Construcció i deconstrucció (I-VIII) (El melic del món #1; El ventre de la Terra #29)

El melic del món és un relat del cos a través dels seus residus. Entre 1990 i 1991, Eulàlia Valldosera va dur a terme una acció amb burilles de cigarret, com documenten aquestes fotografies. Després de distribuir-les al terra component la imatge del seu cos, les va escombrar davant del públic. L’artista pren dos actes quotidians com el de fumar, que connecta amb l’acció de xuclar de l’instint de nutrició, i el d’escombrar, una acció que pertany a l’infravalorat àmbit de la cura i que s’atribueix a les dones o a figures subalternes. El melic del món enllaça també amb la idea d’axis mundi, l’eix que en temps antic marcava el centre del món. Les puntes de cigarret prenen la forma del centre matern, l’espai seminal de l’antic arquetip de la feminitat, la deessa o origen de la vida. Com explica l’artista, «Trio el meu tors, el meu pit, les meves natges, i amb aquest gest abandono la pintura, la seguretat, deixo enrere la casa del pare, l’herència de l’acadèmia».