Mediterrani t'estim

Mediterrani t'estim és el projecte que Fina Miralles va presentar al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia de 1978, al voltant del tema «De la natura a l’art i de l’art a la natura». La seva intervenció s’exposava al costat de treballs de Nacho Criado, José María Iturralde i Pilar Palomer, amb fotografies de ponts dels enginyers Martínez Calzón i Fernández Ordóñez. Santiago Amón va qualificar la instal·lació de l’artista de «metàfora, més literària que plàstica, entorn de l’amenaça de mort que pesa (sense remei o recurs) sobre el mar Mediterrani». L’espai estava cobert per una tela de mosquitera com les de les tendes de campanya, que segons Miralles representava l’úter de la nostra cultura, i el paviment era ple de sorra; al mig hi havia una llosa que feia de làpida amb la inscripció «Vola gavina/estigues alerta/que l’home ja és aquí», davant d’una pell de guineu perforada per un tret.