L’estiu de 1993, Pepe Espaliú va realitzar l’acció El nido al festival Sonsbeek d’Arnhem, als Països Baixos. L’artista va construir una petita plataforma de fusta situada al voltant del tronc d’un arbre, a manera de niu. L’acció va consistir a caminar en cercles damunt la plataforma durant vuit dies, traient-se una peça de roba al dia, que anava deixant caure al terra. Al darrer dia, va caminar nu. Aquesta és una de les darreres obres d’Espaliú, un artista que havia estat diagnosticat de sida tres anys abans a Nova York i que va optar per visibilitzar, en el seu art, la lluita contra el virus. L’acció es vincula també al vessant més espiritual de l’obra d’Espaliú, interessat en els dervixos giròvags, que amb les seves danses, en què giren sense parar al voltant de l’eix vertical del seu propi cos, aconsegueixen un estat hipnòtic i místic. L’interior i l’exterior, l’element carnal i la dimensió psíquica convergeixen en l’acció giratòria d’Espaliú.