Les dues peces de la col·lecció MACBA són un fragment de l'obra Anni, que va ser exhibida en l'exposició The Pliable Plane el 2015 al CAPC (Musée d'art contemporain de Bordeus). L'obra, teixida amb llautó i que mesurava 25 metres de llarg, en acabar l’exposició va ser dividida en 16 fragments. Leonor Antunes manlleva el nom per a aquesta obra de l'assaig d’Anni Albers –artista alemanya formada a la Bauhaus– The Pliable Plane (1975), i estableix així una connexió directa entre escultura, arquitectura i art tèxtil. Fetes de llautó i filferro, aquestes peces penjants evoquen també el treball de l'artista veneçolana nascuda a Alemanya, Gego, a més de retre un homenatge explícit a Anni Albers. Antunes entaula un diàleg amb els dissenys geomètrics abstractes d’Albers, que treballava amb materials tèxtils interpretats amb llenguatge escultòric.

Com és habitual en Leonor Antunes, l’artista pren, com a punt de partida de la seva obra, figures de la història de l’art, l’arquitectura i el disseny moderns. Es tracta de figures poc conegudes, sobretot dones, com Eileen Gray, Mary Martin o Clara Porset. D’aquesta manera, Antunes construeix una història de l’art alternativa que contrarresta les narratives canòniques i situa en primer terme unes altres formes de modernitat.