Elaboración de cuarenta piezas rectangulares para la construcción de un piso

Adrian Melis reflexiona sobre els límits i les contradiccions del sistema de producció socialista del seu país d’origen, Cuba. Les seves instal·lacions i projeccions aborden la improductivitat, les estructures laborals deficients i l’absència de rendiment en el treball. L’artista contraposa aquest sistema a d’altres models mundials de producció posant en evidència les diferències entre un àmbit social i polític i un altre.

Resultat de la manca de materials per a produir, a Cuba el treballadors d’un establiment de construcció estatal passen les hores sense fer res a l’espera que acabi la seva jornada laboral. «Aprofitant aquest temps paralitzat, m’interessava donar vida a la fàbrica, generar una nova forma de moviment en aquest cas de caràcter virtual, aparent», explica l’artista. L’artista va demanar als treballadors que reproduissin de forma gutural els sons habituals d’una jornada productiva en condicions normals. Cadascun dels treballadors va estar imitant durant la seva jornada laboral, des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda, els sorolls que s’escolten quan l’empresa produeix peces rectangulars que s’utilitzen en la construcció dels terres dels edificis. Elaboración de cuarenta piezas rectangulares para la construcción de un piso (2008) consisteix en l’enregistrament visual d’aquesta acció productiva. Si bé els treballadors no es veuen, s’hi escolten els sons de la formigonera, les pales, els camions, els carretons i altres sorolls habituals en una empresa constructora.