Palestina al/sense el Museu. Pèrdua, metàfora i emancipació Seminari entorn de l’exposició "Passat inquiet. Narratives i fantasmes de l’Exposició internacional d’art en solidaritat amb Palestina, 1978"

Programa

DIVENDRES 20 DE FEBRER, DE 17 A 21 h I DISSABTE 21 DE FEBRER DE 2015, DE 17 A 19 h
Lloc: Auditori Meier

Divendres 20 de Febrer

17 h Introducció a càrrec de Bartomeu Marí, Paul B. Preciado, Rasha Salti i Kristine Khouri
17,30 h Fadi BardawilMediating Palestine: The 1978 Exhibition and Its Aftermaths
18,30 h Pausa
19 h Elias SanbarA Museum Full of Emptiness
20 h Preguntes i debat amb el públic

Dissabte 21 de Febrer

17 h Alfredo JaarIt is Difficult
17,45 h Catherine David (title of talk tbd)
18,30 h Preguntes i debat amb el públic
19 h Zenith. Performance a càrrec de Guy Nader i Maria Campos, Atri del MACBA (MACBA es viu)

Fadi A. Bardawil es va incorporar al Departament d’Estudis Asiàtics de la Universitat de North Carolina – Chapel Hill la tardor passada com a professor assistent de cultures àrabs contemporànies. Abans havia estat Harper Fellow a la Universitat de Chicago durant tres anys. Ha publicat articles (i altres escrits de pròxima aparició) al Journal for Palestine Studies (edició àrab), Boundary 2, Jadaliyya, Kulturaustausch i al diari al-Akhbar.

Catherine David és historiadora de l’art i curadora francesa. De 1982 a 1990 va ser curadora al Musée national d’art moderne, Centre Georges Pompidou, i de 1990 a 1994 curadora a la Galerie nationale du Jeu de Paume, París. De 1994 a 1997, va ser directora artística de la Documenta X a Kassel, Alemanya, i des de 1998 ha dirigit el projecte Representacions àrabs contemporànies que va començar a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. L’any 2000 va organitzar The State of Things per al KW Institute for Contemporary Art, Berlín. Entre 2002 i 2004 va dirigir el Witte de With Center for Contemporary Art de Rotterdam, Holanda. Actualment és directora adjunta del Musée national d’art moderne al Centre Pompidou.

Alfredo Jaar és un artista, arquitecte i director de cinema xilè resident a Nova York. La seva obra s’ha exposat arreu del món. Ha participat en diverses edicions de la Biennal de Venècia (1986, 2007, 2009, 2013), São Paulo (1987, 1989, 2010) i de la Documenta de Kassel (1987, 2002). Ha fet exposicions individuals, entre d’altres llocs, a The New Museum of Contemporary Art, Nova York; Whitechapel, Londres; The Museum of Contemporary Art, Chicago; Museo d’arte contemporanea, Roma; Moderna Museet, Estocolm, i al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona. El 2012 es va presentar una gran retrospectiva de la seva obra a tres institucions de Berlín: Berlinische Galerie, Neue Gesellschaft für bildende Kunst e.V. i Alte Nationalgalerie. El 2014 el Museum of Contemporary Art Kiasma de Hèlsinki va acollir la retrospectiva més extensa de la seva carrera. Jaar ha realitzat més de seixanta intervencions públiques arreu del món, i la seva obra ha estat objecte de més de cinquanta publicacions monogràfiques. Va ser Guggenheim Fellow el 1985 i MacArthur Fellow el 2000.

Elias Sanbar va néixer a Haifa el 1947, però va créixer i estudiar al Líban, on la seva família s’havia traslladat, forçada per la creació de l'Estat israelià. El 1969 va marxar a París per continuar els seus estudis. Ha ensenyat dret internacional a la Universitat de París VII. També ha estat docent al Líban i als Estats Units, a la Universitat de Princeton. El 1981, va cofundar la prestigiosa Revue d'études palestiniennes, editada per Les Éditions de Minuit, de la qual va ser redactor en cap fins a 2006. Destacat negociador polític, va participar en les negociacions de Washington, on va dirigir, de 1992 a 1997, la delegació palestina encarregada de negociar el destí dels refugiats palestins. El 1988 va passar a ser membre del Consell Nacional Palestí. És ambaixador de Palestina a la UNESCO des de 2012. Integra el comitè de padrinatge del Tribunal Russell sobre Palestina.