



















Mireia Sallarès
Las muertes chiquitas
2006 - 2009
Actualment exposada a Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica. La projecció de la 1a part comença a les 11:30 h i de la 2a part a les 16:30 h. Diumenges a les 10:00 h.
Las muertes chiquitas és el resultat de quatre anys de treball en què Mireia Sallarès va recórrer la geografia mexicana amb un cartell de neó de color rosa on es llegien aquestes paraules. Sallarès va entrevistar a 30 dones de diferent condició, origen, edat i religió per preguntar-los sobre la seva vivència del plaer sexual. El neó, aquest objecte pensat per ser situat com a reclam en un lloc públic, visita a diferents dones per donar-los veu sobre allò de què mai es parla però també, i sobretot, sobre les seves maneres de ser dones.
“Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, són un possible punt de partida per establir nexes entre el que és públic i privat, entre el que és eròtic i és polític.
L’àmbit íntim de la sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic, és a dir, de l’erotisme construït mitjançant mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals.” (Helena Braunštajn: Pluralidades orgásmicas, 2010)
Un gran exercici coral en línia amb la metodologia habitual de l’artista, que parteix de la condició d’estrangeria i practica el documental com a desactivador de falses veritats col·lectives. Amb la llibertat per parlar que dóna la distància, la vivència del cos i la narració pròpia esdevenen llocs de resistència.
Las muertes chiquitas és el resultat de quatre anys de treball en què Mireia Sallarès va recórrer la geografia mexicana amb un cartell de neó de color rosa on es llegien aquestes paraules. Sallarès va entrevistar a 30 dones de diferent condició, origen, edat i religió per preguntar-los sobre la seva vivència del plaer sexual. El neó, aquest objecte pensat per ser situat com a reclam en un lloc públic, visita a diferents dones per donar-los veu sobre allò de què mai es parla però també, i sobretot, sobre les seves maneres de ser dones.
“Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, són un possible punt de partida per establir nexes entre el que és públic i privat, entre el que és eròtic i és polític.
L’àmbit íntim de la sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic, és a dir, de l’erotisme construït mitjançant mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals.” (Helena Braunštajn: Pluralidades orgásmicas, 2010)
Un gran exercici coral en línia amb la metodologia habitual de l’artista, que parteix de la condició d’estrangeria i practica el documental com a desactivador de falses veritats col·lectives. Amb la llibertat per parlar que dóna la distància, la vivència del cos i la narració pròpia esdevenen llocs de resistència.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
Orgasme
Dones
Sexualitat
Mèxic
Entrevistes
Consulta la
Biblioteca del MACBA
per a més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
Sol·licitud de préstec d'imatges