May I Help You? examina la manera en què l'art legitima les diferències socials. Andrea Fraser va presentar per primera vegada aquesta performance a Nova York l’any 1991, en el marc de l’exposició Plaster Surrogates d’Allan McCollum. Fraser va contractar tres actors de l’American Fine Arts Co. perquè fessin veure que eren membres de l’equip de l’exposició. Durant l'horari d'obertura habitual de la galeria, s’adreçaven als visitants i els imposaven un monòleg de quinze minuts.

El guió, inspirat en converses amb artistes, col·leccionistes i marxants, així com amb persones no involucrades en el món de l'art, incorporava sis veus diferents, representant sis posicions socials diferents. Si bé l’actor començava simulant les paraules i el to calmat i tranquil d’un galerista parlant d’unes obres «adquirides amb amor», de sobte canviava el to, alçava la veu i reclamava silenci i atenció als visitants, renyant-los com si fos algú extern al món de l’art. Per sorpresa del visitant, cada veu negava, d’una manera implícita o explícita, la que la precedia. Més endavant, el text va ser adaptat perquè fos la mateixa Fraser qui l’interpretés, com va fer en diverses ocasions; entre d’altres, en el marc de l’exposició Andrea Fraser. L’1% c’est moi que es va presentar al MACBA de Barcelona l’any 2016.