Sèrie: Detenida

Julia Montilla treballa amb el retrat per referir-se a qüestions artístiques, però també a elements més enllà de l’art. En aquesta sèrie indaga en la naturalesa i els límits de l’escultura de tradició realista, que pren el cos humà com a punt de partida. Els tractats clàssics centren les anàlisis en les qualitats estètiques de les figures i dels grups representats, però n’ometen els elements estructurals. En aquest treball d’autoretrat, amb fotografies reproduïdes a escala humana, Montilla aborda un dels primers problemes tècnics del volum: el buit dels punts cecs i de les clivelles o les cavitats del cos. Allà on l’escultura clàssica opera per buidatge, Montilla hi situa uns apuntalaments que emplenen les ranures i els orificis, fent així visibles els punts problemàtics que sostenen la figura tridimensional. D’aquesta manera, al·ludeix a la congelació del gest i dels imaginaris, ja que, com en els retrats de Montilla, també la tradició del pensament occidental ha silenciat algunes zones «fosques» de l’ànima i de la ment.