Reproduïda en un primeríssim pla, la boca parlant d’Alicia Fingerhut evoca altres obres emblemàtiques, com el film Not I de Samuel Beckett, que també forma part de la Col·lecció MACBA. Una acció corporal que enllaça també amb el treball d’artistes pioneres com Fina Miralles o Àngels Ribé, que ja als primers anys setanta van situar la corporalitat al centre d’un art feminista i reivindicatiu. En aquell moment, a finals de la dictadura franquista, Alicia Fingerhut va ubicar el seu cos en espais públics –estirada al terra d’un carrer de Barcelona, per exemple, va arribar a aturar el trànsit durant uns minuts– i va registrar diferents maneres d’utilitzar un objecte, de mirar el mar, d’observar el cel a diferents hores del dia o, com en aquesta composició fotogràfica, de documentar la rica gesticulació d’una boca en una conversa. Un abecedari, com indica el títol, de gestos i moviments mínims que ens uneix als altres i que expressa, orgànicament, la identitat més pròpia.