Rehearsal

Memòria, identitat, conflicte i migració centren les propostes audiovisuals d’Aziz Hazara. En el cas de Rehearsal, recull una escena aparentment innocent entre dos nens afganesos mentre miren a càmera. Enfilat damunt les espatlles del nen més gran i apuntant cap a l’espectador, el petit imita el moviment i el so d’algú que dispara una arma. El so que emet és un calc del soroll real de la ràfega d’un fusell d’assalt en ser disparat, fet que indica que aquests nens han tingut contacte directe amb el conflicte militar que viu el seu país. El títol convida a reflexionar no només sobre el present, sinó també sobre el futur que espera als infants afganesos. Què estan assajant? Què significa «jugar a la guerra», quan n’has crescut envoltat? Que un nen porti a l’esquena un altre de més petit, és una expressió de cura o de sacrifici? Quina capacitat d’acció els queda quan empunyen el fusell imaginari amb un coneixement tan real del conflicte? Enganyosament senzill a primera vista, en mans d’Aziz Hazara, un joc de nens es converteix en una potent metàfora i en una clara denúncia política.