El 1994, Miguel Benlloch va iniciar un treball performàtic de llarg recorregut, Tengo tiempo, en què l’artista du a terme en públic el ritual de desvestir-se. Si les primeres accions eren més simples, Benlloch va anar afegint complexitat, com es veu a 51 géneros. En aquesta acció, es va traient roba mentre s’afaita, es maquilla, es pinta les ungles i incorpora diferents indumentàries associades a rols socials, com una granota de paleta o un vestit jaqueta d’executiu. En paral·lel, la veu en off de l’artista llegeix fragments del text de l’any 2000 «I Am Not a Lesbian!», del nord-americà Terre Thaemlitz. Una reflexió performàtica que vol diluir les aparences i l’abast simbòlic de les màscares socials indagant en els dispositius que construeixen les convencions d’identitat sexual, el binarisme i la seva jerarquització. Com el mateix Benlloch indica a l’inici, «proposa la presència radical de la individualitat en un temps altre de pràctiques comunes no reglades».