Pintora, poeta i activista de causes feministes des dels anys seixanta, Mari Chordà té una presència significativa a la Col·lecció MACBA. Dues de les obres que hi trobem són Líquids (1966) i Llàgrimes (1966), que Chordà va pintar mentre era a París, on va viure dos anys i on va estar en contacte amb l’activitat artística que s’hi desenvolupava. El seu colorisme i l’ús de les formes l’acosten al nou realisme i el pop art, que llavors eren molt presents a la capital francesa. Un dels referents de l’artista va ser l’escultora, pintora i cineasta francesa Nik i de Saint Phalle: com ella, Chordà busca crear imatges no figuratives en la seva representació del cos de la dona i la seva vivència del plaer.

Un dels quadres de la Col·lecció, Coitus Pop, de 1968, va formar part de l’exposició de 2015 The World Goes Pop, presentada a la Tate Modern de Londres. Aquesta i altres obres, com Vulva (1968), que forma part de la seva llarga sèrie Vagines, deixen clar que Chordà va ser pionera en la representació del cos i la sexualitat de les dones d’una manera allunyada del voyeurisme i de la mirada patriarcal. Més endavant, ja a començament dels anys noranta, va voler recuperar la seva obra artística inicial i el seu lloc d’origen, les terres de l’Ebre i el Montsià, incorporant referències al món natural, especialment al món marí, que va denominar «les cetàcies». Cetàcies d’argent, de 1994, és una d’aquestes obres. Una escultura d’encaixos de fusta policromats que suma l’interès de Chordà pel treball de la biòloga nord-americana Lynn Margulis, descobridora del bacteri espiroqueta, relacionat amb l’origen de la vida, i la producció escultòrica amb peces de fusta i amb un cert component lúdic, que va desenvolupar en paral·lel a la pintura. En unes obres i altres, sembla que l’interès de Chordà per la forma és l’expressió de la seva passió per la vida.