La fotocòpia va ser un nou mitjà explorat per l’art conceptual, que no distingia entre obra i document. En valorava la serialitat, el fet de deixar de banda la idea d’original i d’obra única, i la capacitat per designar el nou univers del consum. Un dels artistes que el van incorporar àmpliament va ser Pere Noguera, que l’any 1975 va presentar a la Sala Vinçon de Barcelona l’exposició La fotocòpia com a obra-document. Noguera hi va mostrar un treball de més abast conceptual que l’anomenat copy-art, que es practicava en aquell moment, agrisant amb fotocopies l’univers publicitari de l’objecte de consum. Caràtules, etiquetes i embolcalls d’objectes industrials relacionats amb les necessitats quotidianes han estat intervinguts amb fotocòpies del mateix objecte. Un ready-made rectificat, com l’ha anomenat la crítica, i un treball sobre el monocrom i la supressió del color, però també sobre el volum i la realitat, i una manera de portar la fotocopiadora a la dimensió espacial.