L’estadi, el pavelló i el palau

Bona part de l’obra de Domènec es pot entendre com una reflexió sobre l’arquitectura i les formes de vida de la modernitat. L’estadi, el pavelló i el palau es situa en aquest marc de treball. La primavera de 2018 va intervenir el Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona. Projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich com a pavelló nacional d’Alemanya a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, ha passat a ser un edifici emblemàtic del moviment arquitectònic modern. Domènec invoca la memòria del lloc i el context humà d’un edifici que desmuntat al 1930 i que va ser reconstruït l’any 1986. Parteix d’un article del periodista Josep M. Huertas Claveria, publicat a la revista Destino el desembre del 1966 amb el títol “El estadio, el pabellón y el palacio”. S’hi denunciava les condicions de vida indignes en què vivia la població immigrada a les barraques de Montjuïc, a l’antic Palau de les Missions i a les instal·lacions de l’antic Estadi Olímpic. La roba estesa a les parets de marbre del Pavelló i la substitució de les cèlebres cadires Mies per dues cadires de fòrmica evoca la vida de generacions d’immigrants que als anys cinquanta i seixanta van arribar a Barcelona.