Ocaña, der Engel der in der Qual singt

El cineasta francès Gérard Courant va enregistrar la performance que José Pérez Ocaña va dur a terme el 28 de febrer 1979 davant la porta de Brandenburg a Berlín. Aquesta icona de la contracultura i del primer moviment queer a Barcelona dialoga durant deu minuts amb una figura de cartró de la mítica Marilyn Monroe de les que hi havia a l’entrada de les sales de cinema de la ciutat. La performance té lloc damunt una plataforma construïda perquè els turistes poguessin veure el que hi havia rere el mur. Ocaña, der Engel der in der Qual singt [Ocaña, l’àngel que canta en el suplici] suma reivindicació de llibertat política, però també de cossos i desitjos. Amb l’esperit transgressor que el caracteritzava, Ocaña fusiona Estrellita Castro amb Charlot, llença flors als comunistes, canta saetas, riu, plora i finalment converteix Monroe en una de les seves verges.

Ocaña havia anat a Berlín, ciutat on era molt conegut, a presentar la pel·lícula de Ventura Pons: Ocaña, retrat intermitent. Va ser Courant qui li va proposar una performance davant la simbòlica Porta de Brandenburg i amb la imatge de mida natural de la Monroe. Tenia en ment un film de Billy Wilder en què, per despistar els agents secrets soviètics, els americans transvestien de dona un dels seus homes perquè creués aquest simbòlic monument berlinès. Courant va enregistrar la performance amb súper-8, però tres mesos després, quan es va presentar a Canes, va demanar a Ocaña que vingués a postsincronitzar el film en directe a la mateixa sala on es projectava. «Dret davant la pantalla, va improvisar una partitura sonora davant d’un públic en deliri, cantant, cridant i vituperant. Aquesta segona performance és la banda sonora del film.»