El polític i advocat laboralista Francesc Layret va ser assassinat l’any 1920 quan sortia de casa seva a Barcelona per un grup de pistolers pagats per la patronal catalana. El 1936, es va construir un monument a la seva figura signat per Frederic Marès i sufragat per subscripció popular. Després de la guerra, el govern franquista de la ciutat en va ordenar la destrucció, però un arquitecte el va guardar desmuntat en un magatzem municipal. Anys més tard, el primer Ajuntament democràtic el va retornar al seu lloc d’origen, l’actual plaça de Goya de Barcelona. Partint d’aquesta obra, Lola Lasurt construeix una història d’amor i desamor entre les figures que conformen el grup escultòric: un camperol, una dona treballadora amb un nen a coll, un obrer i una al·legoria de la República. Lasurt presenta imatges del projecte i el guió visual amb el qual va compondre una peça fílmica a la manera d’una stop-motion.