Prenent la ciutat com a camp d’acció, l’artista colombià Iván Argote s’infiltra en la quotidianitat urbana per activar trobades i plantejar interrogants sobre la nostra relació amb els altres. Caricia apunta en aquesta direcció. Com en altres propostes seves, Argote situa l’acció a l’espai públic. L’any 2012, l’artista va enregistrar una parella d’enamorats al Jardin des Tuileries de París. En un vídeo de poc més de tres minuts, l’ombra del fotògraf acarona els membres de la parella, que, alhora, s’estan acaronant. Carícia damunt carícia. Un contacte intrús, però tendre alhora, que participa, de manera anònima, de la seva intimitat. Activista del contacte i la relació, Argote desplega la pràctica artística com una experiència activadora d’espais de trobada amb l’altre i com una manera d’explorar l’alegria de compartir. Les seves accions a l’espai públic esquerden l’ambigüitat i sovint el recel que tenim en la nostra relació amb l’altre i amb allò desconegut. Sense renunciar a l’humor, Argote assaja altres dinàmiques relacionals per obrir el camp del possible i traçar nous horitzons de sentit.