Charlotte Posenenske va ser una de les poques artistes europees que va assumir els principis del minimalisme americà, al qual va aplicar una dimensió social i performàtica. Les seves escultures parteixen de la fabricació industrial i tracten de diluir el concepte d’autoria. Realitzades entre el 1967 i el 1968, van ser instal·lades en espais públics com un aeroport, una estació de tren, un banc, un mercat o una fàbrica. En tots els casos, l’artista va compartir la seva autoria amb els equips de fabricació i de muntatge de les peces, que van decidir la seva ubicació i modularitat. El realisme de la forma, la producció col·lectiva, la fi del subjecte i la crítica a la institució suposen la transposició objectual dels principis del moviment social generat entorn del Maig del 1968, que Posenenske va assumir plenament i que va condensar en el seu Manifesto de 1968. Propera als filòsofs de l’Escola de Frankfurt, després de deu anys de producció artística i convençuda que l’art no podria transformar el món, va abandonar-lo per dedicar-se a l’activisme i a la sociologia.