Desplegando mapa de mar Mediterráneo, Taller de Ideadestroyingmuros, març 2018. © Dani Cantó

Informació pràctica

1 ABRIL 2019 ‒ JUNY 2020

Durada: 15 mesos
El curs consta de quatre trimestres, durant els quals s’ofereixen 350 hores presencials, entre hores lectives, tallers, grups de recerca i presentacions.
Horari lectiu: De dilluns a divendres, entre les 16 i les 20 h, tres o quatre classes setmanals de tres hores cadascuna. Els tallers i els seminaris internacionals poden tenir lloc el dissabte.
Publicació programa: Setembre de 2018
Acreditació: El PEI és un programa d’estudis propis que forma part del Centre d’Estudis del MACBA, no està adscrit a cap universitat. Un cop acabat el programa es lliura una acreditació del MACBA. El nivell de complexitat del programa equival a estudis acadèmics predoctorals (postgrau o màster oficial), però no és condició excloent un recorregut d’aprenentatge no reglat.

PREINSCRIPCIÓ
Dates: Recepció de sol·licituds de l’1 al 31 d’octubre 2018.
Documentació: Les sol·licituds s’hauran d’enviar per correu electrònic a pei@macba.cat, aportant la documentació següent en un sol PDF:
• Formulari de sol·licitud.
• Text de motivació (500 paraules).
• Abstract de la proposta en curs o que es vol desenvolupar (artística, teòrica, col·lectiva, pedagògica...) (300 paraules).
• Currículum (en cas que ho consideri necessari, la comissió de selecció podrà requerir la documentació acreditativa).
• Es valorarà el lliurament de cartes de recomanació (optatiu).
• Fotocòpia del DNI o passaport.
Només s’acceptaran les sol·licituds rebudes per correu electrònic.
Tots els documents en format PDF s’hauran d’enviar en un mateix correu.

CRITERIS DE SELECCIÓ
El PEI no és un programa de capacitació professional, sinó un espai d’exploració i activació del saber. El comitè de selecció, format pel cap de Programes, la coordinadora acadèmica i els membres del claustre, valorarà la diversitat dels perfils i trajectòries no sols des d’una perspectiva acadèmica, sinó prenent en consideració les diverses formes en què es produeix el coneixement: la pràctica artística, l’activisme, la investigació, la trajectòria laboral o l’estudi, entre d’altres.
Els criteris de selecció tindran en compte:
‒ Els materials aportats dins el període d’inscripció.
‒ La relació entre l’experiència i l’activitat dels sol·licitants, ja siguin de tipus acadèmic o professional, amb els continguts i els objectius del programa.
‒ No hi ha límit d’edat.
Barem de selecció:
‒ Excel·lència de la formació curricular i de la pràctica (10 punts)
‒ Adequació al programa (10 punts)
‒ Proposta presentada (10 punts)
Si es considera necessari es farà una entrevista (presencial o online).
Comunicació d’acceptats: Es comunicarà per correu electrònic a partir del 26 de novembre de 2018.

MATRICULACIÓ
Dates:
De l’1 de gener a l’1 de març 2019.
Preu de la matrícula: 3000 euros. Hi ha la possibilitat de fer efectiu el pagament en dos terminis.
Beques: El MACBA ofereix beques de matrícula completa i beques parcials (la meitat de l’import de la matrícula). La selecció serà realitzada per membres del claustre i la coordinació acadèmica. Més informació, properament.

PLACES DISPONIBLES: 30

DIRECCIÓ ACADÈMICA

En aquesta edició, el PEI compta amb la direcció acadèmica de Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez i Jaime Vindel.

LUCÍA EGAÑA
Formada en arts, estètica i documental, és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu i investiga sobre temes relacionats amb els feminismes i el transfeminisme, la representació, la postpornografia, la tecnologia, el programari lliure i l’error. Desenvolupa processos pedagògics en àmbits institucionals i informals i el seu treball artístic s’ha presentat a Mèxic, Uruguai, Xile, Alemanya, Espanya, França, Noruega, Equador, Colòmbia, entre d’altres països. És organitzadora del festival nòmada Muestra Marrana, ha publicat el llibre Enciclopedia del amor en los tiempos del porno (Cuarto propio, 2014) i col·labora amb diversos col·lectius i artistes principalment de l’àmbit de la performance. Participa en el grup de recerca FIC (Fractalitats en Investigació Crítica, UAB) i ha realitzat, al costat de Miriam Solá, el projecte de recerca «Máquinas de Guerra, políticas transfeministas de la representación» (2014-2015).

