El futbol, ens recorda Francesc Torres, «és una derivació de l’esport ritual celta que consistia a disputar-se, a puntades de peu, el cap decapitat de l’enemic vençut». L’esport i la guerra tenen una llarga relació que es fa evident en la seva avinguda de la Victòria. Tant un com l’altre, ja des de temps antics, promocionen els mateixos valors de fortalesa física i de lluita, i també uns mateixos gestos, com explica Torres. «Gairebé tots els esports a les olimpíades clàssiques, per exemple, practicaven virtuts necessàries a la guerra de l’antiguitat. Lluita, salt, curses, llançament de javelina i pes, etc. No era res més que el que el soldat feia com a ofici en el camp de batalla.» Partint d’aquest paral·lelisme, diferents cascos esportius i militars componen una avinguda que tant pot ser la d’un equip d’esport desfilant amb un trofeu com la d’un exèrcit tornant de la guerra.