Amb lletres escrites amb pa d’or a la paret o impreses en samarretes, Dora García va iniciar, l’any 2001, la seva llarga sèrie Frases d’or. Si bé el color daurat els atorga un cert preciosisme material, són frases sempre vinculades al sentit comú. Algunes provenen d’intel·lectuals coneguts però la majoria han estat proposades per l’artista. Eficaçment ambigües, n’hi ha de poètiques, críptiques, iròniques, burletes, ocurrents o provocadores; sempre admeten més d’una lectura i sovint inciten a l’acció. Plantejades com a truismes i mai com a citacions, actuen com a potencials o activadors de pensament. Les Frases d’or encapsulen la noció i l’actitud de Dora García respecte a la cultura, ja que l’artista no separa mai el registre intel·lectual de la cultura de base. Més que una interpretació unívoca i una semàntica tancada, prefereix la llibertat de lectura, com en el cas de la frase Ella té molts noms, de la nord-americana Gloria Anzaldúa (1942-2004), poeta i acadèmica de la teoria cultural xicana, la teoria feminista i la teoria queer. Com explicava Dora García en una entrevista al MACBA l’any 2023: “És una frase de l’any 2019 o 2020, un poema de Gloria Anzaldúa. Té a veure amb tot l’estudi que he fet sobre Kollontai i els feminismes marxistes en relació amb la quarta onada del feminisme, que ve de Llatinoamèrica o del que abans es deia el Sud global. Es ressuscita la idea de classe, també lligada a la idea de racialització. I també la idea d’amor com a instrument polític. Si Kollontai en deia ‘l’amor camaraderia’, ara en diuen la ‘tendresa radical’. (…) Ella té molts noms està parlant de la deïtat femenina que es va metamorfosejant.”