MARCELO EXPÓSITO
El seu treball com a artista s’expandeix habitualment cap als territoris de la teoria crítica, el treball editorial, la curadoria, la docència i la traducció. Ha format part del claustre del PEI des de la seva fundació el 2006, i en va ser codirector acadèmic de la quarta edició (2012-2013). Ha impartit docència en institucions com la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), l’Escola Elisava (Barcelona), la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Castilla-La Mancha (Conca), el Museo Universitario de Arte Contemporáneo de la UNAM (MUAC), el Centro de Investigaciones Artísticas (Buenos Aires) o les universitats de Buenos Aires (UBA) i La Plata (Argentina).
Cofundador i editor de la revista Brumaria entre 2002-2006, des de 2006 forma part del col·lectiu editorial del webzine multilingüe transversal, editat pel eipcp (European Institute for Progressive Cultural Policies). Ha escrit o editat, sol o en col·laboració, llibres sobre teoria crítica, activisme cultural i història de les avantguardes artístiques com Plusvalías de la imagen. Anotaciones (locales) para una crítica de los usos (y abusos) de la imagen (1993), Chris Marker. Retorno a la inmemoria del cineasta (2000), Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa (2001), Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella (2001), Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional (2008), Los nuevos productivismos (2010), Walter Benjamin, productivista (2013), (2015), (2015).
Implicat com a activista en moviments de desobediència civil, contra el neoliberalisme i pels drets socials i la democràcia des dels anys noranta, actualment és membre de la Direcció Executiva de Barcelona En Comú, així com diputat per Barcelona En Comú Podem i Secretari Tercer del Congrés.

MARINA GARCÉS
És filòsofa i professora a la Universitat de Saragossa. El seu treball se centra en l’àmbit de la política i el pensament crític, i en la necessitat d’articular una veu filosòfica capaç d’interpel·lar i comprometre. Amb aquest objectiu desenvolupa la seva filosofia com una àmplia experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual. És autora dels llibres En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2013) El compromís / Commitment (Col·lecció Breus, CCCB, 2013), Filosofía inacabada (2015) i Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (2016). Des de 2002 impulsa i coordina el projecte «Espai en Blanc», una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.

DORA GARCÍA
És artista i investiga els paràmetres i convencions de la presentació de l’art, la qüestió del temps –real i fictici– i els límits entre representació i realitat. Fa servir diversos suports per generar contextos en què l’esquema tradicional de comunicació –emissor-missatge-receptor– queda alterat, cosa que modifica la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’audiència.
El 2011 va ser representant d’Espanya a la Biennal de Venècia amb el projecte Lo inadecuado i a la 56 edició de 2015 ha presentat el projecte de performance i instal·lació The Sinthome Score, basat en la transcripció del seminari XXIII de Jacques Lacan Le Sinthome. Jacques Lacan és una de les referències dels seus treballs recents. Hi va arribar gràcies a l’escriptor James Joyce, sobre el qual ha reflexionat profundament en obres com la pel·lícula The Joycean Society. Actualment està treballant sobre Óscar Masotta i la noció de repetició i té en marxa el projecte , que des que es va iniciar a Hamburg el 2014 s’ha anat desenvolupant en diverses ciutats.
Dora García ha exposat de manera individual al CGAC (Santiago de Compostel·la, 2009), Index Stockholm (2009), Kunsthalle Bern, Suïssa (2010), Kunsthaus Bregenz (2013), la Universitat Torcuato di Tella (Buenos Aires, 2014) i Toronto Power Plant (Toronto, 2015). La seva obra està representada per ProjecteSD (Barcelona), Galería Juana de Aizpuru (Madrid), Ellen de Bruijne Projects (Amsterdam) i Galerie Michel Rein (París i Brussel·les).

PABLO MARTÍNEZ
Treballa com a Cap de Programes al MACBA. Entre les seves principals línies d’investigació es troben el treball educatiu amb el cos, així com la investigació sobre la capacitat de les imatges en la producció de subjectivitat política. Ha estat Responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (2009-2016) i professor associat d’Història de l’Art Contemporani a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid (2011-2015). És secretari de redacció de la revista d’investigació Re-visiones i forma part del grup de recerca i acció sobre educació, art i pràctiques culturals Las Lindes. Ha coeditat amb Yayo Aznar la publicació Arte actual. Lecturas para un espectador inquieto (CA2M, 2011) i ha editat No sabíamos lo que hacíamos. Lecturas para una educación situada.

JAIME VINDEL
Doctor europeu en Història de l’Art i Màster en Filosofia i Ciències Socials, és crític d’art, autor d’assajos i publicacions. Durant els últims anys ha desenvolupat el seu treball en universitats d’Argentina, Xile i Espanya, cosa que li ha permès investigar els encreuaments entre l’art, l’activisme i la política en aquests contextos des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat. És membre de la Red Conceptualismos del Sur i va formar part de l’equip curatorial de l’exposició Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina (MNCARS, 2012).
El seu projecte de recerca postdoctoral se centra en alguns episodis de les relacions entre la filosofia de la praxi, l’estètica materialista i la sociologia històrica que es van produir durant el període de la Guerra Freda, com les irradiacions en la crítica d’art de l’Estat espanyol de les idees del filòsof hispanomexicà Adolfo Sánchez Vázquez o l’activitat de la Unión Popular de Artistas (UPA), una de les fites de l’articulació entre política radical, activisme urbà i avantguarda artística més desconegudes de l’època tardofranquista.
És autor de Transparente opacidad. Arte conceptual en los límites del lenguaje y la política (Madrid, Brumaria, 2015); La vida por asalto: arte, política e historia en Argentina entre 1965 y 2001 (Madrid, Brumaria, 2014); «La imagen de las cosas: cuerpo y objeto ante la crisis de consumo», dins A. Fernández Polanco (ed.), Pensar la imagen/pensar con las imágenes (Salamanca, Delirio, 2014); i ha editat amb J. Carrillo Desacuerdos. Crítica, 8 (Barcelona, MACBA, 2014).

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.