Dibuixos, fotografies, llibres i objectes físics dialoguen en l’espai escènic d’una taula. Cal situar aquesta instal·lació en el context de l’obra de Javier Peñafiel construïda amb llibres intervinguts, quaderns de collages, agendes manipulades o altres elements en què la paraula i el llenguatge tenen un paper clau. Oxymoron Twins, «una taula per a dos llibres i objectes», com la qualifica el mateix artista, juga d’una manera reiterada amb la noció del doble: a la idea de bessons cal sumar-hi la figura retòrica de l’oxímoron, una juxtaposició de dos conceptes de significat contrari que genera perplexitat o sorpresa.---Peñafiel col·loca dos llibres oberts a dos costats d’una taula quadrada més alta del que és habitual. Un d’ells, amb els fulls de paper de color blanc, conté petites il·lustracions entorn de la figura d’un raspall de dents. L’altre, amb les pàgines de cartolina negra, mostra fotografies en color on es veu un raspall de dents situat damunt d’una taula que interacciona amb diversos objectes petits. Entre un llibre i un altre, i també damunt la taula, hi ha dipositats alguns objectes. El mateix artista explica la centralitat d’aquest objecte d’ús gairebé universal com és el raspall de dents: «A la taula hi ha un tema recurrent en la meva obra que és el de la higiene i la por. L’objecte del raspall de dents apareix quan vull treballar les pors compartides, la dificultat del relat oral i el plaer comunicable.» Associat a la por, la instal·lació remet també al totalitarisme sobre les formes de vida contemporànies, que pautem amb una barra d’eines imposada pels mecanismes subtils de la biopolítica. Contra el control social, l’artista aposta per la força de la fantasia. «Avui tot és un objecte d’una Barra d’Eines Totalitària i la nostra condició també és editable. Amb aquest treball, em plantejo que allò que anomenàvem oxímoron és una escena interpretada per dos germans bessons, que jo anomeno Oxímoron i Oximorón, amb un accent diferent cadascun; una escena que ha de ser editada per la fantasia, i no per una barra d’eines.»