Jimena Croceri treballa amb experiències performatives i col·laboratives jugant sempre amb nocions com intercanvi, coincidència o intimitat, com es posa de manifest a la sèrie Joya imposible, realitzada amb  petites peces de bronze. L’artista detecta plecs i cavitats als cossos i en treu, en un joc de positiu i negatiu, una peça de bronze amb la forma que deixen. En algunes peces es centra en un sol cos i en altres incorpora la trobada amb l’altre. Algunes peces resulten més evidents, com quan donen testimoni de l’espai que s’estén entre les espatlles, del qual en resulta una joia allargassada i estreta; o de les dues petites cavitats que es formen a la base del coll i que dona lloc a dues llàgrimes. XIII, de la sèrie Joya imposible recull la trobada entre dos cossos en una zona que podria ser la base del glutis. Croceri presenta la joia en una peanya, com un objecte valuós sorgit d’un encontre que documenta en una fotografia que acompanya la peça. La sèrie reinterpreta l’ús d’ornaments corporals de metall en les tradicions precolombines, però amb un encaix contemporani vinculat a les relacions humanes i a la identitat. Com en totes les seves propostes, Croceri pren partit per la performativitat, per la creació conjunta i per tot allò que és comú.