Tant les sèries fotogràfiques com els dibuixos de Castoro són un clar testimoni de la percepció poètica que l’artista tenia del seu entorn i de la relació conceptual que hi establia. El seu estudi, el lloc on vivia i treballava, està molt present en aquestes obres i crea una relació directa entre el cos de l’artista i el seu hàbitat. Running (POLAROID SELF TIMING) és un exemple de l’encreuament de disciplines que s’observa en la seva pràctica i de com el temps i les seves múltiples capes esdevenen espai. Tal com Castoro escrivia en el seu diari, «tots els meus problemes giren entorn de l’espai? Fa temps, el temps era el meu problema. Ara ho és l’espai. Vull esculpir l’espai. Estic esculpint l’espai».