«Per a La casa vam decidir treballar en un cas particular en la dinàmica de la competitivitat a Badia del Vallès. L’únic pis “alliberat” en una ciutat on el cent per cent dels pisos són habitatge social.» Així comença Pedro G. Romero el seu vídeo Archivo F.X.: Entrada: La casa. Ciutat Badia o Badia del Vallès és una ciutat nova filla de l’obrerisme que, als anys seixanta, va arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona procedent del sud peninsular. Situat a la perifèria de Barcelona, aquest polígon d’habitatges mostra de manera significativa l’enquistament dels problemes de la ciutat moderna i dels seus dispositius de clase. Mentre que els nuclis històrics urbans es converteixen en parcs temàtics turístics i la classe alta ocupa les zones residencials, la idea de banlieu continua acollint la immigració més desfavorida. Archivo F.X. forma part del projecte La ciudad vacía, una visió sobre la construcció política de la ciutat moderna.

Per subratllar el fet de ser l’únic pis d’aquesta zona sotmès a la dinàmica del lliure mercat, Pedro G. Romero va demanar al ballarí Israel Galván que el marqués o l’assenyalés amb un ball, una dansa o un dispositiu de gestos que recollís aquesta condició, excepcional en el context de Ciutat Badia. Vestit amb una samarreta del Barça, el ballarí va marcant, amb una dansa sevillana, els diversos espais –petits i amb una acusada estètica des anys setanta– del pis.