Finning és una escultura modular que remet a la idea de capa o fragment. Es tracta d’un conjunt de discos de ceràmica molt fins, foscos i esfèrics, disposats l’un al costat de l'altre. Com que cada peça té una forma i una mida diferents, en resulta un perfil irregular i oscil·lant. Cada disc agafa el color a partir del seu procés d’elaboració: la ceràmica es cou i en un moment donat es posa en contacte amb material orgànic, que fa que s'encengui i origini lleugeres variacions cromàtiques. L'obra va formar part l’exposició de Patricia Dauder a la Galeria ProjecteSD, Hollow (2019), que reunia un grup de treballs realitzats amb mitjans diversos en els quals l'element tàctil i orgànic era molt evident. Com explicava l’artista amb motiu de l’exposició: «Per a mi l’escultura no és diferent dels altres mitjans que utilitzo en les meves obres. Moltes vegades, quan dibuixo o pinto, tinc la sensació que en realitat estic modelant. És estrany, perquè en alguns moments crec que estic eliminant matèria del dibuix o la pintura, com si estigués buidant fusta o pedra. Finning està constituïda per peces que no són molt més gruixudes que una fulla de paper, formades per capes finíssimes d’argila. Al capdavall, es tracta d’estrats, cobertures, que poden contenir –o no– algun tipus d’informació.» Encara que totes les plaques tenen formes diferents, que poden semblar ales, fulles o pells, la imatge de conjunt que en resulta evoca un gràfic o diagrama. «La imatge mental que m'ocupava mentre treballava i concebia aquesta obra era una fotografia de premsa que vaig trobar d'un espai enorme on s'acumulaven milers d'aletes tallades de taurons, pel seu posterior consum humà. Finning no vol incidir en el problema de l’explotació marina, més aviat és una al·lusió a la idea d’un cos buidat, al fragment o resta d’una estructura que ja no és, que és residual.»