Des de l’any 2002 fins al 2012, David Bestué i Marc Vives van produir conjuntament accions properes a l’esperit dadà i a la seva lògica provocadora i satírica. Amb escenes performàtiques en aparença intranscendents i amb un gran sentit de l’humor, la sèrie Accions (2002-2008) aplega quatre episodis, entre els quals hi ha Accions al cos, enregistrat el 25 d’octubre de 2007 a la Sala Mirador de Madrid. Amb un llenguatge amarat de joc i d’irreverència, van plantejant escenes i attrezzos que remeten a algunes figures centrals de la modernitat artística, com Piero Manzoni, Gordon Matta-Clark, Marcel Duchamp, Lygia Clark o Santiago Calatrava. Assistim així a accions icòniques com uns braços amb cascavells, el ball d’uns planetes al voltant d’un cos femení o un home que es parteix en dues meitats.

«Després de treballar en Accions a casa ens va interessar centrar-nos en el cos, els seus límits i la seva potencialitat per abordar aspectes d’àmbits molt diferents. Just en aquesta època, el 2006, el col·lectiu Los 29 enchufes i El invernadero cultural ens van oferir fer alguna cosa a Madrid durant una nit; nosaltres escollíem què i on. En rebre aquesta invitació vam decidir que el format per dur a terme aquest capítol d’Accions, Accions al cos, havia de ser una peça teatral en la qual les accions s’executarien en directe i sobre un escenari buit, extremant l’aposta que fos el cos el que activés les diferents idees. Vam decidir crear la figura del narrador per presentar-les i articular un cert discurs. Finalment ens vam complicar força la vida i vam treballar amb quatre actors més, en el que va ser una representació d’una hora de durada. La funció reclamava que el públic entrés en la bogeria que estàvem plantejant i que assumís de grat el fet que poguéssim equivocar-nos. Durant 60 minuts vam dur a terme 60 accions, en les quals visitàvem concepcions del cos en relació amb la tecnologia, l’arquitectura, l’univers simbòlic o performàtic, en accions com Home-taula, Antologia portàtil de Calatrava, Línia de desig unidireccional, Gòtic-gòtic… (…) Vam anar del vodevil a l’art de performance i el happening, passant pel cyberpunk. En la representació ens vam inspirar en materials de Matthew Barney o Sterlac, per exemple, i vam fer al·lusions als edificis de Calatrava o als textos de Michel Foucault, entre d’altres.»

Marc Vives i David Bestué entrevistats per Ellen Blumstein a Cisnes y ratas. Bestué/Vives (CA2M, 2009)